Lectio divina on line 90 (Semana del 14 al 20 de octubre)

Lunes, 14 Octubre 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: COMUNITAT D’EFES, ACCIÓ DE GRÀCIES I PREGÀRIA

“...També jo, d’ençà que m’han parlat de la vostra fe en Jesús, el Senyor, i del vostre amor a tots els del poble sant, no em canso de donar gràcies per vosaltres i de tenir-vos presents en les meves pregàries. Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè conegueu la veritat. Li demano que il·lumini els ulls del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que ell ens dóna entre els sants, i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç amb què va obrar amb el Crist, quan ressuscità d’entre els morts i el feu seure a la seva dreta dalt del cel, per damunt de tota potència, autoritat, poder i sobirania, i per damunt de qualsevol altre nom que es pugui invocar, tant en el món present com en el futur. Déu ho ha posat tot sota els seus peus, i a ell, l’ha posat al capdamunt de tot com a cap de l’Església, que és el seu cos, la plenitud d’aquell qui omple totes les coses

(Ef 1, 15.23)

-------------------------

Què diu el text?

¿Havies llegit i reflexionat mai, detingudament, aquest text?

¿On et situes dins aquesta síntesi teològica de la carta als Efesis?

Què et suggereix aquest text de la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

La Carta als cristians d’Efes és un document doctrinal de les primeres comunitats escrita per algun deixeble de Pau a la darrera part del segle primer. Pau ja hauria mort. Els anys que van dels 70 fins a final de segle s’anava consolidant el cos teològic sobre Jesucrist i l’Església. La Carta als Efesis té el mateix color pedagògic i doctrinal que la dels Colossencs, dos escrits que es poden ajuntar perfectament. La modalitat literària, o gènere epistolar, era normal aquells anys. Cal remarcar que les idees expressades en l’escrit als Efesis són cent per cent paulines i per això podem acceptar la carta com si fos escrita personalment per l’Apòstol. Els estudiosos entreveuen encara que la qualitat de les cartes directes de Pau tenen un to literari més qualitatiu que no pas les epístoles que els seus deixebles van escriure en nom seu.

Els contextos que viuen les comunitats de la segona generació després de la destrucció de Jerusalem, any 70, són diferents. Els enfrontaments amb el judaisme han decandit. L’interès de l’Església ara és consolidar la doctrina teològica i l’organització jurídica. Les circumstàncies dels anys immediats a la mort i resurrecció de Jesús i les de final de segle són diverses, fet que es traspua i que s’entreveu en els escrits neotestamentaris. La manera d’adoctrinar de les cartes escrites pels deixebles de Pau és paral·lela a la dels escrits dels primers Pares de l’Església com el Papa Climent, Policarp, Ignasi d’Antioquia, etc. i les mateixes cartes de Pere.

Deixem a part les disquisicions acadèmiques i ens preguntem: Davant el text de la Lectio d’avui, nosaltres què? Amb textos bíblics semblants hom pot escoltar expressions com aquestes: “És un tema complicat”,  “Massa enlairat”, “Són preferibles altres textos més suaus”, “No entenc què vol dir”... Potser aquestes expressions o semblants denotarien una carència de Formació Permanent.

En aquest text d’avui hi ha dues realitats fonamentals que s’expressen amb aquests dos mots:  RESURRECCIÓ i VERITAT. Si Jesús va superar la mort vol dir que en tota la història humana hi ha una realitat –UNA VERITAT–  de fons incommovible i indiscutible: Aquesta VERITAT és LA RESURRECCIÓ DE JESÚS. Totes les altres veritats són relatives perquè depenen de la psicologia, ciència, biologia, física, química, etc. que es realitzen en els paràmetres de l’espai i del temps i per tant tenen marca de caducitat. En canvi un mort que retorna a la vida, vida que ja no necessita els sistemes ossi, cardiovascular, reproductiu, limfàtic, digestiu, muscular, nerviós, etc.  no pot ser altre fet que el d’un JO PERSONAL que ha traspassat les limitacions temporals i l’AMOR ETERN, el PARE, DÉU, diguem-ho com vulguem, l’ha assumit en la seva realitat intemporal i eterna... Això sí, és una qüestió de fe. La fe és la clau per a descobrir i entrar en LA VERITAT que sempre ha existit i no  caducarà mai. Sense la fe tot és relatiu.  

Des d’aquestes reflexions podem comprendre una mica més les expressions de “JESÚS, EL SENYOR...”, ”PARE GLORIÓS...”, “DO ESPIRITUAL...”, “RIQUESES DE GLÒRIA...”, “GRANDÀRIA IMMENSA DEL SEU PODER...”, “SEURE A LA DRETA DEL PARE...”,  “LA PLENITUD D’AQUELL QUE OMPLE TOTES LES COSES...”

Tipus recurs pastoral: