Lectio divina on line 68 (Semana del 18 al 24 de marzo)

Lunes, 18 Marzo 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC:
PROVERBIS PER A LA VIDA...

Un fill savi es deixa educar pel pare,
L’insolent no admet que el corregeixin.

L’home bo recull el fruit del que diu,
el dolent només té fam de traïdories.

Qui vigila el que diu conserva la vida,
qui parla sense reflexió se’n va a la ruïna.

El peresós, ni que ho desitgi, no assoleix res,
el diligent satisfarà la seva fam.

El just detesta la mentida,
el malvat infama i avergonyeix.

La rectitud guarda el just,
el pecat destrueix el malvat.

Fortuna feta en un no res va minvant,
qui l’aplega a poc a poc la incrementa.

El just és llum que s’aviva,
el malvat és llàntia que s’apaga.

 (PROVERBIS 13, 1-10)

-------------------------

Què diu el text?

Pots fer un inventari del adjectius que hi ha en aquest recull de Proverbis...

Davant la dicotomia humana, ¿com aplicaries aquest text a la realitat d’avui?

Què et demana la PARAULA a la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Llegint aquest, i tots els PROVERBIS del Llibre, veiem que a la realitat humana hi ha una divisió ben clara. Aquesta dicotomia es constata pels adjectius que utilitza l’autor: just/malvat, diligent/peresós, savi/dolent...etc. Hem d’admetre, però, que hi un barrejadís entre els dos extrems en el qual potser ens hi trobem alguns de nosaltres. És bo que ens n’adonem i que reaccionem si ens volem realitzar com a persones.

Amb el mot ‘globalització’ se’ns ha colat un ‘tantmefotisme’ que en diuen ‘postmodernitat’,  ‘postveritat’ etc. però que corroeixen conceptes i realitats que fins fa poc semblaven certes i immutables, en tots els camps: ideologies, societat, política, religió, pedagogia, finances...  Aquest fet no és negatiu del tot si sabem seccionar l’entorn amb ull objectiu i el cap clar. Per exemple, parlant de religió i catequesi: la ‘Història Sagrada’ que ha inspirat tantes creacions de dibuixos, estampes, llibres, films, etc., que tant van alimentar la nostra fantasia i afectivitat cristianes anys enrere, ha entrat en crisi quan ens han explicat i raonat que no són històrics tal com els exposa el text bíblic literalment. Així resulta que no hi ha hagut ‘Pas del Mar Roig’ ni ‘Esfondrament de les Muralles de Jericó” ni `Muntanya del Sinaí en flames’ ni tampoc ‘Teofanies’... La catequesi, si ens quedem només amb el vestit literari, se’ns buida de continguts. És aquí on podem caure en l’error de que aquestes i tantes narracions bíbliques són ‘mitologies’, cosines germanes de les que han redactat altres cultures i religions al llarg de la història. Així, alguns conciutadans nostres, potser familiars o amics, han deixat la fe i diuen que som uns de tants, que ens hem globalitzat, que tot és el mateix... I no diguem ja res de temes de moralitat, justícia, psicologia, genètica, etc.

Els textos bíblics foren redactats des d’una cultura que no és la nostra, són l’expressió semítica poètica d’unes vivències interiors que animaren i enfortiren en la fe a unes persones o grups, sempre concrets i reduïts, que s’anomenen “RESTA D’ISRAEL”. El cor, la interioritat d’aquestes persones cultes i espiritualment selectes,  intuí i acceptà el monoteisme, el valor de tota persona, els drets humans i divins  que es complementen, la tenebra de tota idolatria, etc... La BÍBLIA n’és només l’expressió escrita. Al darrera de la seva literatura hi batega una Revelació que cal dilucidar i aclarir. No és broma, ens hi va tot...

Els llibres sapiencials, els PROVERBIS com és el cas de la Lectio d’avui, són l’aplicació a la vida concreta del cada dia de la gran realitat històrica i religiosa del Judeocristianisme. D’aquí els adjectius segons la nostra resposta responsable: just, malvat, savi, diligent, peresós, dolent...etc. ¿Quins adjectius podem aplicar-nos  personalment? I com a grup? Cada vida humana és un do personalitzat. Cal defugir la mediocritat i la mentida d’una globalització mal entesa i que són per tot.

Tipus recurs pastoral: