Diumenge XVIII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Domingo, 31 Julio 2022
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

On hi ha el teu tresor allí hi haurà el teu cor

El missatge d’avui tots ens el sabem bé: l’afany desmesurat de béns embafa el cor, no el deixa glatir al seu aire i la felicitat no hi pot entrar. I resulta que la humanitat no glateix bé perquè hi ha un afany desmesurat de riqueses a mans dels uns que destrueix el món dels uns i dels altres.

Veritablement l’Evangeli ens hi ha aportat el sentit i la solució: els béns materials són regal de Déu Creador i pertanyen a tots. Tots som germans, i la llei és l’amor, el compartir, el fruir dels béns i viure en pau, harmonia i felicitat.

La felicitat rau en el cor, i el cor és fet per a encabir el gran tresor, Déu mateix. Som fets a imatge de Déu i el nostre cor ha de bategar al compàs del cor de Déu. Tots units en l’amor, tot és de tots, i així la convivència és reflex de la Pau i la joia de Déu.

Però no! L’egoisme, l’afany de posseir s’ha apoderat de la nostra societat i estem immergits en un immens remolí de consumisme que se’ns emporta a tots. Se’ns emporta en la mesura que ens deixem.

A la llum de l’Evangeli i de la vida mateix, som invitats a posar ordre en el nostre cor, aclarir-ne l’escala de valors:

* El gran valor és la felicitat.
* Felicitat, fruit de l’amor.
* L’amor exigeix un cor alliberat.
* La llibertat vol una netedat de cor
* Que ens fa descobrir el bé de Déu que hi ha en nosaltres.
* El bé de Déu que ens és dona a nosaltres en els fruits i els diversos dons de la terra.
* Cap d’aquests dons de la terra ha d’embafar els nostres cors
* de manera que Déu s’hi trobés desplaçat.
* O bé les riqueses o bé Déu
* No podeu servir a un mateix temps Déu i les riqueses.
* Per això, ens ha dit avui el Cohèlet:
* escarrassar-se nit i dia en l’afany d’acumular béns, és Vanitat de vanitats!
* La parauleta original era “un buf, una bufada, un com de vent de no res”.

L’Apòstol Pau en la carta als Colossencs els recorda que Crist és el sentit de la nostra vida i per tant: feu morir en vosaltres l’amor al diner, que és una idolatria.

Anem a l’Evangeli.

Un home li demana a Jesús d’entremetre’s en la distribució de l’herència amb el seu germà. El Senyor s’ho treu de sobre perquè no és aquesta la seva missió i aprofita per a posar la nostra mentalitat en el seu lloc. Ho fa inventant-se un compte que a tots ens pot fer pensar: un home veu arribar una collita esplèndida i es proposa de construir nous amplis graners per a encabir-hi tot el seu somni. Després ja es podrà lliurar a la bona vida. Però se li imposa la veu de Déu que li diu: vas errat. Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida. I tot això on anirà a parar?

Jesús fruïa del béns que se li oferien per part de les persones i de la natura. No tenia dificultat en sopar amb qui calgués, (el fariseu Simó, una colla de publicans, Marta i Maria).

A Marta li digué que amb poca cosa n´hi hauria prou, que l’excés de preocupació per servir un bon àpat no l’impedís fruir i enriquir-se de la millor part, la presència càlida i íntima del Mestre i Amic. El nodriment de la Paraula satisfà el cor i ja no hi queda lloc per l’afartament dels afanys materials.

La clau de tot no està en si això sí o allò no, sinó en tenir un cor lliure, centrat en Déu, un cor que ha trobat el tresor amagat de l’Evangeli i ja tot lo altre ho valora, ho frueix i comparteix en clau de l’amor de Déu.

Un bon pastís d’aniversari
és regal de Déu
i cal fruir-ne ben units
amb alegria i acció de gràcies.

Tipus recurs pastoral: