M’acosto a Jesús enmig de la multitud. Brandant el branquilló d’olivera li dono la benvinguda a Jerusalem: ¡Hosanna al fill de David!

Ve bondadós i humil a cavall d’una somera. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Em trasbalsa la cridòria dels infants. Ningú no els farà callar. Dels llavis dels nadons Déu n’ha tret una lloança perfecta.

Bondadós i humil, Jesús ara accepta les aclamacions festives de la gent… Ben aviat, Jesús serà el Servent de Jahvè, que rebrà de la gent ofenses i escopinades. Quin canvi d’escenari en qüestió d’hores!

Llegeixo atentament la carta als cristians de Filip:

Que els vostres sentiments siguin els que veiem en Crist Jesús. Tenint com tenia els trets propis de Déu, no va ni pensar de prendre per la força un tracte d'igualtat amb Déu. Ben al contrari: es va anorrear ell mateix fent-se la imatge viva del Servent. Obedient fins a acceptar la mort. Una mort a la creu! Per això Déu l’ha exalçat.

Entre el diumenge de Rams i el diumenge de Pasqua, hi ha el camí de la creu. Llegeixo la Passió pas a pas i deixo que els fets i les paraules em colpeixin. M’arriba a l’ànima el crit de Jesús: Elí, Elí... Déu meu, Déu meu, per què m’heu deixat així, tan sol?

I expirà.

L’evangelista, com aquell que no vol, em descobreix el sentit de la passió i mort de Jesús.

1. El Pare no l’ha deixat.

2. Fins ara, al Santuari només hi entrava el gran sacerdot un cop l’any. Una espessa cortina hi barrava el pas. Quan Jesús mor, la cortina s’esquinça: Des d’ara puc entrar amb Jesús a la presència de Déu.

3. La terra tremola... L’autèntic terratrèmol és que aquest crucificat, «deixat de la mà de Déu» és el Messies, el Fill de Déu viu? Veritablement aquest home es el Fill de Déu.

4. Els sepulcres es van obrir: la mort i la resurrecció de Jesús donen sentit a la nostra mort i garanteixen la resurrecció nostra. Crec en la resurrecció de la carn i en la vida perdurable.