Pentecosta, cinquanta dies des de la Pasqua. És la pasqua granada completant i tancant la Pasqua Florida.

El gran regal de la Pasqua és el do de l’Esperit Sant: Jesús bufà sobre els deixebles i els digué: Rebeu l’Esperit Sant... Abans els havia confiat la missió: com el Pare m’ha enviat, jo us envio a vosaltres. Podreu complir aquesta missió enfortits amb l’alè creador de l’Esperit Sant.

Mentrestant els apòstols anaven fent el seu camí bo i assimilant les sovintejades experiències amb el Senyor Ressuscitat o enyorant-ne la presència després de l’Ascensió. Estaven aplegats entorn de Maria, la Mare de Jesús, ben arrecerats amb les portes i finestres ben tancades i barrades per la por al present i al futur que els esperava.

Fins que el dia de Pentecosta irromp l’Esperit en forma de ventada i de foc i omple el cor de Maria i dels Dotze, obre portes i finestres, els desferma la llengua i els allibera de la por. I proclamen davant tothom –tants de pobles i tantes llengües- el missatge de Jesús Ressuscitat en un llenguatge entenedor per a tothom: la joia de la llibertat, de l’amor i de la perspectiva d’un món nou.

I aviat s’adonen que el prodigi de la Pentecosta és com el pa i el vi de cada dia. L’Esperit manté la unitat i la pluralitat de l’Església: reparteix a cadascú els seus dons tan variats i cadascú els posa al servei dels altres. Ens hauríem d’acostumar a descobrir l’acció de l’Esperit Sant que converteix el pa i el vi de l’Eucaristia en el cos i la sant de Crist, també és capaç de fer de nosaltres un sol cos i un sol esperit en Crist.

Des de Pentecosta cadascú invoca Déu dient-li en sa pròpia llengua Deus, Déu Pare, Theós, Pater, Father, Père, Padre... I la diversitat de noms no crea confusió com a Babel, sinó que expressa la profunda consciència que tots tenim un mateix Pare i que tots som germans i germanes perquè tots tenim un mateix Pare.

* * *

L'Esperit, principi vital de l'Església

Sense l'Esperit Sant,
Déu és llunyà,
Crist es queda en el passat,
l'Evangeli és lletra morta,
l'Església, una simple organització,
l'autoritat, un poder,
la missió, propaganda,
el culte, un arcaisme,
l'obrar amb moral, un afer d'esclaus.

Però en l'Esperit Sant,
el cosmos s'ennobleix per a l'adveniment del Regne,
Crist Ressuscitat es fa present,
l'Evangeli es transforma en potència vital,
l'Església realitza la comunió trinitària,
l'autoritat es torna servei,
la missió és Pentecosta,
la litúrgia, memorial i anticipació,
l'actuar humà es fa diví.