Comença l’advent, un temps molt bo per renovar la nostra esperança en el Senyor que ha de completar en nosaltres la seva obra: una obra que l’AT anuncià, s’inicià amb l’anunci de l’arcàngel a Maria, i culminarà quan Jesús ho serà tot.

L’advent és preparació i celebració de Jesús a Betlem, nat de la Verge Maria. Preparació del Nadal.

Isaïes ens invita avui: Veniu, caminem a la llum del Senyor. Una llum que ens mena a una muntanya simbòlica on el Senyor ha fixat la seva estada: hi aflueix gent de pertot dalerosa no de pa, sinó de la paraula de Déu. Una gent que vol conèixer els camins del Senyor que són uns camins de pau. A veure si els homes aprenem d’una vegada per sempre a forjar relles de les espases i falçs de les llances. ¡Quin bé no fóra en la proximitat de Nadal, veure les grans nacions i les petites dedicant a fer obra social i constructiva tot el capital que despenen en armes de destrucció i de mort! Que en comptes d’entrenar-se a fer la guerra, s’entestessin a crear ponts de pau i de progrés.

Sant Pau, que resumeix els manaments en un de sol, l’amor al proïsme, ens exhorta a revestir-nos de Jesús, a caminar com Ell en la llum i ser lluminosos com Ell. Sant Agustí, quan es debatia en una forta lluita interna per canviar de vida, va sentir la veu d’uns nens que jugaven dient: Tolle, lege, tolle lege: agafa i llegeix. Allargà la mà a les cartes de sant Pau i hi llegí les paraules que hem escoltat avui: Comportem-nos dignament com escau a ple dia. Revestim-nos del Senyor Jesucrist. I es va veure amb cor de canviar de vida.

L’Advent ens invita a estimar-nos mútuament i superar tot allò que es tapa de mentida i de falses promeses de felicitat, mentre destrueix la persona i les relacions humanes. Hem d’anar per la vida vestits de Jesús, senzill i pobre a Betlem, amics dels pobres i els humils tota la seva vida.

L’evangeli ens diu que Jesús, que sempre és en camí, vindrà un dia qualsevol, inesperat. Mentre esperem el dia llunyà i gloriós en què Jesús es revelarà al món, no ens adonem que ell es troba ja aquí, entre nosaltres. En l’Eucaristia i en els altres sagraments. I en el germà, que és un altre sagrament molt gran: tenia gana, tenia set, jeia malalt, era a la presó... Quan? Sempre que ho fèieu a un d'aquests germans meus tan petits, m'ho fèieu a mi... Als dies de Noè, la gent feia com ara: naixia i es moria, es casava i es descasava, endrapava i bevia... Coses bones en elles mateixes. Però va venir un tsunami o un terratrèmol o l’esclat d’una bombolla immobiliària i... Si mentre vivien honestament, s’haguessin dedicat a construir una bona base social o econòmica o familiar...

Jesús ens ve a dir, que el temps que ens toca viure, és un temps de preparar els llums d’oli o de piles perquè si arriba de nit, puguem il·luminar el nostre camí. És un temps per fer rendir les qualitats que Déu ens ha donat en favor dels altres i al servei de Déu.     

En resum, l’advent és temps d’una esperança activa: posant de part nostra tot el que som i tenim a fer obra de pau, a preparar les condicions de vida més humanes i més justes.

És temps d’estar desperts deixant enrere la mentida, l’odi, la baralla, l’abús de menjar, de begudes, de sexe, de drogues i temps de revestir-nos de Jesús: del seu amor al Pare i als homes.

I un temps d’estar alerta, perquè mentre somiem en uns triomfs futurs, no acluquem els ulls a les persones que tenim a la vora i que són sagraments de Jesús, tan sagraments de Jesús com ho és el pa i el vi de l’Eucaristia.

Com Joan Baptista, com Isaïes, com Maria Santíssima.