A l’època que el P. Claret predicà la seva famosa Missió en aquesta ciutat, la Seu ilerdense estava vacant per defunció del seu darrer Bisbe, l’Il·lustríssim Sr. Julián  Alonso, qui per les atzaroses circumstàncies dels temps va abandonar la diòcesi el 5 de maig de 1837, i va morir lluny de la pàtria, a Niça, el dia 18 de febrer de 1844.

Quatre anys tardà a proveir-se aquesta Cadira episcopal, fins el dia 8 d’abril de 1848, quan en prengué possessió aquell Prelat il·lustre, glòria i honor de l’episcopat espanyol, anomenat Excm. Dr. Sr. Josep Domènec Costa i Borràs.

La fama de Sant, que el P. Claret havia guanyat entre els lleidatans, era encara una realitat palpitant, encara era evident el fruit de la perllongada predicació del Servent de Déu. Fou sens dubte per aquests i altres motius, que no ens és possible conèixer, que el Dr. Costa i Borràs proposà el missioner català per a la dignitat episcopal. Estava en els designes de Déu que la llum potent, que irradiaven les virtuts i predicació del P. Claret no romangués amagada sota l’almud, sinó que fos col·locada al canelobre de l’Església, perquè fossin molts qui participessin de la seva resplendor.

I l’ocasió no podia ser més propícia. L’Arquebisbe de Santiago de Cuba Fr. Cirilo de la Alameda havia estat traslladat a la Metropolitana de Burgos i era precís, per tant, cercar-li successor. Per aquest motiu, l’Excm. Senyor Ministre de Gràcia i Justícia Sr. Lorenzo Arrazola es dirigí, amb data de 28 de maig de 1848, al prelat ilerdense per mitjà de la carta següent: «Benvolgut i molt apreciat Sr. Bisbe: Una fe de vida i d’amistat i d’estimació molt especial.— A més d’això: vol V. anar d’arquebisbe a Cuba? Què bé faria V. a l’Església i a l’estat! Contesti V. al seu afectíssim.— Lorenzo Arrazola»(2)

La resposta del Sr. Costa i Borràs no pot ser més interessant. És així:

«Sr. meu i de tot el meu afecte i veneració: He rebut amb la major complaença la fe de vida de V. E. Però no cregui V. E. que el deixaré sense Arquebisbe per a Cuba,  l’adjudicaré i molt a propòsit. Entenem que les Esglésies d’Ultramar necessiten missioners i el millor Prelat serà el millor missioner. Així ho és el bisbe de Canàries que, auxiliat pel Prevere Claret, ha fet canviar la fesomia d’aquella illa. Aquest és el més indicat per a la cadira de Cuba, succeint-lo en la de Canàries el prevere Claret. És home apostòlic i d’alguns coneixements i no dubto que ambdós nomenaments seran aplaudits per la gent de seny».(3)

El Servent de Déu,  fou nomenat, com ja és sabut, arquebisbe de  Santiago de Cuba, enlloc de bisbe de Canàries.Podríem dir que Lleida, agraïda, pagava al Sr. Claret els seus treballs i vetlles proposant-lo per a la dignitat episcopal per mitjà del seu Prelat, l’integèrrim doctor Costa i Borràs, que assistí també a la seva consagració a Vic, el dia 6 d’octubre de 1850, quan feia pocs mesos que havia estat traslladat a la Seu de Barcelona.