Diumenge V de Pasqua

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Domingo, 10 Mayo 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Que els vostres cors s’asserenin!

Que els vostres cors s’asserenin!
jo sóc el camí,
la veritat,
i la vida.

És el vespre del Sopar Pasqual; Jesús ha rentat els peus als deixebles i ens ha donat el manament nou. Ha arribat l’hora del comiat. Els diu que se’n va a la casa del Pare, que allà els hi prepararà lloc, perquè hi ha lloc per a tots. I després tornarà i els prendrà a casa seva perquè també ells visquin allà on ell està.

Però l’ambient és dens, trist, desconcertant: els acaba d’anunciar la imminent traïció d’un de la colla, la negació persistent de Pere, i ara diu que ell se’n va.

Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu en mi. Ben segur que l’evangelista en escriure això feia a les seves comunitats una crida asserenar els cors, a confiar. Recordem que per aquell temps les comunitats cristianes, situades sota el domini de l’imperi romà patien l’ordre d’extermini imposada pels emperadors.

També avui per a nosaltres les paraules d’aquest evangeli són una crida de l’Esperit. L’amenaça ara ens ve d’un virus que se solapa pertot i ho empesta el món sencer. Els cristians en compartim amb tota la humanitat la inquietud, les sofrences, l’activitat esgotadora i insegura del personal sanitari, l’angoixa mortal, la solitud i la mort de tantes persones...

Que els vostres cors s’asserenin, Confieu! Ens ho escoltem i ho creiem. Darrere el misteri desconcertant de les sofrences sabem que hi glateix l’Amor d’un Déu que és Pare de misericòrdia, Fill que es fa amic i dóna la vida, Esperit que planeja per sobre del caos per a re-crear la humanitat, per a refer la Vida de Déu en nosaltres.

La vida de Déu en nosaltres. Aquest és el tema. Assereneu-vos, que si me’n vaig continuo present enmig vostre i juntament amb mi esteu en el Pare.

El camí ja el sabeu, us l’he estat mostrant mentre era amb vosaltres. Tomàs li diu: el camí? Però si ni tant sols sabem on aneu! Resposta de Jesús: Jo sóc el camí, la veritat i la vida.

El llenguatge de Jesús és fet a la nostra mida: ens podem imaginar un camí que s’allunya i que cal seguir. Però el missatge escapa a tota referència material: el camí mena cap el Pare, però el Pare està en Jesús i Jesús en el Pare: Qui em veu a mi veu al Pare. ... Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi.

Camí, veritat i vida, les tres expressions fan referència al Pare. Amb diferents comparances s’està assenyalant al mateix punt: Qui coneix Jesús coneix el Pare, qui té Jesús té el Pare. Qui segueix Jesús segueix el Pare. La Relació Paternal-Filial entre Jesús i el Pare és l’Esperit sant. És l’Esperit que ha estat difós en els nostres cors per tal que amb Jesús siguem fills del Pare. I si fills, hereus amb Crist.

El Camí: A l’Antic Testament el camí era la Llei. Jesús la substitueix per la seva persona: ell és el camí.

La Veritat: No és una veritat pensada sinó realitzada. Jesús és l’autèntic, el que en la seva persona fa present Déu.

La Vida: L’energia veritable i profunda de la nostra vida és Jesús. En ell tenim la vida de Déu. L’Esperit Sant en manté viva la flama.

Precisament en aquest moment difícil Jesús va al fons de la nostra realitat salvada. Ell sap que els deixebles encara no ho capten però en el caminar de la nova Església l’Esperit Sant n’anirà il·luminant el sentit. Un sentit que no va per via de les idees, sinó de la vida. La vida de Déu Pare que Jesús experimenta en la seva persona ell l’expressa així: Abbà. I ens invita a entrar-hi, que també nosaltres visquem Déu com a Abbà. I juntament amb ell diguem:

Pare nostre,
Sigueu glorificat,
vingui el vostre Regne,
facis el vostre voler paternal,
Que no ens manqui l’aliment,
el perdó,
el mantenir-nos drets,
defensats de les insídies del mal.
Amén
!

BON DIUMENGE DE CAMÍ, DE VERITAT I DE VIDA!

Tipus recurs pastoral: