El 30 de maig de 1860 és una data memorable per a Lleida. Aquest dia s’inaugurà el ferrocarril de Manresa a aquesta ciutat. Com que estava molt endarrerida la construcció del pont de ferro sobre el Segre, que fou substituït per l’actual fa pocs anys,(2) s’aixecà una estació provisional prop del Cementiri.

Un cop acabat, s’aprofità per a la seva inauguració el viatge que feien els Reis  Francisco de Asís i Isabel II amb el Príncep Alfonso i altres membres de la Família Reial, els acompanyava l’Arquebisbe Claret, Confessor de la Reina.

La règia comitiva va sortir en tren de Barcelona, a dos quarts de deu del matí del dia 5 d’octubre de l’any 1860. Va aturar-se dues hores a Manresa, on visità, amb el Servent de Déu, la Seu i la Santa Cova. Va arribar a Lleida a les set de la tarda.(3)

Del viatge a Lleida, se’n conserva una relació molt detallada, pel seu interès la inserim íntegra. Diu així:

«El dia 5 d’octubre de 1860, quan passava el vagó Reial, s’inaugurà el pont de ferro, treballat primmiradament per aquest viatge de SS. MM. i AA. Uns dies abans ja havia sortit des d’aquesta capital cap a Barcelona, l’Il·lm. Sr. Bisbe per tal de felicitar SS. MM., que havien arribat de Mallorca. Com que a la mateixa ciutat dos Prebendats d’aquesta Església estaven per diferents motius, l’Il·lm. Capítol els autoritzà per felicitar SS. MM. i AA. en nom de la corporació. Entre les novetats d’aquells dies s’enllaçà un pont entre la muralla de la fortificació i la paret que dóna al jardí del senyor Bisbe que donava pas a una vistosa llotja des d’on SS. MM. podien veure els focs artificials. Al baluard del Carme s’obrí una nova porta a la muralla. 24 nenes de 6 a 12 anys oferiren a SS. MM. produccions d’aquest fèrtil sòl. S’erigiren dos magnífics arcs de triomf; un davant de la font de la Catedral, costejat per la guarnició militar de la plaça; i un altre a l’entrada del passeig de Ferran.

«S’estrenà un nou Te Deum. Es va fer amb anticipació la neteja general de tota l’Església i al Presbiteri es col·locà el tron que serveix a Ntra. Sra. de l’Assumpció, ja que havia de contenir moltes persones. (Tot i que SS. AA. no assistiren al Te Deum, sí que ho feren SS. MM.). Dins del tron es col·locà el dosser per a SS. MM. Es nomenà una comissió del Capítol per anar amb el Sr. Bisbe a l’estació del ferrocarril a felicitar SS. MM. El tren Reial va arribar a les set de la tarda. En carretel·la descoberta SS. MM. s’adreçaren a la Catedral. A l’atri els esperaven el Sr. Arquebisbe de Tarragona i el Sr. Bisbe d’aquesta ciutat vestit de Pontifical amb Diaca i Sotsdiaca i Prevere assistent, associats amb el Capítol, tota la Residència i tots els Col·legials amb veles enceses. En uns coixins de l’atri s’agenollaren SS. MM. i adoraren la vera creu de mans del Prevere assistent. En entrar al temple se’ls donà l’hisop i s’encaminaren a l’altar sota tàlem al qual s’havien incorporat des de l’atri. En acabar el Te Deum, SS. MM. adoraren el Sant Bolquer, que estava a l’altar major i per això s’aixecaren els vidres. Sobre els tres enreixats del presbiteri i del Cor es col·locaren brandons, i els tres Salomons que serveixen per al monument es col·locaren davant del Presbiteri. L’altar de Ntra. Sra. dels Dolors es guarní molt bé, perquè SS. MM. resessin en entrar al temple, per això hi havia quatre canelobres, catifes i coixins. A més de les veles que cremaven als altars, a les columnes del temple hi havia algunes palmatòries disposades en simetria i gust. Tot i que només arribar el Capítol volia anar al palau del Sr. Bisbe, residència dels Reis, en corporació i vestits amb manteu i bonet per donar la benvinguda, se’l dispensà, perquè SS. MM. estaven molt cansats. De l’escala que condueix a l’atri es va treure un ferro que surt per unir l’enreixat.

«A les 9 del matí del dia següent hi hagué besamans, on assistí el Capítol i tot el Clergat amb manteu i bonet, amb el Macer i el Porter vestit amb casaca. Després de visitar alguns establiments de Beneficència i el Sant Hospital, a dos quarts d’una del dia 6 s’adreçaren a Saragossa. L’Il·lm. Sr. Bisbe i una comissió del Capítol van marxar amb anticipació cap a Fraga per acomiadar SS. MM. Aquestes comissions les formaren un Sr. Dignitat i un Sr. Canonge amb un Capellà depenent i el Porter del Capítol».(4)

Es diu que en dirigir-se els Reis a la Catedral en carretel·la descoberta, acompanyats pel P. Claret, els lleidatans ponderaven les faccions poc afavorides d’Isabel II amb una exclamació que escapava de tots els llavis: «Que lletja és!». A la reina li va cridar l’atenció aquesta frase i, com que no l’entenia, va preguntar el seu significat al Servent de Déu. Aquest, amb la ruda franquesa amb que sempre la tractà, li va dir franc i planer: «Diuen que Sa Majestat és molt lletja».

«Isabel II amb la seva cort —diu el Sr. Joan Mestre— on anava també el Sr. Claret, el seu confessor, arribà a aquesta ciutat el dia 5 d’octubre de 1860. Al dia següent, que hi hagué besamans, el Sr. Claret primer presidí la reunió de les conferències d’homes de Sant Vicent de Paül i després la de senyores a l’Església Oratori de Ntra. Sra. dels Dolors. Com que s’havia dit que el Sr. Claret havia de fer aquestes conferències a les deu del matí, l’Església s’omplí de gent, tot i que a la mateixa hora la Cort celebrava el besamans, al meu parer això demostra clarament que el Sr. Claret atreia molt l’atenció pública tot i ser el besamans un fet nou per a Lleida. Hi havia molta gent a l’Església on havia d’oficiar aquest senyor, el qual després de resar el Veni S. Spiritus i unes Avemaries va seure i adreçà la paraula als socis per dir-los com li plaïa passar per aquelles poblacions que recorria la Cort. Establertes les Conferències de Sant Vicent de Paül, a les quals professava particular afecte, exhortava els socis a la pràctica de les virtuts. Insistí en la de la humilitat i freqüència dels Sagraments de la Penitència i de l’Eucaristia. Va concedir vuitanta dies d’indulgència per cada acte de caritat que exercissin els socis i els va deixar besar l’anell, després d’haver-los beneït.(5)

El viatge triomfal dels Reis va estar a punt d’acabar en tragèdia.

A dos quarts d’una del mateix dia 6, la Cort va sortir de Lleida. Ho va haver de fer amb cotxe i per carretera, la línia fèrria no passava d’aquesta ciutat.

Els Reis i el seu seguici arribaren a Madrid el dia 17 d’0ctubre. Al seu pas per la Porta del Sol un jove de setze anys va fer el gest de disparar amb pistola a la Reina. Fou detingut per les persones que l’envoltaven i la cosa no passà d’aquí.(6)

Sens dubte el Senyor salvà Isabel II per la intercessió del P. Claret, que formava part de la règia comitiva.