El baptisme és la manera com nosaltres participem de la mort i resurrecció del Senyor. Per això la vetlla pasqual gira entorn del baptisme.

Els cristians adults que rebien el baptisme per immersió ho veien molt clar:

Tots els qui pel baptisme hem estat submergits en Crist Jesús, hi hem estat submergits per a compartir-ne la mort. Això vol dir que l'aigua baptismal ens ha sepultat amb Ell perquè en compartim la mort. D'aquesta forma, tal i com Crist fou desvetllat d'entre els morts per una intervenció esclatant del Pare, així també nosaltres ens hem de comportar segons les exigències d'una vida nova.

Quan davallaven a la pica baptismal, els qui es feien batejar tenien la impressió que baixaven al sepulcre amb Crist i morien amb ell. Quan n’eixien, prenien consciència que ressuscitaven amb Ell.

Per entrar a la piscina, deixaven el vestits de cada dia: deien adéu a la vida passada. Renunciaven a Satanás, a l’egoisme, al pecat.

Es capbussaven tres vegades a l’aigua mentre tot fent la professió de fe en Déu Pare, Fill i Esperit Sant. En sortir-ne, eren ungits, amb el do de l’Esperit que els feia sacerdots, profetes i reis com Jesucrist, l’Ungit suprem, el Messies. Recordeu que Crist vol dir Ungit. Cristià és el que rep la mateixa «unció» de Jesús.

I es posaven un vestit blanc, símbol de la nova vida.

Rebien un ciri: «Sou llum en el Senyor».

I, fets ja fills de Déu, deien plegats el Pare nostre.

***

Avui renovaré el meu baptisme amb tots els meus germans cristians. Jo era molt xiquet quan el vaig rebre. El mossèn va tirar-me al cap un raig d’aigua al meu caparronet... Per això, tinc el cap força centrat, sé moltes coses: sóc fill de Déu, membre de l’Església, solidari amb tothom… En el meu cap tot quadra… Però em fa l’efecte que l’aigua que banyà el meu cap, no acaba de banyar-me les mans, i el cor, i els peus… És com si el dia del meu baptisme l’aigua no hi hagués arribat...

Sóc cristià de nom, no sempre de fets. Per això, a la vetlla pasqual de cada any renovo el meu baptisme i les promeses baptismals. Espero que de mica en mica, un any rere l’altre, l’aigua baptismal em vagi revestint de Crist de cap a peus, fins que Jesús faci de mi un sagrament, un signe visible, de la seva presència. És ben cert, en mi Jesús continua passant pel món fent el bé.

BONA PASQUA. AL·LELUIA.