Advent vol dir adveniment, vinguda. En temps d’Advent evoquem la primera vinguda de Jesús a Betlem i en preparem la celebració. Ens preparem també per a la vinguda definitiva que culminarà la nostra història. I obrim els ulls i el cor per a l’amorosa acollida del Senyor en el seu pas discret i humil entre nosaltres dia rere dia.

Sempre que esperem algú que estimem, ens posem en actitud d’alerta per fer-li una bella rebuda i una bona estada. ¿Què farem si el qui ve és el Senyor?

Déu preparà amorosament la vinguda del Fill al món. Tot l’Antic Testament hi va orientat: és una llarga preparació. Aquests dies sentirem la veu d’alguns profetes i passarà davant els nostres ulls la tirallonga d’avantpassats del Senyor que en formen la genealogia: molts i de tota mena... Cadascú col·laborà a la seva manera. Fins que el Verb es va fer un de nosaltres i entre nosaltres acampà...

Per no fer esperar el visitant ens posem a l’aguait, estem alerta.... No s’hi val a badar, no fos que passés de llarg i no el reconeguéssim... Israel es va passar anys i panys esperant el Messies i, quan arribà, miraven cap a una altra banda i no el van saber reconèixer. Va venir a casa seva i els seus no el van acollir... Perquè no ens passi igual, obrim el cor a l’esperança i els ulls a la realitat present... perquè Jesús ve disfressat.

L’actitud de vetlla, a l’advent, esdevé pregària com la que hem llegit a la primera lectura d’avui. Repassem-la. Mirem com és.

* Hi ha confiança: Senyor, sou el nostre pare.

* Hi ha preguntes: si sou Pare, per què deixeu que ens entestem a no fiar-nos de vós?

* Hi ha penediment: Ens marcim tots nosaltres com la fulla a la tardor i les nostres culpes se’ns emporten com el vent.

* Hi ha un intens desig: Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu...

* Hi ha la seguretat absoluta que estem en bones mans: Sou el nostre pare; nosaltres som l’argila i vós, el terrisser, tots som obra de les vostres mans.

La pregària expressa la mateixa confiança optimista que sant Pau tenia en els cristians de Corint: Déu us ha enriquit en Crist de tot do de paraula i de coneixement. Ell us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill.

En aquest clima de joiosa esperança, escoltem la bona nova –l’evangeli és justament bona nova- de sant Marc. Vetlleu! Ull viu! No sabeu quan vindrà el temps decisiu. Aquest temps pot ser ara mateix: Penseu que Jesús ve disfressat de pobre, de nu, de pres, de malalt, de veí, d’amic, d’enemic... Si esperem un Jesús llampant i gloriós, fet a la nostra mida, ens podem quedar sense el Jesús que se’ns fa present a la «seva» mida: tan menuda com el pa de l’Eucaristia, tan volàtil com la Paraula que llegim i proclamem, tan sensible i tan visible com un vianant o un passavolant qualsevol: el que fèieu a un d’aquests petits meus, m’ho fèieu a mi. L’Advent és un bon temps per acostumar la nostra pupil·la a la llum de Jesús.

* * * *

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil·la

aigua mansa de cap port.

Fora terres, fora platja,

oblida't de ton regrés:

no s'acaba el teu viatge,

no s'acabarà mai més.

                  (Joan Maragall)