Diumenge IV d'Advent

La noia tindrà un fill i li posaran Emmanuel que vol dir : Déu és amb nosaltres

Arribats al quart diumenge d’Advent venerem la Mare de Déu de l’Esperança. Les mares sabeu què suposa l’espera il·lusionada d’un fill. A punt del Nadal Maria se’ns ofereix en el misteri de la seva espera. Mare de Déu de l’Esperança, pregueu per nosaltres! (S’anomena també Verge de la O).

Les lectures d’avui arriben carregades de misteri. Comencem pel final: Maria, en la seva espera, ens està portant aquell que serà Déu amb nosaltres.

Anem a l’evangeli:

- Al començament l’Anunci de la Bona nova s’escampava de paraula, per la predicació dels apòstols. L’anunci era que Jesús el Crist ha mort i ha ressuscitat, Ell és la nostra salvació.

- En les primitives comunits hi havia interès per saber com havia estat la vida de Jesucrist, quins fets, quins ensenyaments. Passaven els anys i calia que les coses restessin escrites. I anaren apareixent diverses recopilacions, quatre de les quals són els evangelis.

- Finalment Mateu i Lluc, van cobrir un espai que restava buit: la infantesa de Jesús. Són fruit d’una maduració teològica il·luminada per antigues profecies.

* La figura central és Josep “l’home bo”. S’avia promès amb Maria. Era costum que després del prometatge cada u s’estigués entre un any i dos, a casa seva fins el dia de la boda. En alguna visita a Maria, Josep es troba que ella està prenyada. Un ensurt immens! Ell té una confiança absoluta en Maria, però es queda desconcertat, atribolat. No sap què fer. L’home de Déu es troba davant un misteri que el sobrepassa i que a ell no li pertoca. I humilment decideix donar-hi pas i apartar-se’n.

Però Déu no el deixa sol en la seva angoixa. Un Àngel se li apareix en somni: No tinguis por d’acollir Maria... és cert que ella ha concebut per acció de l’Esperit Sant.

Al fill li posaràs Jesús perquè ell ha de salvar el seu poble.

L’evangelista evoca l’anunci del profeta: La Verge tindrà un fill i li posaran per nom Emmanuel, que vol dir: Déu és amb nosaltres.

Aquest relat és un devessall de teologia i espiritualitat:

* L’Esperit Sant és el protagonista en l’encarnació del Verb, en el procés de Maria i en la missió de Josep. És el mateix Esperit que ens ha estat donat i que ens condueix en la nostra missió personal i comunitària.

* Maria viu en Esperança i silenciosa fidelitat a Josep; està portant endavant el seu Fiat. Ella ens dona la mà en el nostre camí d’esperança vers l’encontre definitiu amb Jesús.

* Jesús significa “el que salva”. Ve a salvar-nos. La notícia és que malgrat totes les interferències estem salvats. Si tens alguna experiència d’haver estat salvat en alguna situació extrema ho entendràs millor.

* Emmanuel significa “Déu és amb nosaltres”. Ell que era de condició divina... es va fer no res... i es feu semblant als homes... (Filipencs 2,6). Passi el que passi, Déu mai no ens abandona. “És més íntim a mi que jo mateix”, com digué san Agustí. Ell s’està enmig nostre per a omplir-nos d’Amor, de Pau i Alegria. Això és el que celebrem en el Nadal.

* Josep apareix avui com a llumenera, punt de mira privilegiat per a tots nosaltres. Serà pare de Jesús, espòs de Maria. Silenciosament anirà portant endavant l’infant Jesús i la Mare: en el camí a Betlem amb la responsabilitat de trobar un espai pel naixement, en la fugida nocturna cap a Egipte, en la recerca ansiosa de tres dies, en la vida de cada dia en família i en el treball.

La seva personalitat se’ns dibuixa quan, en plena crisi per a la convivència amb Maria no es tanca en la pròpia determinació i accepta el canvi de que li ha estat proposat en la nuvolosa visió d’un somni. A partir d’aquí l’anirem veient de sorpresa en sorpresa, sempre atent a acomplir el designi de Déu.

* Nosaltres som invitats a imitar Josep en la seva disponibilitat al voler de Déu tot i les sorpreses i els canvis de direcció que Ell ens vulgui demanar. El Germà Roger de Taizé deia que a Déu li agrada sorprendre.

A voltes trobem alguna sorpresa en el camí. Com aquell que s’havia proposat assolir l’objectiu de la seva vida i un contratemps li ho ha capgirat tot. Aquell que feia bona feina com escriptor i un dia es troba que està perdent la vista. Tu mateix probablement t’has trobat o et pots trobar amb alguna sorpresa.

En Sant Josep hi tenim un bon model i intercessor per als senyals sorprenents que el Senyor ens pugui posar en el camí.

Doncs, sí! nosaltres volem celebrar joiosament els relats bíblics i les tradicions casolanes del Nadal.

Però hi hem de saber llegir el missatge, el sentit profund, com a tresor tancat en un ric estoig. L’estoig és el relat i el tresor és el missatge a descobrir i a interioritzar.

L’Esperit hi fa Llum.

Maria i Josep ens hi acompanyen.

Jesús hi neix.