Diumenge XXVI de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Domingo, 25 Septiembre 2022
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

El Senyor fa justícia als oprimits

M’agrada recordar la nostra senyoreta mestra de pàrvuls quan ens explicava algun conte. No eren els contes el que a ella l’interessava sinó els valors que nosaltres hi podíem descobrir: el compartir, confiar, ajudar, perdonar... Jesús en anunciar-nos els valors del Regne no s’entretenia en teories, en sàvies teologies: explicava contes. Les paràboles eren contes que ell s’inventava. Tots aquests darrers diumenges, en el camí a Jerusalem, hem anat escoltant paràboles, totes amb missatge, és clar. I curiosament totes les últimes anaven confluint en el gran ensenyament del Regne: que els diners, les riqueses poden ser entrebanc en el camí del Regne: oblidar els febles, els dissortats els pobres, els marginats.

El nostre problema rau en que potser no ho acabem d’entendre a nivell de sentiments i d’acció. Estem tan tranquils en les nostres comoditats que passem de llarg davant els qui viuen en angoixoses necessitats: problemes de final de mes, atur, d’habitatge, depressions, manca de pa per als fills...

Cada una de les paràboles de Jesús té un nucli que cal descobrir. Avui és la paràbola del ric Epuló i el pobre Llàtzer. Jesús no dona nom al ric tot i que posteriorment se li ha posat el nom d’Epuló (el que s’afarta en tiberis). Al pobre l’anomena Llàtzer (estimat de Déu).

Hi tenim un escenari ben clar: L’Epuló era un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Llàtzer era un home pobre que s’estava estirat vora el seu portal, amb tot el cos nafrat esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric.

I prou. No diu que l’Epuló fes cap disbarat, ni que es dediqués a maltractar els súbdits, ni a explotar els treballadors, ni que cometés cap altra maldat. Tot el que Jesús assenyala és la indiferència davant la situació del pobre sofrent. Això és el que condemna al ric: la indiferència, el passar de llarg, el mirar cap a una altra banda.

Si captem aquest missatge ens adonem que Jesús actua sempre en direcció contrària: lo seu és captar les situacions de pobresa, indigència, sofrença, marginació social, persones desorientades... Situacions que no es donen en abstracte, sinó en persones concretes. Està tant atent a les persones i amb tant d’amor que passa per sobre les crítiques, les persecucions, el perill de ser arrestat i assassinat.

En totes les actuacions de Jesús tenim el model viu d’allò que Ell predica en anunciar-nos el Regne. Si volem assabentar-nos amb exactitud de la predicació del Regne, ho tenim ben clar en els comportaments de Jesús.

I ho tenim traduït en cada un dels homes i dones que ho han sabut entendre i ho han viscut. També en els nostres dies: Francesc d’Assis, Pierre de Foucauld, Pere Casaldàliga, el Papa Francesc... i tants compatricis nostres enamorats de Jesús, dedicats en vida a persones i grups humans que la societat benestant oblida, no els vol veure, els margina.

La lliçó és clara. Nosaltres com a cristians hem de viure en la mateixa direcció que Jesús. Tot emmirallant-nos en Ell obrim els ulls per a no passar de llarg en la vida de persones sofrents, pobres, soles, enfonsades; descobrir-les, estimar-les, atansar-nos a elles amb misericòrdia, sí, però no sentint-nos pas millors o superiors a elles.

En moments de pregària silenciosa ens adonem de noms, de persones o situacions concretes que la superficialitat de la vida còmoda, materialista, consumista no ens deixa veure o ens fa mirar cap a una altra banda. Llavors no passar-hi de llarg, pregar per elles i anar veient què podem fer per elles des del cor i en l’acció, sigui personalment, sigui en alguna entitat de servei als febles, com Càritas, etc.

La segona part de la paràbola és una ficció per a ACCENTUAR LA DISTÀNCIA INFRANQUEJABLE QUE HI HA ENTRE ELS POBRES OBLIDATS I ELS VIVIDORS QUE EN PASSEN. Tant que “ni que ressuscités algú d’entre els morts, no es deixarien convèncer”.

(Del salm 145,avui)
El Senyor redreça els vençuts...
El Senyor guarda els forasters
Manté les viudes i els orfes,
I capgira els camins dels injustos.

Tipus recurs pastoral: