Jesús anuncia la seva anada al Pare. Els deixebles tenen por de quedar-se sols enmig d’un món hostil. Ell els consola fent-los conèixer una doble presència:
1. Promet un altre «Paràclit». Aquest mot d’origen grec vol dir una persona cridada al costat d’algú per
* defensar-lo si mai és dut al tribunal: ad-vocat: Defensor.
* consolar-lo enmig de la tribulació: Consolador.
* aconsellar-lo en moments de dubte: Conseller.
Tot això és l’Esperit Sant, el «Paràclit» per a nosaltres.
A més, és l’Esperit de la veritat, el que ens porta a aquell coneixement de Jesús que es fruit d’una relació personal i viva amb ell. Actua des de la més gran proximitat: perquè habita en nosaltres ara i sempre, s’està amb nosaltres i enmig nostre. És el «dulcis hospes animae» que diu un himne llatí: dolç i amable hoste del nostre cor.
Per què no fem un petit exercici: cerquem un lloc tranquil i amb els ulls clucs, dirigits al nostre cor, prenem consciència que de la presència de l’Esperit Sant en el nostre cor...
L’Esperit és com l’atmosfera que ens envolta, com l’aire que respirem, l’ambient on ens movem. «El món» no el pot conèixer perquè no s’hi relaciona ni vol saber-ne res.
2. Hi ha una segona forma de presència, fruit de l’amor. «Aquell dia -diu Jesús- coneixereu que jo sóc en el Pare, vosaltres en mi i jo en vosaltres». Units a Jesús vivim, ens movem i som en el Pare: compartim la mateixa vida divina. No, Jesús no ens deixa pas sols i desemparats: vivim en Ell i vivim d’Ell, perquè l’estimem.
Només estimant Jesús l’arribem a conèixer. Ell mateix es manifesta al qui l’estima.
* * *
El diaca Felip anuncia Jesús als samaritans i els bateja. Pere i Joan van a Samaria i completen l’obra de Felip: imposen les mans als batejats i els comuniquen l’Esperit Sant.
Aquí veiem un anticip dels sagraments del baptisme i de la confirmació: tots són les dues cares d’una mateixa realitat. Configurats a Crist pel baptisme i l’Esperit sant, som capaços de donar a tothom amb senzillesa i valentia raó d’allò que som i esperem els qui creiem en Crist.
|
