Lectio divina on line 71 (Semana del 8 al 14 de abril)

Lunes, 8 Abril 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC:
JESUSCRIST, EL SERVENT DE DÉU.

Jesucrist, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament
la seva igualtat amb Déu,
sinó que es va fer no res,
fins a prendre la condició d’esclau.

Havent-se fet semblant als homes
i començant de captenir-se
com un home qualsevol,
s’abaixà i es feu obedient fins acceptar la mort
i una mort de creu.

Per això Déu l’ha exalçat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom,
perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra,
doblegui el genoll al nom de Jesús
i tots els llavis reconeguin
que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

(Fl 2, 6-11)

--------------------------

Què diu el text?

¿Sabries distingir on ressonen l’eternitat i el temps en aquest text?

¿Perquè Jesucrist és el centre de la Història?

Què et demana aquest text de la Lectio d’avui?

--------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Primer de tot ens cal aclarir la propietat de cadascun dels tres noms: Jesús, Crist i Jesucrist. En general el nom JESÚS sol fer referència al Jesús històric, fill de Josep i Maria, nascut i viscut a Natzaret, mentre que CRIST és referència directa al JESÚS GLORIFICAT. Quan ajuntem els dos noms JESÚS i CRIST en surt el vocable nou: JESUCRIST. Dient el vocable resultant JESUCRIST volem expressar tota la realitat del Verb o Paraula encarnada, que acampà entre nosaltres: encarnació, vida a Natzaret, mestre o rabí a la Palestina del seu temps, perseguit, condemnat, mort i també Ressuscitat...

Expliquem-ho una mica: Déu, l’AMOR ETERN, com a expansió de la seva realitat amorosa creà el nostre univers, el cosmos, les galàxies i tots els universos que existeixen i els que vindran. El procés evolutiu d’aquest ‘BIG-BANG’ inicial són els milions i milions d’anys expansius de tot plegat, expansió en sístole i diàstole, o en rebot intermitent, que comenten els científics; deixem-ho aquí.

El fet real, objectiu, és que en el procés còsmic universal hi hem aparegut nosaltres.El que ens defineix sobre els elements bàsics, les pedres i tots els éssers vius és la capacitat de pensament, raonament, poder prendre opcions i actuar la llibertat davant decisions, a voltes difícils i arriscades. Entre les opcions que podem prendre n’hi ha tres que transcendeixen la materialitat mecànica i matemàtica del nostre cervell: l’opció del pensament o filosofia, l’opció de l’art, estètica o bellesa i l’opció religiosa. Per tant, ens fem preguntes, i la resposta a alguns interrogants que es podem plantejar no els resoldrem mai nosaltres sols si no tenim la col·laboració qualificada de qui en sap més que nosaltres. Per això LA PARAULA havia de ficar-se en el nostre espai i temps que som i desllorigar-nos camins de llum que ens aclarissin d’on venim, què som i on anem... l’Encarnació del Verb no és més que l’entrada de l’Eternitat a la nostra limitació temporal. Aquí és on té sentit el nom JESUCRIST: TEMPS I ETERNITAT.

Però què passa? Doncs que alguns humans no volen altra ‘transcendència’ que no sigui el poder, el diner i l’hedonisme. D’aquí en neix l’arrogància, el despotisme, la supèrbia, l’opressió, la política perversa, i en definitiva: el domini de l’home per l’home. Uns que seguien aquests camins són els qui volgueren arranar JESÚS DE NATZARET, els feia nosa perquè els deixava en evidència.

Alguns savis i místics de les primeres comunitats cristianes, enamorats i agraïts a la persona de JESÚS per tot el que va fer per a obrir-nos camins de Llum, quan el van saber CRIST RESSUSCITAT, ho expressaren en uns poemes, Salms del Nou Testament, un dels quals és el que ens ofereix la Lectio d’avui.

Tipus recurs pastoral: