Pentecosta

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Domingo, 31 Mayo 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Llavors va alenar damunt d’ells i els va dir: rebeu l’Esperit Sant

A la nostra vida hi ha quelcom de ben subtil i al mateix temps absolutament vital: és el respirar, l’aire que va mantenint la salut de la sang i la vida.

Jesús, en presentar-se ressuscitat als deixebles tancats i morts de por, els portà la seva pau i el seu goig: Llavors va alenar damunt d’ells i els va dir: rebeu l’Esperit Sant.

La paraula spiritus en llatí / pneuma, en grec / significa aire, vent, alè.

Jesús acomplia la promesa que els havia fet repetidament durant el sopar de comiat:

. El Pare us enviarà l’altre Advocat, l’Esperit de la Veritat...
. que estarà dins vostre, ... i que s’hi quedarà per sempre...
. que us ho farà recordar i entendre tot...
. donarà testimoni dins vostre i de vosaltres en farà testimonis ...
. us farà`discernir el bé del mal...
. us conduirà cap a la veritat completa.

L’Esperit Sant ens fa fills de Déu. Tots els qui es deixen guiar per l’Esperit de Déu són fills de Déu. ... l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: “Abba, Pare”... (Romans 8, 14-15).

I a Gàlates 4,6-7: Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida “Abba, Pare”... Per tant ja no sou esclaus sinó fills, i si sou fills, també hereus per obra de Déu.

L’Esperit ve a nosaltres amb els seus FRUITS i els seus DONS. Un arbre a l’hort rep els seus dons i dóna els seus fruits.

Els fruits de l’Esperit Sant són, tal com llegim a Gàlates 5, 22-23: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. Si ens aturem en alguns d’ells ens podrà sorprendre de quina manera l’obra de l’Esperit es manifesta en nivells tant humans, tant propers i tant d’estar per casa com son la pau, l’alegria, l’amor, la bondat, la dolcesa... Tot i que el llistat podria continuar sense límits. No cal que ens hi perdem: tots són floracions de l’amor, fruits de l’Esperit.

I els dons: l’arbre rep els dons: la terra, l’aigua, el sol, la sol·licitud del pagès... Si l’arbre acull agraït els dons que li són oferts, donarà els seus fruits.

En el grec original la paraula do és karisma (de xaris): do gratuït. Els carismes són dons que l’Esperit reparteix entre nosaltres per al servei de la comunitat. Els dons són diversos però l’Esperit és un de sol... Tot això és obra de l’únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cada u tal com ell vol (1 Corintis 12,4-11). Us invito a llegir-ho tot sencer.

Així doncs l’Esperit Sant actua amb els dons que rebem i en els fruits que donem. Podem dir que la saba del nostre arbre és el mateix Esperit Sant que ens fa viure com a fills i ens fa dir: Abbà, Pare!.

Què celebrem en la Pentecosta?:

La presència de Jesús Ressuscitat que pel seu Esperit se situa i és vivent en nosaltres. És l’acompliment total del que celebràvem en el Nadal: “Déu és amb nosaltres”.

L’Esperit Sant és el mateix esperit que conduïa Jesús, l’il·luminava, li donava força, el seu Esperit Filial. Ell amb al Resurrecció ens ha infós el seu Esperit i segueix actuant amb una altra presència visible: la comunitat, l’Església.

La festa de la Pentecosta és l’expressió més complerta de l’experiència pasqual de la comunitat cristiana. Els primers cristians tenien molt clar que tot el que estava passant en ells era obra de l’Esperit Sant. Vivien la presència de Jesús d’una manera més real que la seva presència física. Ara s’estava realitzant de ple l’obra de la salvació en cada u dels fidels i en la comunitat.

Aquells primers cristians vivien la presència de l’Esperit, no solament en el goig i la pau de Jesús sinó també en la tribulació, en les persecucions. I van anar endavant, fins a nosaltres. Avui l’Esperit de Jesús segueix present en tot el que vivim, el que ens passa, els nostres amors i temors, lluites i esperances... L’Esperit ens acompanya sempre amb la seva pau, l’alegria, l’amor, la bondat com també en el dolor i les maltempsades. Mai no hauríem pogut pensar trobar-nos una pandèmia que ha paralitzat la societat i ens fa viure en una gran inseguretat. Però sabem que l’Esperit Sant de Jesús és amb nosaltres. Ell no ens deixarà mai, ens il·luminarà nous camins, ens donarà noves energies, Què ens podrà enfonsar?

Veniu, Esperit Sant,
Envieu des del cel l’esclat de la vostra llum,
Veniu pare dels pobres, Veniu font de tota gràcia.
Veniu llum dels cors.

Consolador excel·lent, dolç hoste de l’ànima,
Refugi suau.
Repòs en la fatiga, oreig en temps de calor,
Consol en el plor....
Penetreu fins al més íntim el cor dels vostres fidels.
Veniu, Esperit Sant, veniu, veniu!!!!

Tipus recurs pastoral: