Lectio divina on line 56 (Semana del 26 de noviembre al 2 de diciembre)

Lunes, 26 Noviembre 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

VENIU A MI...

En aquella circumstància, Jesús prenent la paraula va dir:

-Reconec i proclamo, Pare, Senyor del cel i de la terra, que has revelat als més petits aquests misteris que has amagat als savis i els entesos.

Molt bé, Pare, perquè així ho has disposat en el teu amor. El Pare ho ha posat tot a les meves mans, i ningú no coneix íntimament el Fill sinó el Pare; i ningú no coneix íntimament el Pare, sinó el Fill, i aquell a qui el Fill l’hi vulgui revelar.

Veniu a mi tots els cansats de la càrrega que tragineu. Descansareu amb mi. Preneu el meu jou i feu-vos deixebles meus, perquè jo sóc suau i humil de cor, i trobareu el repòs que anheleu. Perquè el meu jou és de bon portar i la meva càrrega lleugera.

(Mt11, 25 – 30)

-------------------------

Què diu el text?

Qui deuen ser avui “els més petits” i “els savis i entesos” de qui parla Jesús?

I tu, amb sinceritat, on et situes?

Què et demana aquest text de la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Els poders van aparèixer a la història en una comunicació i evolució social ben definida de les persones, famílies, clans, tribus, pobles, etc. En una societat d’humans ben entesos, amicals i altruistes, tal com la proposa la Llei del Sinaí en els Manaments del 4rt al 10è, mai no hi hauria hagut subjugació i domini d’uns humans sobre altres i menys contra els altres. Les possibilitats d’arranjar la vida comunitària en una bona direcció rau en la comunicació mútua de tots plegats, cadascú, dones i homes, amb el jovent i els infants inclosos, amb la seva manera peculiar de ser, les seves aptituds, qualitats, destreses, possibilitats manuals o intel·lectuals, etc., és a dir, coordinar amb intel·ligència, educació i elegància la infinitud de ‘carismes’ que l’Amor Etern’ ha repartit abundantment als qui, fets de fang i amb l’alè diví, ens movem en l’espai i el temps del nostre món, de l’univers i, del cosmos...

Però ha sigut mai així? Aviat en el temps uns humans cobejosos van barallar-se sobreposant-se els uns als altres. Els qui es creien més forts i sobre dotats van posar-se al davant amb despotisme i crearen imaginativament unes divinitats fictícies que els donaven el poder i domini sobre humans, bèsties, béns naturals i sobre tot el què hi havia a la ‘seva’ terra... Aquests amos ‘per voluntat divina’ posaren al seu costat governants i administradors perquè dirigissin i controlessin els seus dominis. Per a donar sacralitat al seu rol obriren la porta a grups anomenats gratuïtament sacerdotals que havien de tenir les divinitats contentes. Aquests ‘clergues de l’estat’ mantingueren una actitud servil als poders que els proporcionaven aquell ‘modus vivendi’ privilegiat i segur. Així: Acad, Egipte, Hitites, Assíria, Babilònia, Perses, Hel·lens, Romans... Uns grandiosos muntatges polític-social-militars-religiosos al servei dels qui s’havien imposat ‘per voluntat divina’ en els poders de les seves geografies respectives... Aquest inflament hidròpic, cregut i orgullós, necessità crear lleis, impostos, fer guerres, edificar presons, decretar exilis i justificar execucions per als qui no pensaven ni obraven a favor d’ells. Això es va repetint encara avui...

En aquest parany hi caigueren els descendents de Sadoc, el gran sacerdot del temps de David, i els seus successors els ‘saduceus’, el mot saduceu ve de Sadoc. El culte i el Temple de Jerusalem s’empastifaren de materialisme idolàtric, fet que els profetes denunciaren i que els costà la vida a alguns d’ells. En temps de Jesús un bon grup de fariseus, els fariseus eren els professionals de la perfecció, i mestres de la Llei havien caigut en la mateixa falsedat. La bona gent que escoltava la paraula de Jesús, havien de suportar els impostos al divinitzat Cèsar de Roma, els impostos per a mantenir el rei titella de Galilea Herodes Antipes, les contribucions al Temple de Jerusalem, contribucions que havien de ser amb xéquels de plata pura, sense cap aliatge metàl·lic, mentre que la moneda corrent entre la gent popular eren xéquels de plata rebaixada amb coure... Més a més havien de suportar el pes dels creditors terratinents, dels latifundistes de Corazín i altres. Aquella bona gent escoltava Jesús amb sorpresa i esperança perquè Jesús proclamava un canvi radical de tot, absolutament de tot, proclamava un Nou Regne: EL REGNE DE L’AMOR ETERN, VOLUNTAT I DISSENY DEL PARE.

Tipus recurs pastoral: