Ara toca convertir-nos!!! Però de què i com? Ens podem «convertir»

• De dolents en bons, com veiem en la paràbola del fill pròdig.
  
  
• També ens podem convertir de bo a bo: Jesús «es convertí» de ser bon fuster a predicador del Regnat de Déu.
  
  
• I també em puc convertir de bo a millor: puc posar més qualitat i més amor i més alegria en allò que faig cada dia.

L’evangeli del dimecres de cendra em proposa tres camps de «conversió» que es redueixen a un: posar a punt els canals de comunicació amb els altres, amb Déu, amb les coses, mitjançant el dejuni, l’almoina i la pregària.

L’almoina la fem d’entrada als necessitats... però els necessitats són tots aquells que necessiten el respecte, la meva estimació, la meva joia, el meu bon dia, el meu manyac, la meva tendresa... Fes a l’altre allò que voldries que et fessin a tu... Però amb molta discreció: que no sàpiga la mà dreta el que fa l’esquerra.

La pregària com expressió de la meva relació filial amb Déu que viu dintre meu... I amb això millorar la meva participació en l’eucaristia, en la pregària comunitària, amb la joia de viure sota la seva mirada paternal: Jo em mantinc en una pau tranquil·la com un infant a la falda de la mare. (Sl 131)

El dejuni: saber-me estar d’allò que no necessito en el menjar, en el beure, en el lleure... per poder atendre les necessitats dels altres i respectar l’ecologia. Les coses són al meu servei de les persones, no jo al servei de les coses.

I això amb alegria. Un cristià trist és un trist cristià.

Que la quaresma sigui un camí de llibertat. Que quan arribarem al dia de Pasqua, tinguem davant el Pare una actitud més filial, amb els germans una actitud oberta i generosa, envers les coses un ús més raonable i humà.