La samaritana domina el panorama d’aquest diumenge. És una dona assedegada.

*Té set d'aigua,

* set d'amor,

* set de saber...

Fet i fet, i sense saber-ho, té una gran set de Déu. Com tu i com jo, oi?

La set d’aigua la fa anar cada dia al pou de Jacob. Però aquell dia, un home assegut a l’ombra, li diu: «Dóna’m beure»... ¿TU, jueu com ets, em demanes aigua a mi, que sóc dona i samaritana?  I passen de l’aigua del pou a l’aigua viva que raja fins a la vida eterna i que aquell home sembla posseir. Serà més gran que el patriarca Jacob?.

Atura’t un moment i repeteix: «¿TU em demanes aigua a MI?... Dóna-me-la aquesta aigua»... Quina pregària més bonica!

La set d’amor l’ha feta rondar d’ací dellà cercant estabilitat afectiva... No l’ha trobada. El sisè marit, el que ara té, és tan fonedís com els altres... Jesús constata el fet, no furga en la ferida. I això obre els ulls de la dona: té davant seu un profeta.

I l’aprofita per satisfer la seva set de saber: on i com hem d’adorar Déu. Jesús li diu: com que Déu és Pare, cal adorar-lo amb esperit de fills, inspirats per l’Esperit i d’acord a la manera com Jesús el revela quan posa en els nostres llavis la pregària del Pare nostre... On hi ha un fill de Déu, hi ha un adorador de Déu i un temple de Déu. Ja no cal ni el temple de GarizÍn ni el de Jerusalem, ni cap altre. Els cristians s’aplegaran entorn del Temple nou, que és Jesús ressuscitat, present a la seva comunitat...

Ara sabem qui és la dona: és samaritana, amb una vida una mica complicada, cansada de tant anar al pou cada dia, però atenta.

Qui és Jesús: és un jueu, cansat del viatge, assedegat però portador d’aigua viva, més gran que Jacob, profeta, revelador de l’amor del Pare. Serà el Messies?

Els samaritans –i nosaltres amb ells- s’atansen a Jesús pel testimoni de la Samaritana. Quan l’han trobat i l’han tractat personalment, proclamen que Jesús és realment el Salvador del món: salva no solament jueus i samaritans, sinó qualsevol persona que arreu del món es deixi captivar per ell.