Avui veurem l’entorn de Jesús: deixebles, cercle familiar, veïns, coneguts i saludats... Amb cada grup Jesús manté una relació distinta i en cada conversa deixa anar una perla preciosa. Després d’una lectura reposada de l’evangeli, traguem-ne algunes guspires.
-El teu amic està malalt, fan dir Marta i Maria a Jesús... Semblen el ressò de les paraules de Maria, la Mare de Jesús, a Canà: No tenen vi... Només cal que Jesús ho sàpiga. Ja sap Ell el que ha de fer...
* * *
- El nostre amic Llàtzer, dorm..., diu Jesús.
- Si dorm rai, ja es posarà bo..., responen els deixebles.
El nostre amic dorm... Amb Jesús la mort no té la darrera paraula. És un son, un temps d’espera. Per això els cristians anomenem cementiri el lloc on deixem els difunts. Cementiri vol dir dormitori... Avui es generalitza el mot tanatori = mortuori... Deixa molt poc lloc per a l’esperança.
* * *
- Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui viu creient en mi no morirà mai més. Ho creus, Marta?
- Sí, Senyor, jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu, el qui ve al món...
¡Quina professió de fe la de Marta! És exactament la mateixa de Pere. Sobre la fe de Pere i de Marta reposa això que en diem Església... Amb aquesta fe professem: Crec en la resurrecció de la carn i la vida perdurable.
* * *
El Mestre és aquí i et demana, Maria.
I Maria surt de la immobilitat en què la tenia paralitzada la mort del seu germà. I corre cap a Jesús. Ella plora, tothom plora, i Jesús esclafeix en un gran plor. Les llàgrimes són la millor companyia en les grans hores de dolor...
* * *
- Llàtzer, vine, surt!
I Llàtzer surt amb totes les benes que el lligaven.
- Deslligueu-lo i deixeu-lo anar.
Jesús, quan ressuscità deixà llençols i benes al sepulcre. En sortí lliure i alliberador. Per això ens invita a alliberar-nos i alliberar els altres dels lligams que no els deixen ser allò que poden ser.
|
