És sorprenent la prodigiosa activitat desenvolupada pel P. Claret durant la seva estada a Lleida. Es pot afirmar, veient els documents, que no hi hagué classe social on ell no estengués els seu zel apostòlic.
A més de la Missió, que es perllongà durant tot el mes de maig, dedicà la primera quinzena de juny a Exercicis Espirituals per a nens, sacerdots i religioses.
Dels primers ens en parla de forma eloqüent un testimoni presencial, el canonge Joaquinet, qui, tot de passada, ens fa notar com el maligne va intentar pertorbar-los.
«Un dia dels Exercicis —diu— que predicà a molts nens i nenes, una petita remor que degenerà en un gran aldarull començà a notar-se entre nosaltres (jo era un dels catequistes). Uns ens aixecàrem, uns altres caigueren; plorant aquests, esvalotant aquells, sortírem precipitadament del temple. Trobàrem les portes obertes, sense saber qui les havia obert, deixant el Servent de Déu sol a la trona, malgrat els esforços que feia per calmar-nos: això ho atribueixo a arts diabòliques, amb la finalitat de destorbar el fruit dels Sants Exercicis: no vaig trobar cap altra explicació a aquest fet».(2)
«Recordo —diu un altre testimoni— que quan encara no tenia set anys vaig assistir a un acte de la missió que el Venerable donava a Lleida, dedicat als nens i nenes de la ciutat; ja més grandeta sentia explicar a la meva mare i a una jove modista que treballava a casa, la gran quantitat de fruits d’aquesta missió, com de bon matí els penitents ja l’esperaven davant de la porta de l’Església per confessar-se amb ell. Aquest sagrament el feia extensiu a tots els establiments de la ciutat, fins i tot a les presons i a les casernes». (3)
Pel que fa als altres Exercicis Espirituals —afegeix l’Il·lustríssim Costa i Fornaguera— que «els quinze dies de juny els dedicà a fer Exercicis al clergat i a les religioses». (4)
«En els Exercicis que després de la missió al poble va donar als sacerdots érem —diu el Reverend Lleó Escana— uns dos-cents: vàrem restar molt satisfets de la doctrina que ens predicà, recolzant-la en diverses raons, exemples i cites de la Sagrada Escriptura i dels Sants Pares». (5)
El pas del P. Claret per Lleida deixà una petjada inesborrable. Són seves institucions tan notables com la devoció del Mes de Maria, desconeguda aquí fins aleshores i que ha augmentat tant que ja es practica a totes les Esglésies, Convents i també a moltes cases particulars; propaga la devoció a la Verge Santíssima mitjançant la formosa oració «Verge i Mare de Déu», aquesta oració es va difondre tant per aquestes comarques que amb prou feines hi havia una persona pietosa que no la resés;(6) estableix la Confraria de Nostra Senyora de la Providència a l’Església de l’Hospital, traslladada actualment a la parroquial de Sant Pere (Catedral);(7) funda la Societat de Maria Santíssima amb l’objectiu de desterrar la blasfèmia;(8) i finalment predica a la funció d’erecció, a l’església del sant Hospital; de la Confraria de l’Immaculat Cor de Maria, celebrada el dia 7 de juny de 1846, el Vicari Capitular nomena primer Director d’aquesta Confraria el M. I. Sr. Antoni Vallcendrera, que era el propietari de la casa on s’allotjava el P. Claret.(9)
I no eren només els veïns de Lleida i dels pobles de la comarca els que s’entusiasmaven i enardien de fervor en sentir la paraula encesa del Servent de Déu, fins i tot el seu Excel·lentíssim Ajuntament li confià els dos sermons: el de Sant Anastasi, Patró de Lleida, i el de la Dominica infraoctava de Corpus.
Ens ho explica amb detalls interessantímins el patrici Joan Mestre Tudela, Secretari de la Corporació, primer; i un dels millors Alcaldes d’aquesta ciutat, després.
«Vaig conèixer —diu— el Servent de Déu, hi vaig parlar diverses vegades i el vaig visitar durant la seva estada a Lleida, l’any mil vuit-cents quaranta-sis: El senyor Claret predicà els sermons de la festa de Sant Anastasi i Diumenge de Corpus infraoctava, que en aquella època celebrava l’Ajuntament d’aquesta Capital. Com a Secretari que era d’aquest Ajuntament, em va encarregar que li dugués l’almoina amb el lliurament del seu pagament que havia de firmar el Senyor Claret. En ambdues ocasions em va rebre a la seva habitació, segon pis del senyor Canonge Vallcendrera. A la sala de rebre hi havia molta gent esperant torn per parlar-hi. Presentada l’almoina, em manifestà que mai no rebia diners de ningú i que podia donar-ho als pobres. Jo li vaig dir que caldria que signés el lliurament (10) per acreditar el pagament. Hi va accedir immediatament sense fer cap observació; i recordo que em va dir que lliurés una de les dues almoines a la Confraria del Roser».(11)
La profunda impressió que la virtut i santedat del Pare Claret havia produït al cor dels sacerdots que assistiren als memorables Exercicis Espirituals, referits abans, es va traduir molt aviat en una de les més notables distincions que el nostre Capítol Catedralici li va oferir; distinció que no ha tingut precedents, ni, ben segur, tindrà altra distinció com aquesta.
Lleida sempre ha celebrat solemnement la festa i processó del santíssim Corpus Christi. Així ho va fer el dia 11 de juny de 1846, quan el Servent de Déu encara es trobava en aquesta ciutat, convertit en operari laboriós de la vinya del Pare de famílies.
L’Ajuntament havia convidat els seus ciutadans perquè omplissin les fileres de la processó,(12) que degué resultar molt lluïda.
El P. Claret no podia faltar al seguici amb què Lleida, missionada per ell, es disposava a passejar triomfalment Jesús Sagramentat pels seus carrers i places. El M. I. Sr. Rafael Soldevila, Arxiprest d’aquesta Catedral i President del Capítol, per malaltia del seu Degà Joan Mensa, obligà el Servent de Déu a col·locar-se darrera dels canonges i dignitats, després del seu President, malgrat la resistència que en la seva humilitat havia ofert, però amb la promesa que, quan es reunís el Capítol, s’adonaria d’aquesta distinció.
Així ho complí, el Sr. Soldevila, tres dies després, o sigui, a la sessió capitular de 14 de juny.
Entre altres coses es llegeix al llibre corresponent:
«El Sr. Soldevila fa present que trobant-se President a la processó del Corpus Christi, animat per sentiments de gratitud vers el Benemèrit i Reverend Antoni Claret, Missioner Apostòlic, i presumint compartir els sentiments de V. S. I. a favor del mateix, li precisà de posar-se després del President i que espera se servirà V. S. I. adoptar i fer seva aquesta disposició, tal com es va prometre. Assabentat V. S. I. aprova en tot allò disposat pel senyor President sobre aquest particular i afegeix que es conegui i faci memòria de les actes capitulars del mencionat obsequi sense que, d’ara en endavant, serveixi d’exemple per cap altre cas».(13)
 |
Quadre que representa la processó de Corpus de 1846.
Es conserva a la parròquia Sant Antoni Mª Claret, de Lleida. |
Consta fidedignament que: «havent assistit el P. Claret a la processó de Corpus, les persones que presenciaven la desfilada es fixaven en ell d’una manera especial, com atretes per la modèstia i aspecte de santedat que revelava, havent sentit contar que algunes persones se li acostaven i li besaven el vestit».(14)
Per fi el Servent de Déu havia d’abandonar aquesta ciutat que per espai d’un mes i mig havia estat camp bastíssim de les seves apostòliques tasques, i on havia collit fruits òptims de vida eterna.
De manera lapidària el bisbe Costa i Fornaguera ens ha deixat consignat l’acomiadament:
«En marxar d’aquesta l’acompanya molta gent. Arribat al cementiri resà un responsori per als difunts, acomiadant-se de la gent i prosseguí el seu viatge a peu amb un altre sacerdot que l’havia acompanyat».(15) |
