Lectio divina on line 78 (Semana del 3 al 9 de junio)

Lunes, 3 Junio 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic:
LA NOVA JERUSALEM

Llavors un dels set àngels de les set copes plenes de les darreres plagues, ve i em diu:

-          Vine! Et faré veure la núvia, l’esposa de l’Anyell.

I em va dur en esperit en un turó gran i elevat, i em va ensenyar la ciutat santa, Jerusalem, que davallava del cel de part de Déu, amb l’esplendor de la divina presència. La seva claror s’assembla a una pedra preciosíssima, com una pedra de jaspi, resplendent com el cristall. La seva muralla gran i alta té dotze portes, amb un àngel a cada porta. A les portes hi ha gravats els noms de les Dotze tribus d’Israel. Tres portes miren a l’orient, altres tres al nord, tres al sud i tres a l’occident. La muralla de la ciutat descansa sobre dotze pedres, amb dotze noms dels dotze apòstols de l’Anyell.

El qui enraonava amb mi, duia una cana d’or per a amidar la ciutat amb els seus portals i la muralla... Llargària, amplària i alçària són ben iguals. La muralla era construïda amb jaspi, i la ciutat, amb or pur, lluent com un vidre transparent... els fonaments que sostenen la muralla de la ciutat, són adornats amb tota mena de pedres precioses...  Cada porta era d’una sola perla. La plaça de la ciutat, d’or pur, com un vidre transparent. No hi vaig veure cap santuari. El Senyor Déu, el totpoderós, i l’Anyell hi fan de santuari. La ciutat no ha de menester que la il·lumini sol o lluna. No cal, perquè la presència esclatant de Déu la il·lumina i l’Anyell n’és el llumener...

No hi entrarà cap cosa impura, ni tampoc els qui practiquen l’abominació o la mentida. Només hi entren els qui tenen el nom escrit en el llibre de la vida de l’Anyell.

(Ap 21, 9-23)

-------------------------

Què diu el text?

Quins significats o referències pots entreveure en aquest escrit?

Tu: com t’hi situes?, com t’hi veus?, o no hi ets?

Què et suggereix per a la teva vida aquest text de la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Avui la Lectio té un text de l’Apocalipsi. La paraula ‘Apocalipsi’ és un mot grec que vol dir ‘Revelació’. Apocalipsi és, doncs, una revelació que Déu fa als humans d’unes realitats que només ell coneix. El llibre de l’Apocalipsi és escrit en un temps de crisi forta, en concret de persecució religiosa: les  persecucions de Domicià i els primers anys de Trajà, a finals del segle I i principis del segon. Cal encoratjar els fidels tot explicant-los el sentit sobrenatural que té la prova que els afecta, anunciant la fi dels perseguidors i el joiós esdevenidor que es prepara un cop superada la crisi o persecució. En el text s’utilitzen recursos literaris com són símbols, visions, veus... Els fidels del temps n’entenien perfectament els significats, però a nosaltres ens poden semblar estranys i incomprensibles. La redacció del Llibre és feta de tal manera que els ‘savis’ romans no la poguessin comprendre i fins i tot menystinguessin el redactat, tota una estratègia davant la censura oficial, com ‘La Pell de Brau’ del nostre Salvador Espriu.

Les set copes dels càstigs són les plagues que s’envien sobre la terra, mar i rius, el foc, la foscor, la sequedat i el terratrèmol. Set desgràcies, anomenats ‘càstigs’ que cauen sobre els humans en tota l’extensió de la terra. De fet són fenòmens que periòdicament i en diverses intensitats fan presència al nostre món però que el Llibre les presenta amb un poder exterminador terrible. De fet qui només viu l’existència des de l’egoisme, afany de poder, riqueses i sensualitat desfermada, qualsevol acció d’alguna de les ‘set copes’ se li fa incomprensible, inaguantable, terrible, definitiva... Aquest món està regit per una constel·lació de lleis coordinades i interdependents que de cara a la conservació i progrés és inevitable que uns elements siguin a voltes poc o molt destructors de formes puntuals perquè siguin possibles vides, paisatges i formes noves. Si la malícia i orgull humà s’hi fan presents i actuen en destrucció, tot es pot complicar tràgicament. Però, des de l’espiritualitat mai no pot ser cremat el bri d’esperança, per minse que sigui, ni desaparèixer l’escletxa de llum en tots els cors que necessiten i saben esperar. Tot està a mig fer i anem fent camí... Era la situació d’aquells cristians als qui el Llibre de l’Apocalipsi anava dedicat.

Estem en la dicotomia de temporalitat i eternitat. Des de la fe creiem que el nostre efímer temps i espai d’existència poden albirar una realitat nova més enllà de les seguretats insegures de la nostra vida terrenal. Jesús ressuscitat n’és la garantia i certesa definitiva, cal creure’l i seguir-lo...

Símbols del text: la NOVA JERUSALEM que baixa del cel, contraposada a la Jerusalem material i geogràfica on es couen tots els odis i maleficis possibles... DOTZE PORTES amb els noms de les dotze tribus d’Israel, obertes als quatre punts cardinals perquè tothom, de tot arreu, pugui entrar-hi, contraposat al tancament hermètic del judaisme ortodox i polititzat... DOTZE PEDRES de fonament de la ciutat que són els Dotze Apòstols. Sense aquest fonament, les dotze portes de la NOVA JERUSALEM, mai no s’haurien obert perquè no existirien... La Llum de la Nova Ciutat és Déu mateix, i l’Anyell, Jesucrist, mort i ressuscitat, n’és el llumener...

Tot amb tot, la descripció de la NOVA JERUSALEM també és redactada amb paraules i conceptes humans, per tant, limitats. Des de la nostra temporalitat no pot ser descrit d’altra manera. És la FE que ens dóna confiança en l’AMOR ETERN...   

Tipus recurs pastoral: