Santíssima Trinitat

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Domingo, 7 Junio 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant

Davant el tema de la Santíssima Trinitat ens trobem com Agustí d’Hipona que, segons la sàvia llegenda, passejava contemplatiu davant la immensitat del mar tot tractant d’entendre la grandesa i fondària del misteri de la Trinitat de Déu. Veié un nen a la sorra tot enfeinat en omplir un petit clot amb aigua del mar. Agustí s’hi aturà: què vols fer, nen? Resposta: vull ficar-hi tota l’aigua del mar.

Li va quedar clar. I a nosaltres també.

No crec que ens portés massa enllà el començar a fer elucubracions sobre el misteri insondable de la Santíssima Trinitat.

Sabem les feinades que tingueren els primers concilis de l’Església per a treure’n llum, i actualment els professors de teologia per a filar-hi prim!

Però d’altra banda és tan senzill entrar en el misteri de la Trinitat de Déuque, per poc que juguem net, ja l’estem vivint:

Quan tu dius: Pare!, Per què li dius Pare?: perquè Jesús el Fill comparteix amb tu la seva filiació divina: ets fill /filla/ en el Fill. Qui t’ho dicta?: l’Esperit Sant. Estàs vivint amb senzillesa i amb encert el misteri de la Trinitat de Déu. Quan pregues t’estàs adreçant al Pare en el Fill al dictat de l’Esperit.

I així mateix la Santíssima Trinitat de Déu actua en tot el que fem i sentim i diem i vivim i rebem si intentem viure-ho com a cristians seguidors de l’Evangeli.

Déu no és tancat en si mateix, no és un ser que visqui allà dalt i es dediqui a controlar, premiar i castigar. A partir de la Revelació que ens ha fet de si mateix hem pogut veure`l no ja com un ser tancat sinó com un dinamisme, una relació de vida, un amor. Això: Déu és amor. Un dinamisme obert, creador, estimador, renovador. Tota la creació canta la grandesa, la saviesa, l’amor del Senyor.

El Fill, enviat del Pare per a salvar-nos és la Saviesa divina humanitzada, posada al nostre abast. Ell ens ha mostrat el Pare, i ens ha fet participants del seu Esperit.

Ben segur que recordes diversos moments de l’evangeli d’aquests darrers diumenges en què Jesús manifesta la seva unió d’amor amb el Pare i amb nosaltres. Escoltem les darreres paraules de Jesús al Pare en el darrer sopar: Jo els he fet conèixer el teu nom... perquè l’amor amb què m’has estimat estigui en ells i jo també hi estigui.

Potser sí que davant el misteri de Déu Trinitat les paraules aviat se’ns acaben o ens menen a elucubracions difuses. Quan un excursionista en pujar la muntanya es troba davant un pendent inaccessible pot rendir-se i abandonar o bé cercar una altra vessant assequible. Jesús ens ha mostrat la vessant assequible, més enllà dels coneixements: l’Amor.

A l’evangeli d’avui llegim:

Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic
perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell.

I a la segona carta als corintis Pau mostra com els estima i els exhorta a l’alegria: estigueu contents, refermeu-vos, visqueu en pau i ben avinguts. El Déu de l’Amor i de la Pau serà amb vosaltres...I s’acomiada així:

Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor
L’amor de Déu
I el do de l’Esperit Sant
siguin amb vosaltres!

Et sona? Són les mateixes paraules que sovint ens adreça el prevere en la salutació de la celebració eucarística. I en el glòria i el credo, i al final de totes les oracions. En el moment culminant de la celebració alcem un brindis al Pare, amb el Cos i la Sang de Crist: per ell, amb ell i en ell, en la unitat de l’Esperit Sant,... I com una gran afirmació esclata l’amén de la comunitat. Un amén que, com deia algun sant pare de l’antigor, ressonava vigorós en els àmbits del temple.

El nostre camí de Fills de Deu s’inicià en el baptisme en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

Perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell:

L’amor de Déu és gratuït però només ens pot afectar si som oberts a la Paraula de Jesús. Creure, en l’evangeli de Joan té un significat profund i proper a l’amor de Déu en l’entrega d’un mateix.

En creure a Jesús, l’Esperit Sant ens fa entrar en comunió de vida amb Déu Pare.

Tipus recurs pastoral: