Català Castellano
presÈncia del pare claret a lleida
L'Arquebisbe Claret i el "Breviarium Marianum" del Rd. Sr. Josep Escolà i Cugat.- Es publica sota els seus auspicis.-
Unes cartes del Beat.
(Estudi monogràfic fet pel Dr. Joan B. Altisent i Jové, Prevere, al 1934)[1]

El 1846 retornava a Lleida un sacerdot exemplar, un home tot de Déu i Capellà de la Verge, per dir-ho amb frases de Sant Bernat, el Reverend Sr. Josep Escolà i Cugat, al qual les vicissituds del seu temps havien obligat en un principi a interrompre la carrera eclesiàstica per allistar-se a les files dels soldats de la Tradició, havent d’emigrar a França per tal d’acabar els cursos de Teologia al seminari de Besançon i passant després a Roma, on va rebre tots els ordes sagrats, a l’agost i setembre de 1844.

Allí, durant l’emigració, es féu amic amb aquell gran capdavanter de la causa catòlica que s'anomenà Excm. Sr. doctor Josep Caixal i Estradé, més tard celebèrrim bisbe d’Urgell i allí va concebre la idea, vertaderament original, de compondre el seu «Breviarium Marianum» que, en concepte d’aquell Prelat, és «Complet monument de glòria erigit en honor de la Verge Santíssima».

El Breviari, com indica el seu nom, consta del Saltiri de Sant Bonaventura distribuït entre les Hores litúrgiques del diumenge i Matines, Laudes i Vespres dels altres dies de la setmana; del Proprium de Tempore, on es contempla tota la vida de la Santíssima Verge a partir del dia 1r. de setembre; del Proprium Festivitatum, o sigui de nou i de tres lliçons, de les diferents advocacions de la Mare de Déu; i finalment del Commune Festivitatum per a suplir allò que manqui a les oracions de les festes de la Verge.(2)

Aquesta obra, vertaderament preciosa, es publicà sota els auspicis i protecció de l’Excm. Dr. Sr. Antoni Maria Claret, Arquebisbe de Cuba.

El títol del llibre és el següent: BREVIARIUM / MARIANUM/ EX INDULTU/ SACRORUM RITUUM CONGREGATIONIS, / CUM APPROBATIONE ET LICENTIA/ AUCTORITATIS ORDINARII ECCLESIASTICI, / SUB AUSPICIIS, / EXCMI. AC ILLMI. D. D. ANTONII MARIAE CLARET ARCHIEP. S. JACOBI / DE CUBA, / IN HONOREM / SS. VIRGINIS MARIAE DEIPARAE / A JOSEPHO ESCOLA PRESB. MISSION. APOST. DE PROP. FIDE.

Aquesta circumstància ens duu a tractar de l’íntima amistat que enllaçà les ànimes dels dos homes apostòlics: el Fundador de la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria i el de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana; idèntic amor és sempre llaç d’unió de cors enamorats.

Només arribat a Madrid el sant Arquebisbe de Cuba, anà a visitar-lo el Sr. Escolà a finals de juny de 1857, per consultar-li el seu Breviari Marià. Poc després, el 22 d’agost del mateix any, li comunicà que l’obra estava en poder dels censors i que li notificaria el resultat, tal com havien convingut.(3)Els censors diocesans: M. I. Sr. Josep Millà, Sr. Antoni Pintó i Sr. Romà Vigordán, Rector i professors del Seminari, respectivament, no van donar el vist-i-plau favorable fins el 2 de juliol de 1858. El P. Claret, però, contestant una carta del Sr. Escolà, del 2 de gener, li havia escrit, amb data 14 del mateix mes, alegrant-se que la censura anés examinant i aprovant el llibre, indicant-li que per rescabalar el cost de la seva impressió podia fer-ho o bé per subscripció, o bé a través d’un préstec d’alguns amics per via de reintegrament en vendre els exemplars, o bé prenent una part d’aquests, tot això segons la seva conveniència. «—Diu —ja que la Verge li ha inspirat la idea li proporcionarà mitjans per dur-la a terme, de totes maneres sempre pot V. comptar-me entre els seus cooperadors, tot i que ja sabrà que he renunciat a la Diòcesi de Cuba, perquè la consciència no em permet estar per precisió aquí i governar allà».(4) El dia 26 de juny següent, l’autoritza a fer constar que el llibre surt sota la seva protecció, alegrant-se moltíssim que s’hagi començat a imprimir.(5) El 6 de gener de 1859, fa un avís de rebuda d’un lliurament del Breviari i del prospecte aconsellant-li que tot el que es diu en aquest ho posi al pròleg, com així ho va fer el Sr. Escolà subscrivint-se el P. Claret per cinquanta exemplars,(6)la meitat per a ell, i l’altra meitat per als Missioners de Vic. El dia 28 del mateix mes, li manifesta que els lliuraments de l’obra han agradat molt a alguns dels seus amics de la Cort, als quals els hi ensenyà, i que esperava tenir-la tan aviat fos impresa.(7)El 18 d’abril, concedeix 80 dies d’indulgència per resar cada hora del Breviarium Marianum, i per llegir-lo amb devoció.(8) El mes de maig surt al públic, editat a la tipografia del Sr. Josep Sol, de Lleida, després d’haver-ho intentat a Barcelona. I el 12 de juny, li comunica des d’Aranjuez, que escriu al Sr. Pere Naudó, Beneficiari de Santa Maria del Mar, de Barcelona, encarregat dels seus interessos, perquè li pagui l’import dels cinquanta exemplars subscrits,(9) com així ho va fer. Encara ens queda una altra carta del V. P. Claret, datada a Aranjuez, l’11 de maig de 1861, on agraeix al Reverend Escolà l’enviament de mitja dotzena d’exemplars del seu opuscle Los Triunfos  del Papado.(10)

El Breviarium Marianum va merèixer l’aprovació de la celestial senyora, tal com és consignat al Diario, que el Reverend Escolà va escriure de la M. Esperança González, la seva filla espiritual, de qui parlarem després. Aquesta, el dia 3 de maig de 1856, «estant asseguda a la seva cadira va caure en èxtasi i gaudia d’inefables delícies». Va veure llavors la Santíssima Verge qui, entre altres, li va fer aquest encàrrec: «Digues-li (al Reverend Escolà) que jo he acceptat la seva obra, i que faré que es compleixin els seus desigs…».(11)

Els Prelats espanyols beneïren aquesta obra i l’enriquiren amb innombrables indulgències, sense que hi manquin les del nostre Beat:

«Madrid 18 d’abril de 1859. —Concedeixo 80 dies d’Indulgència per resar cada una de les Hores del BREVIARI MARIÀ, tant grans com petites: per cada Nocturn, vuitanta; i per Laudes, vuitanta; i el mateix per llegir-les amb devoció. —l’Arquebisbe CLARET».(12)

(1)  El P. Claret va ser canonitzat per Pius XII el 7 de maig de 1950, data posterior al present escrit.

(2)
Per a més detalls, vegis el nostre llibre La Pontificia y Real Academia Bibliográfico-Mariana de Lérida (Lérida Gráficos Academia Mariana- 1929).

(3) Arxiu de Les Esclaves del Cor de Maria de Lleida.

(4) El P. Claret en aquesta època residia a Madrid perquè era el confessor de la reina Isabel II. Va publicada a l’apèndix III.

(5) Vegis a l’Ap. IV.

(6) Ap. V.

(7) Ap. VI.

(8) Ap. VII.

(9) Va publicada a l’Ap. VIII.

(10) Ap. IX.

(11) Arxiu de les Esclaves del Cor de Maria de Lleida, Diario del Rdo. Escolá, pàgina 316.

(12) Breviarium Marianum, VII.


Agenda
Servei d'acollida
 
 
 
 
 

Establir com a pàgina d'inici Afegir a Preferits Avís legal
© Copyrigth - Parròquia Sant Antoni Maria Claret, de Lleida - 2008 (Elaborada per voluntaris de la Parròquia)