Diumenge XVII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Domingo, 24 Julio 2022
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

El Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui li demanin

En pregar, a qui ens hem d’adreçar, al Pare o al Fill o a l’Esperit Sant? És a Déu a qui ens adrecem, el Pare, la seva Saviesa i el seu Esperit.

Jesús en la intimitat amb el Pare i a l’impuls de l’Esperit vivia sempre connectat en l’amor filial. Era la seva vida en pregària que s’expressava en les estones d’oració, tan sovintejades i intenses que cridaven l’atenció dels deixebles. Un dia quan Jesús havia acabat de pregar els deixebles li demanaren que els ensenyés una pregària. I els ensenyà el Parenostre.

A nosaltres una reflexió sobre el Parenostre aviat se’ns podria acabar. Què més hi podríem dir de nou?

En comptes d’analitzar-ne les paraules podríem començar pel cor de la qüestió: quan Jesús ens ensenya a pregar és que ens mostra el seu Cor per a dir-nos què és per a ell la pregària, com la viu, amb quina relació a les persones i el quefer de cada dia.

Pare: només amb aquesta paraula Jesús ja hi té tota la vida, tota la joia i confiança, tota la llum...

Al Déu de l’Univers, Yahvé dels exèrcits, el Totpoderós i etern, el “més enllà de tot”... l’anomena “abbà”; com quan el nen petitó comença a parlar el primer que li surt de la boqueta són unes síl·labes labials: ba-ba, pa-pa, ma-ma...

Intimitat, senzillesa, confiança. Així éscom ens ho ensenya a nosaltres: “Tu quan vulguis pregar entra a la teva cambra i tanca’t-hi amb pany i clau i prega al teu Pare que veu fins allò que és amagat... I quan pregueu eviteu la xerrameca... el vostre Pare sap prou bé què us cal abans i tot que li demaneu. Això: intimitat, confiança, senzillesa.

El nen petitó, per a viure l’amor dels pares no necessita paraules sàvies, sinó un aire d’intimitat, de confiança, de senzillesa, de tendresa, de joia.

No és estrany que alguns homes i dones plenes de Déu, en disposar-se a pregar amb el Parenostre queden fixats en la paraula “abbà, Pare”. I no els cal més, ja que aquest sentiment filial ho engloba tot.

Jesús ens ensenya a dir “Pare”, però no de pura rutina per a iniciar un seguit de fórmules apreses.

Penso que Jesús, en la paraula “Abbà”, toca el diapasó per a donar-nos el to. I penso també que aquesta és la manera autèntica de resar el Parenostre.

Penso també que el Parenostre és un ressò de la pregària personal de Jesús. Si observem bé, trobem que totes les frases del Parenostre responen a les grans motivacions de Jesús, les que ell havia de fer anar en la pregària al Pare.

Em sembla també que això ens demana de saber-nos aturar en cada una de les expressions del Parenostre per a fer-ne meditació... i retrobar-nos així amb les motivacions de Jesús per tal que l’Esperit ens les faci nostres:

* La glòria del Pare en tot,
* L’Arribada del Regne,
* La voluntat del Pare.
* El pa de cada dia per a tothom.
* El perdó dels nostres pecats,
* Com nosaltres també perdonem.
* Les temptacions superades.
* L’alliberament del mal.

Així que el Pare nostre ens fa viure en el cor de la pregària de Jesús.

I el seu Esperit Filial ens en hi acompanya. Quan pregues hi poses la melodia i l’Esperit t’hi fa el duet, tot plegat és l’harmonia, la música de la nostra pregària. Com el runruneig del petitó en braços de la mare:

“Em mantinc en una pau tranquil·la com un nen a la falda de la mare, tot esperant els vostres dons”

Jesús després d’ensenyar-nos el Parenostre ens assenyala dues pistes importants:

* La constància, la insistència: aquell home que finalment entrega els pans demanats al qui en hora inoportuna ha anat a demanar-li insistentment.

* La confiança: si el vostre fill us demana un peix o un ou li donareu una serp o un escorpí?

Demaneu i Déu us donarà, cerqueu i trobareu, truqueu i Déu us obrirà.

I finalment Jesús no deixa de sorprendre’ns una vegada més; acaba així:

Molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui li demanen.

Tot el que en la nostra pregària puguem oferir, lloar, agrair, demanar, en tot hi actua l’Esperit Sant;

Ell ho engloba i vitalitza tot. Demanem al Pare el do de l’Esperit Sant. Ell posa color a tot el que ens és donat.

Tipus recurs pastoral: