Recordeu el que ens deia Joan Baptista del més Fort que venia darrera seu? La pala de ventar, el foc i la palla. El qui estava a punt d’irrompre en la vida d’Israel semblava un personatge poderós i sens gaires manies: faria justícia com nosaltres la somiem: ràpida i contundent.

Per la seva fidelitat a la seva missió, Joan ja porta temps a la presó. De tant en tant, li arriben noves d’aquell que batejà i anuncià com el qui havia devenir. Res de pala de ventar ni de destral ni de foc. Predica i es dedica a la pleballa, fa miracles, s’acompanya de gent poc recomanable, menja i beu com tothom...

Ets tu el qui ha de venir o n’esperem un altre? La pregunta dels deixebles enviats per Joan és colpidora. I la resposta de Jesús no ho és pas menys. Mireu les obres que faig. Els desvalguts senten com adreçada a ells la bona nova: són evangelitzats.

Joan ja en va tenir prou: si bé s’identificava més amb Elies, el gran profeta de foc i d’acció eficaç, també hi havia Isaïes que anunciava de part de Déu la seva preferència pels pobres, els malalts, el coixos, els cecs...

Quan els deixebles de Joan se’n van, Jesús en fa el gran elogi del Mestre: no és una canya que es gira a tot vent, encara que no li hauria anat malament una mica de flexibilitat. Tampoc un home fet al luxe de la vida fàcil. És un profeta i més que profeta. És el missatger destinat a preparar el camí del Senyor. No ha nascut cap home més gran que ell. Però gran i tot, el més petit i insignificant dels qui avui han anat a Missa és més gran que no ell. Nosaltres ja posseïm el que Joan anunciava: l’Esperit Sant i la Bona Nova, l’Evangeli.

Així i tot, som gent en camí, un camí llarg, amb dies clars i dies de boira, voldríem palpar l’acció del Senyor. Anem pel bon camí? No viurem d’il·lusions fugisseres? Sant Jaume ens anima, aquest temps d’advent, a adoptar la paciència activa del pagès. Perquè espera, el pagès llaura i sembra, i cava, i vetlla pels seus conreus. No veu encara la collita. Però la collita arribarà…

Recordem el que ens deia sant Pau diumenge passat:Tota la Bíblia ha estat escrita per a la nostra instrucció: així, gràcies a la constància i el consol que donen les Escriptures, podem mantenir ferma l'esperança.