Lectio divina on line 76 (Semana del 20 al 26 de mayo)

Lunes, 20 Mayo 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic:
ESTMAR DÉU SOBRE TOTES LES COSES.

 Aquests són els manaments, els decrets i les prescripcions que el Senyor, el vostre Déu, m’ha encomanat d’ensenyar-vos perquè els compliu en el país on entrareu per prendre’n possessió.  Venera el Senyor, el teu Déu, guardant tota la vida els seus decrets i preceptes que jo et dono, tant tu com els teus descendents. Així gaudiràs de llarga vida. Escolta, Israel, i mira de posar-los en pràctica; així seràs un poble feliç i molt nombrós en un país que regalima llet i mel, tal com el Senyor, Déu dels teus pares, et va prometre.

(Dt 6,1-3)

-------------------------

Què diu el text?

Quins són exactament els ‘decrets’ i ‘prescripcions’ del Senyor a Israel?

Què vol dir ‘un país que regalima llet i mel?

Què et suggereix per a la vida aquesta Lectio d’avui?

-------------------------                                 

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Aquest breu text del Deuteronomi recorda el Salm 119 que hem comentat en Lectios anteriors. El Decàleg del Sinaí és evocat amb els mots de Manaments, Decrets, Prescripcions, Preceptes... exactament com en el Salm esmentat, tot i que en el Salm encara hi ha més sinònims: Llei, Pacte, Camins, Sentències, Designis...  Tots aquests  mots són sinònims de “Els Deu Manaments”. La coincidència suggereix que ambdós textos, Deuteronomi i Salm 119, foren redactats en el millor període del Judaisme més espiritual del post exili.

Tres conceptes importants i correlatius: 1/ Déu encomana a Moisès ensenyar aquests Manaments al poble, 2/ perquè els compleixi en el nou país, i 3/ país del qual en prendrà possessió. Bandegem ara tots els gravats, cromos, estampes, literatures i films que s’han pogut realitzar a l’entorn dels Deu Manaments, ens poden distreure del significat profund d’un text que té tota vigència avui dia.

En el procés de l’univers, i especialment en la vinguda dels homínids, hem de valorar la presència i acció de l’Esperit, la Saviesa segons l’Antic Testament, que modelant l’ànima humana en conjunció amb el cos orgànic anava afinant la consciència espiritual de la nostra realitat humana. Les cultures han reflexionat aquest fet des de moltes perspectives, però la que arribà a major profunditat, segons la nostra percepció, fou la cultura hebrea. Abraham, Moisès i Elies personifiquen l’atenció humana més afinada per a connectar amb l’acció divina en nosaltres, l’eternitat amb el temps, no es tracta tant d’escenografies sobrenaturals sinó de la riquesa personal i silenci interior d’aquests personatges bíblics. Tots tres són, certament, Patrimoni de la Humanitat perquè han arribat al fons de les possibilitats transcendents humanes i han marcat camí. Ara, però, no és lloc per explicitar aquest tema. Quedem-nos amb Moisès i els 10 Manaments  i encara sense explicitar-los un a un.

Posar atenció en el Decàleg del Sinaí, els drets de Déu (manaments del (1r al 3r), que garanteixen el bon funcionament dels altres manaments, els Drets Humans (del 4rt al 10è), és important i essencial perquè les societats, els pobles, el món enter, es realitzin en positiu. Si els humans ens ho creguéssim i ho practiquéssim acabaria la pobresa en el món, desapareixeria la fam, la salut i el benestar serien per tot, arreu hi hauria una educació de qualitat, viuríem la igualtat de gèneres, l’aigua neta i la sanitat arribarien a tots, fomentaríem energies assequibles no contaminants, el creixement econòmic dependria del treball digne i vocacional de cadascú, la industria seria guiada per una infraestructura innovadora, les desigualtats es reduirien per elles mateixes, les comunitats i ciutats serien proporcionades i sostenibles, la producció i el consum racionals, atendríem el clima amb cura, respectaríem la vida submarina, els ecosistemes serien més coneguts i valorats, tindríem unes institucions sòlides que vetllarien arreu per la Pau i la Justícia, etc...

 Un món així seria, com diu el text, un món feliç, de llarga vida per a tothom...  El paisatge de valls i muntanyes seria una catifa d’herba tendra amb infinitat de floretes, els remats serien abundants i les abelles xuclarien nèctar per tot: un país que regalima llet i mel...

Aquest és l’objectiu, nosaltres ¿on som i què podem fer?

Tipus recurs pastoral: