Lectio divina on line 151 - Diumenge V de Pasqua (Setmana del 26 d'abril al 2 de maig)

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Domingo, 2 Mayo 2021
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: JESÚS, CEP VERITABLE – Jn 15, 1-8
Diumenge 5è de Pasqua, any B

“Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies a la paraula que us he comunicat. Estigueu en mi com jo estic en vosaltres. Així com les sarments si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. El qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú no està en mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus....”

-------------------------

AQUÍ I AVUI

De què parla el text?
¿Tens consciència de la importància de la persona de Jesús en la teva vida?
¿Necessites alguna neteja perquè el teu Baptisme sigui lluminós en el seguiment de Jesús?
Què et suggereix la Paraula d’avui per a la teva vida?

-------------------------

COMENTARIS

-EL TEXT-

Paraules i frases claus en el text:

-Cep veritable i vinyater...: El Pare ens ha enviat el seu Fill, que és entre nosaltres. Jesús compara el seu Pare amb el vinyater que en la temporalitat del món, de l’univers o del cosmos, hi ha plantat un cep d’eternitat: Ell, Jesús. Tota existència temporal que, conscientment i lliure, creu i s’entrega a l’eternitat present entre nosaltres, participa de la Filiació divina de Jesús, com diu el mateix Evangelista Joan (Jn 1, 12 i 1Jn 3,1-3).

-Sarments..: Si Jesús és el cep, els sarments que l’accepten i en reben la saba vivificadora, tenen vida en plenitud, donen molt de fruit. Els sarments que, pel contrari, refusen la saba vivificadora del cep plantat pel Pare, moren en la solitud i esterilitat del seu egoisme, són arrancats i llençats fora, tirats al foc (1Jn 1, 5-7).

-Nets per la paraula...: Acceptar la persona de Jesús és il·luminar i amarar d’eternitat la pròpia existència temporal. Qui posa Jesús en la seva vida és pur davant de Déu, la seva temporalitat s’amara i il·lumina d’eternitat divina, i el Pare ho gaudeix perquè veu el bon resultat de la seva creació. Refusar l’Evangeli de Jesús és voler romandre en la ceguesa del propi egoisme, voler viure a les fosques, en la tenebra, en el no sentit de les coses, és anar embrutit per la vida.

-Estigueu en mi...: Jesús ens recomana, demana!, que li donem confiança i que ens entreguem a Ell. Tot serà benefici per a nosaltres ja que serem reconeguts com a germans seus, fills del Pare.

-Jo sóc el cep...: Només Jesús ens pot alimentar amb la saba divina de la seva persona. Aquesta saba divina és l’Esperit. Nosaltres, per nosaltres mateixos, som limitació, temporalitat, espai i temps, per més mèrits i creativitats que podem exercir dins aquests paràmetres, tot és efímer. Ell posseeix i pot donar Vida Eterna! (1Jn, 2, 26-27).

-Dóna molt de fruit..: Acceptar i viure l’Evangeli de Jesús omple d’eternitat la nostra existència temporal. Ara, com diu Pau de Tars, des de la fe i l’esperança, però després en la plenitud de la caritat, quan la fe i l’esperança ja no seran necessàries (1C 13, 12-13).

-Podeu demanar tot el que vulgueu...: Qui ha identificat el seu viure amb l’Evangeli, té una idea molt clara de la brevetat de les coses de la vida, contraposat a la perennitat que brolla de la Pasqua de Jesús. Aquest convenciment traspua en la pregària i hom sap què ha de parlar i què li ha de demanar al Senyor. La pregària ja no serà una màgia per a obtenir... sinó un posar-se confiat en mans del Pare, com va fer Jesús en el seu pas entre nosaltres. Només qui viu l’Evangeli, pot comprendre i pregar amb profunditat l’oració del Parenostre.

-La glòria del meu Pare...: La Paraula feta carn, el Verb encarnat, el Jesús històric i pasqual, ens ofereix poder descobrir i conèixer el projecte del creador sobre nosaltres. Entregar-se a Jesús, amb plena confiança, és donar glòria al Pare... (Capítol 1r de l’Evangeli de Joan).

-EL CONTEXT-

L’obra entera escrita en la comunitat de Joan: Evangeli, Cartes i l’Apocalipsi, traspuen arreu un “live motif”: l’Amor de Déu, que, per Jesucrist, se’ns ofereix gratuïtament.

L’Amor de Déu és “Amor Etern”, la seva pròpia definició (1Jn 3,7-16). L’Amor de Déu es projecta a tota la creació i dóna perfum de veritat al que realitzem en, amb i per l’amor. L’amor, si el vivim i donem, és present en les nostres accions, pensaments, sentiments, actuacions, relacions, bellesa, col·laboracions, atencions, creacions, mirades, etc. Només cal adonar-nos-en, ser-ne conscients i actuar-lo.

Quan el vas de terrissa de la nostra existència temporal es deteriori, tot l’amor que durant la vida haurem anat posant en el clos d’aquest calze, fet de fang, no es vessarà en el no res, sinó que serà recollit per l’Amor Etern, perquè tot el que és amor, el que sigui i com sigui, li pertany, és seu. Podem creure, poèticament si més no, que en això precisament consistirà la resurrecció al final de la nostra vida: el “Jo personal”, en tot el que haurà viscut, fet i treballat amb amor, serà conduit per l’Amor Etern al cel de la seva intimitat, Vida per sempre. El que no hàgim fet amb amor serà com els sarments secs i inútils que aniran al no res.

A l’Evangeli de Joan els tres temes “ Pa de vida”, “Bon Pastor” i “Cep veritable” ens revelen el mateix missatge: Jesús ha vingut per a desvetllar les nostres consciències i adonar-nos de que Déu, Amor en essència, se’ns ofereix, a través d’Ell, per a donar-nos Vida a desdir, el seu Amor Etern. Aquests textos, que són pasquals, com ho és tot l’Evangeli de Joan, mai no han sigut superats en cap literatura.

-COMPLEMENTS DEL L’EVANGELI-

– Primera lectura, Ac 9, 26-31: ...amb tota llibertat predicava amb valentia el nom del Senyor.
– Pregària amb el salm 22 (21), 26-32: ...es convertiran al Senyor tots els països de la terra.
– Segona lectura, 1Jo 3, 18-24: ...que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat.

Tipus recurs pastoral: