Llegiu amb calma i tasteu l’evangeli de Jesús caminant amb els dos deixebles cap a Emmaús. Oi que és bonic? «Quedeu-vos amb nosaltres, que ja vespreja!» I «el reconegueren quan partia el pa»… A la parròquia de Balàfia hi trobareu el quadre preciós de Jesús oferint el pa partit a dos deixebles, un home i una dona, a tu i mi. 

* * *

No voldria llevar ni un gram de poesia a la bellesa del relat de sant Lluc. Però permeteu-me qui hi fiqui les meves mans pecadores. A mi em sembla que el missatge de l’Evangeli és aquest:

A partir de la Resurrecció, Jesús se’n fa present mentre els cristians fem el nostre camí: ens l’il·lumina amb la seva paraula i ens nodreix amb l’Eucaristia. I ens empeny a comunicar als altres germans nostres l’experiència d’una trobada joiosa.

És el que fa la nostra Eucaristia de cada diumenge, sempre tan senzilla i sovint tan pobra: ens fa present Jesús en el nostre camí:

1. Hem vingut d’ací i d’allà unes quantes persones amb els nostres problemes. Jesús ens pregunta: De què parleu? Què us amoïna? Què us alegra? – I tu ets l’únic foraster a Balàfia que no saps, qui ha nascut, qui ha rebut el bateig, qui ha fet la comunió, qui s’ha casat, qui s’ha mort, qui s’ha posat malalt?

2. Després escoltem unes lectures: la Llei i els Profetes i els Salms... i la paraula de l’Evangeli. Jesús ens hi parla.

3. El mossèn ens explica el sentit de les «Escriptures»... «Us costa d’entendre, tanmateix!», deia el «pelegrí». - I tant, Senyor... Doncs mireu, la vostra vida té un sentit. Venim de Déu i anem cap a Déu. Com Jesús. Ell féu el seu camí del Pare i cap al Pare fent el bé a tothom, guarint, amanyagant, eixugant llàgrimes i plorant, compartint la joia d’un casament... Ell era ple de l’Esperit sant i estava de part de Déu i de la gent... Així i tot, els seus no el van comprendre. I va acabar a la creu... ¿a la creu? No, no hi va acabar pas a la creu: Jesús ha ressuscitat i viu... I continua passant pel món fent el bé a través dels cristians que som nosaltres, encara que no pas nosaltres sols.

4. El cor els cremava als dos deixebles mentre sentien el «sermó», l’homilia que Jesús els feia. I fan una pregària: Quedeu-vos amb nosaltres, Senyor...

5.- El mossèn que ens il·lumina la nostra vida amb la paraula de Jesús, ara refà el seu gest sobre el pa i el vi: Preneu i mengeu-ne / beveu-ne, tots... Són el cos i la sang de Crist.

6. Ara que l’hem reconegut, tornem a fer el nostre camí. Diguem als nostres germans que hem trobat el Senyor. I sentim també el goig de saber que també ells l’han trobat. I ungim d’alegria la nostra vida breu i senzilla. Val la pena. Anem de Déu a Déu acompanyats de Jesús ressuscitat que ens il·lumina i ens nodreix.