Jesús, veient les multituds, se sentia trasbalsat de llàstima que li feien, perquè anaven fatigades i desorientades com ovelles sense pastor... Jesús serà el Bon Pastor no pas de gent sense personalitat pròpia, anònima, a mercè d’un personatge que ho sap tot, que ho preveu tot, que fa el que vol i ens allibera del perillós vici de pensar. Jesús no és pas cap Pastor de borregos. Té un projecte de comunitat: grups de persones que pensen i estimen, unides per un mateix amor i anant vers un ideal comú i universal. 

1. Com és Jesús, el bon Pastor:

*obre de bat a bat la porta a tothom que hi vulgui entrar: no té cap doctrina esotèrica reservada a una elit intel·lectual o espiritual, inaccessible a la gent senzilla.

*ens coneix personalment i ens crida pel nostre nom. No hi ha persones anònimes -sense nom i sense ànima!- per a Jesús. Tots tenim nom i cognoms personalíssims.

*va al capdavant obrint-nos camí: li coneixem la veu i per això el seguim. Parla com viu i viu com pensa. Seguiu-ne les petjades! –diu sant Pere-.

*exposa la vida per defensar-nos del llop o dels mals pastors. Es juga la vida per nosaltres. No hi ha amor més gran que donar la vida pels amics... Ha vingut perquè tinguem vida i la tinguem a dojo.

*somia en el dia que hi haurà un sol ramat entorn d’un únic Pastor. Li fa mal de cor veure dispersos i desunits el qui som fill d’un mateix Pare, germans de Jesucrist i guiats per un únic Esperit Sant. I ens invita a realitzar aquest ideal de comunitat: Que tots siguem u!        

2. Qui i com són les ovelles:

*ho són tots els qui escolten i coneixen la veu del Pastor, saben el que pensa, el que viu i el que fa... i l’estimen. I passen com Ell fent el bé.

*se senten coneguts i estimats personalment, com si fossin únics. Perquè ho són.

*tenen una relació d’amor personal i viva amb ell i per això el segueixen.

*Tenen un agut sentit crític per distingir els pastors bons dels dolents. Perquè    

3. hi ha de dues menes de mals pastors:

*els lladres de camí ral que entren per robar, matar i destruir. Són llops amb pell de xai. Cerquen el seu interès sense calcular el mal que fan.

*hi ha els mercenaris, a sou, que tenen cura dels altres sense estimar-los ni comprometre-s’hi. Només busquen el propi guany. “Són llogats i tant se’ls en dóna de les ovelles”. Sota un altruisme aparent amaguen un egoisme a ultrança.

* * *

També avui Jesús es posa al capdavant d’aquestes multituds fatigades i malmenades, sovint estafades per rabadans de curta volada i les invita: Veniu a mi els qui esteu cansats i afeixugats i jo us faré reposar. També avui es carrega a coll el xaiet més petit, el més humil, el més marginat, el qui no compta per a res. I fins s’identifica amb ells.     

* * * 

Resem i assaborim el salm 22:

El Senyor és el meu pastor: no em manca res. Em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna. Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. Tu, Senyor, ets vora meu: la teva vara i el teu bastó em donen confiança. Davant meu pares taula tu mateix enfront dels enemics; m'has ungit el cap amb perfums, omples a vessar la meva copa. Ben cert, tota la vida m'acompanyen la teva bondat i el teu amor. I viuré anys i més anys a la casa del Senyor.