Si pugés a la muntanya a pregar, m’hi enduria la Bíblia, amb la Llei, els Profetes i els Escrits... I faria «lectio divina» que diuen ara. És dir, pregaria amb i des de la Bíblia. Doncs, avui, he pujat a la muntanya del Tabor per fer-la i trobo que Jesús amb Pere, Jaume i Joan hi ha arribat primer que jo, superant les ziga-zagues del camí. Ara m’assabento que fa uns dies que Jesús ha demanat al seus qui deia la gent que era, i que Pere el va proclamar Messies, fill del Déu viu, i que Jesús li va dir: «Pere, no somiïs truites, aquest Messies les passarà molt magres, el duran a la creu. Després ressuscitarà»... El pobre Pere, se li veia a la cara, no se’n sabia avenir, perquè Jesús li havia dit: «fuig d’aquí satanàs»... Renoi!

De sobre, una meravella: Jesús es transforma, es torna lluminós. A la seva llum acuden Moisès i Elies i conversen i conversen amb ell de com restablir les bones relacions de Déu amb el seu poble pels camins de la bondat, de la misericòrdia, de l’ofrena personal...

És tan agradable sentir-los parlar, que Pere voldria prolongar eternament aquella estona.. «Tan bé que estem aquí... Ens hi podríem quedar ni que fos en tendes..., ara que celebrem la festa dels Tabernacles»... Pere no se n’adona, però fa una mica el paper de temptador... Bé que Jesús sigui el que vulgui... però sense «mullar-se». Que continuï parlant amb Moisès i Elies... dalt de la muntanya i que la vida corri per la vall...

Però un núvol lluminós –signe de la Presència de Déu- els «cobreix amb la seva ombra»... ¿És el mateix Esperit Sant que cobreix Maria amb la seva ombra? I del núvol estant se sent la veu del Pare: Aquest és el meu fill, l’estimat. N’estic molt content. Escolteu-lo! Fins ara tothom hi deia la seva sobre qui era Jesús: ara el Pare diu la Paraula definitiva. ESCOLTEU-LO. ESCOLTEM-LO.

Pere, Joan i Jaume es troben amb Jesús tot sol. Moisès i Elies, la Llei i els Profetes, porten a Jesús. Un com l’hem trobat, ja en tenim prou...

I ara dues observacions:

1. Aquests dies de quaresma hi trobem tres muntanyes relacionades amb Jesús: La de les temptacions, del primer diumenge de quaresma. La segona: el Tabor. La tercera serà el Calvari... N’hi haurà encara una altra: la muntanya de l’Ascensió.

2. Les paraules del Pare realitzen tres textos de la Bíblia:

Sl 2,7: «Ets el meu fill, avui t’he engendrat».

«N'estic molt content»: evoquen Is 42, 1 «Aquí teniu el meu servent, que jo sostinc, el meu elegit, en qui m'he complagut. He posat damunt d'ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions».

«Escolteu-lo» al·ludeix Dt 18,15: «El Senyor, el teu Déu, farà que enmig teu, entre els teus germans, s'aixequi un profeta com jo. Escolteu-lo.»

Les paraules del Pare ens presenten Jesús

*com el Fill i Messies, que complirà la seva missió

*com el servent que assumeix tota la història d’Israel i de la humanitat amb el seus sofriments, esperances i il·lusions.

*com el Profeta que Moisès anunciava al seu poble.

Si voleu un toc d’erudició, en aquestes paraules del Pare hi trobem representades les tres parts en què dividien la Bíblia els israelites: Llei, Profetes, Escrits...

Doncs, sí, jo pujaré a la muntanya a pregar amb la Bíblia oberta: Moisès, els Profetes, els Salms... A la seva llum i en conversa amb Jesús, miraré de comprendre el sentit del camí que he caminat fins ara, amb tots els seus giravolts... I a la llum de Jesús, animat amb la seva conversa, continuaré fent el meu camí, el camí que Jesús fa ara amb i en mi durant aquesta quaresma.