Diumenge XXIII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Domingo, 4 Septiembre 2022
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Ningú de vosaltres pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té

Cap a la fi del camí de Jesús a Jerusalem se li han anat afegint molta gent. Als ulls dels deixebles això podia ser el precedent d’un gran triomf messiànic a Jerusalem.

Ja des l’inic del camí, Jesús havia anat advertint que anaven a Jerusalem on ell havia de patir empresonament, humiliacions, sofriments i mort violenta de part de les autoritats religioses, i al tercer dia ressuscitaria.

Jesús havia de viure amb molta intensitat aquest contrast entre la seva vivència interior i l’opinió dels deixebles. Diu l’evangelista que Jesús es girà i començà a dir coses grosses a la gent que el seguia:

Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. I punt!

Els deixa callats, però ell no calla: qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.

Si volem ser fidels seguidors de Jesús no podem restar callats; la resposta no pot ser amb meres paraules sinó amb fets, estil de vida, conversió, perseverança... No cal que ens espantem en sentir-nos d’aquesta manera interpel·lats pel Senyor, ja l’hem conegut com a amic que ens dóna la mà i que ens enforteix amb el seu Esperit per a seguir-lo de prop.

  • Jesús és exigent. Allò que ell ens demana no és res impossible; pensem en la gran quantitat de germans i germanes que en els nostres temps han preferit Jesús a la pròpia vida. Tots ells ens han precedit i, com ens deia fa pocs diumenges la carta als hebreus, ells ara son presents a la nostra cursa i ens engresquen a arribar victoriosos a l’objectiu.
  • Jesús no demana de desestimar familiars, amics i altres béns, sinó que Ell sigui el nostre amor més gran, i que per ell estiguem disposat si cal a deixar-ho tot. Entre nosaltres hi ha molts i moltes que s’han trobat amb l’amor del Crist i així els seus altres amors han pres un nou sentit i són posats al servei del gran amor.
  • ¿Quin és el camí per assolir aquesta actitud evangèlica? Deixem que l’Esperit Sant actuï i de la nostra part estiguem-li atents.
  • Se m’acuden uns flaixos:

-          “ Vosaltres sou els meus amics. L’amic no té racons amagats, no té secrets. L’amic es desviu per l’altre. Així faig jo amb vosaltres. Ho digué Jesús.

-          Tracte d’amistat estant moltes vegades tots sols amb Aquell que sabem que ens estima. Així ho digué Teresa de Jesús.

-          Jo us cercava a fora de mi, mentre Vós éreu dins meu.Així ho visqué sant Agustí.

El camí del seguiment a Jesús és interior i des de dins va il·luminant el camí exterior. El camí es nodreix de la intimitat amb Ell tot escoltant amb el cor la Paraula, mastegant-la, assaborint-la, meditant-la.

Després dels advertiments de Jesús sobre el seguiment Jesús afegeix dues paràboles que miren en una mateixa direcció:

-          Si us proposeu construir una torre ¿no us asseureu primer a calcular-ne les despeses? No sigui que a mig fer hagis d’abandonar l’obra i que la gent se’n rigui.

-          Si un rei vol anar a combatre contra un altre ¿no s’asseurà a calcular bé les seves possibilitats de personal i de mitjans?

És dir que en el seguiment de Crist hem de ser previsors, que en el nostre camí interior i la nostra activitat exterior estiguem ben desperts, com se’ns deia en evangelis anteriors. Ho retrobarem com a qüestió de fons en el temps litúrgic d’Advent.

Sense punt i a part i, perquè no perdem de vista el tema, Jesús conclou:

Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renunci a tot el que té.

Renunciar per renunciar no té cap sentit. Obrir espai en el cor per a donar entrada a altres valors sí que té sentit.

L’home que ha descobert el tresor soterrat en un camp, sap renunciar als seus bens per a comprar el camp i quedar-se amb el tresor.

Tipus recurs pastoral: