Diumenge XXI de durant l'any

S’asseuran a taula en el Regne de Déu

L’Evangelista Lluc ens segueix acompanyant en el camí de Jesús a Jerusalem. Tot fent camí el Mestre passa per viles i pobles on segueix anunciant el Regne de Déu.

Avui algú ha preguntat a Jesús si són pocs els qui se salven. Ell no respon directament amb una formulació conceptual sinó que ho situa en el seu gran tema del Regne de Déu i ho fa amb un símbol: el Regne és com un gran banquet on cada u pot entrar o se’n pot trobar exclòs. Al saló del festí s’entra per una porta petita.

En la mentalitat jueva d’aquell temps solament els fills d’Israel eren escollits per a salvar-se. La resta, tots n’érem exclosos. Oblidaven allò dels profetes i d’altres relats de les Escriptures en què tots els pobles, juntament amb Israel, són invitat a participar del banquet de Déu.

No és qüestió d’una ratlla marcada entre els uns i els altres, sinó que es tracta de l’actitud dels cors. En la primera lectura d’avui llegim:

Isaïes:Això diu el Senyor: Jo conec les obres dels homes i els seus pensaments. Jo mateix vindré a reunir la gent de totes les nacions. Enviaré alguns dels supervivents d’Israel a les altres nacions, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist mai la meva glòria entre les nacions.

Salm: Lloeu el Senyor tots els pobles, glorifiqueu-lo totes les nacions. El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà sempre.

Evangeli: Vindrà gent d’Orient i d’Occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el Regne de Déu.

La porta és, doncs, oberta a tothom. Tots hi som invitats. Aquesta és la primera part de la resposta de Jesús. Tu i jo hi tenim la porta oberta. Això sí, no podem badar perquè la porta és estreta i molts no hi entraran: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran.

Aquí podríem restar encallats, perdre-hi el respir. És molt fort! Si mireu diversos comentaris d’aquest relat, a l’hora de la “porta estreta” us podeu trobar que cada u tira pel seu cantó. I tots tenen la seva raó, perquè hi podem veure moltes formes de porta estreta: els sofriments, els comportaments... La vida fàcil, els vicis, l’orgull... tot el que ens infla massa i no ens permet passar per l’entrada estreta.

¿A què es refereix el Mestre en nomenar la porta estreta? De segur que entre els que això llegiu sortirien tot un reguitzell de respostes.

Talment com l’Evangeli, preferim centrar-nos en el nucli de tot, que ho unifica tot, com el pom d’un vano que es desplega en totes direccions. En el manament nou hi trobem el nucli de tot: Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat.

“Com jo us he estimat”: Jesús, en ser manifestació del Pare, desplega sobre les persones un amor ferm, net, senzill, compromès. Ell en la intimitat amb el Pare i empès pel seu Esperit va trobant i l desplegant l’amor en cada situació, en cada persona, en cada esdeveniment.

Així doncs, si volem meditar sobre la porta estreta de l’Evangeli ens podem centrar en l’amor filial i en el manament nou de Jesús. Ell que ha passat per la porta estreta del lliurament total, Ell mateix és per a nosaltres la porta estreta del Regne.

No puc seguir endavant sense confiar-te una meva sensació sobre l’Església en els moments difícils i obscurs que estem passant. ¿No serà que en això hi tenim la porta estreta per a un renovellament eclesial de soca-rel? ¿No serà que hem de deixar de banda les lamentacions i acceptar que el pensament de Déu ens escapa? ¿i que, en travessar aquest desert amb pau i confiança, podem entreveure la porta estreta vers una Església més testimonial, més imatge viva de Jesús?

Seguint el mateix simbolisme de la sala del banquet amb la porta estreta, el Senyor avisa de no despertar-nos massa tard: després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, de fora estant començareu a trucar i direu: Senyor, obriu-nos... menjàvem i bevíem amb vós i ensenyàveu pels nostres carrers...

Jesús s’estava referint als jueus, principalment els capdavanters que no haurien sabut passar per la porta estreta de l’anunci i seguiment del Regne. Però la seva Paraula segueix essent viva també per a nosaltres. Ens cal passar sense por i amb el cor esperançat per la porta estreta de l’Evangeli.

I és aquí on el Mestre diu que al banquet vindran gent d’orient i occident, del nord i del sud i s’asseuran a taula en el Regne de Déu.

I per als que viuen creguts de ser els millors en la seva ostentosa religiositat, afegeix: Mireu, els darrers d’ara després seran els primers i els primers d’ara seran darrers.