Ja som ben a prop de Nadal. Si nosaltres el preparem durant l’advent, el Pare celestial el preparà amorosament des de tota l’eternitat. Formà l’immens pessebre i al llarg dels segles hi anà col·locant les figures. Avui ens presenta Isaïes amb el Rei Acaz, com més endavant encararà els mags amb Herodes.

Acaz té por de perdre el tron i la nissaga per les intrigues dels reis forasters, que volen imposar a Judà un rei d’una dinastia no davídica. Isaïes li diu que no tingui por. Els reis de Damasc i d’Israel no se’n sortiran amb la seva. Demani un senyal, si vol.

No el vols? Doncs Déu mateix te’l donarà. Al palau mateix la noia encinta et donarà un fill que serà la penyora que Déu és amb el seu poble: es dirà per això Emmanuel. Més endavant Isaïes pintarà amb vius colors les excel·lències d’aquest noi, Ezequies.

El senyal es realitzà, però el rebrot de David no respongué als vius colors amb què el profeta el pintava. Per això les paraules d’Isaïes foren llegides i rellegides, i projectades vers el futur.

Avui l’evangeli ens les presenta realitzades en Josep i Maria, les figures més importants del pessebre. L’Emmanuel necessita una mare –Maria- que l’aculli al seu si; i un pare que li doni el nom i l’inscrigui en la genealogia de David. És Josep. Mateu ens el presenta com la darrera baula de la llarga cadena que ve des d’Adam fins a ell. Josep és fill de David. I és l’espòs legal de Maria de la qual va néixer Jesús, l’anomenat el Messies..

Josep és descendent de David. És un menestral feiner i entès que es guanya la vida honradament. És just: atent a la veu de Déu i obert a les necessitats dels altres. Amic de poques paraules. Estima el silenci fecund de la reflexió. De sobte el sacseja un succés inesperat. Davant el misteri que no comprèn, es vol retirar. No es pot apropiar de quelcom que no és seu. Pateix, calla, prega... i dorm. Ho consulta amb el coixí. I en somnis rep la resposta de part de Déu: Josep, ets descendent de David. Acull sense por la Mare i el fill que porta. Te’ls confio. L’Esperit Sant ha començat l’obra i a tu et toca de dur-la a l’acabament. Gràcies a tu, el nen serà inscrit a la llarga llista de fills de David. I li posaràs el nom, un nom ben bonic: Jesús, perquè Ell salvarà el poble dels seus pecats. El que ens oprimeix i ens escanya no és el tirà Herodes o Cèsar, sinó la nostra migradesa, el nostre egoisme. D’això ens alliberarà Jesús. No et recordes, Josep, d’allò que Isaïes va dir a Acaz? Mira, la verge concebrà i infantarà un fill i l'anomenaran Emmanuel, nom que vol dir Déu-amb-nosaltres. Ànim, Josep, gràcies a tu sentirem tots més propera la presència del Senyor: Emmanuel, Déu amb nosaltres. I la presència serà xamosa i manyaga com la d’un infant en braços de sa mare.

Ja tenim les grans figures del pessebre. Al pessebre hi ha de tot. No ens descuidéssim del principal: Josep, Maria i el Nen Jesús. Hi posarem també àngels, i el pescador amb canya, i el caçador, i la bugadera i el flequer i el ferrer, i el pagès que llaura... I algun aneguet i alguna cuereta. I els reis que vénen de lluny. Guardarem un raconet discret per al qui torna a la terra allò que de la terra ha pres. I ens hi posarem sobretot nosaltres mateixos, la família sencera. El Nadal és una escola d’humanitat. Preparem-nos-hi senzillament i amb alegria; vivim la nostra vida cristiana fent-la gen humana; fem més humana la vida, fent-la més humilment cristiana.

Com a cristians de Balàfia us desitjo el que Pau desitjava als cristians de Roma: Als cristians de Roma, estimats de Déu, cridats a ser-li consagrats, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor. Déu us estima entranyablement i us crida a ser membres del seu poble. Que Déu, el nostre Pare i Jesucrist, el Senyor, us donin el seu amor i la seva pau.