Homilies

El gran regal de la Pasqua és el do de l’Esperit Sant

1.- Pentecosta, cinquanta dies des de la Pasqua. La pasqua florida esclata com la ginesta amb tanta olor en aquesta Pasqua granada.

2.- El gran regal de la Pasqua és el do de l’Esperit Sant: Jesús bufà sobre els deixebles i els digué: Rebeu l’Esperit Sant... Abans els havia confiat una missió impossible: Com el Pare m’ha enviat, jo us envio a vosaltres. Podreu complir aquesta missió enfortits amb l’alè creador de l’Esperit Sant.

Amb l’Ascensió Jesús no s’ha allunyat de nosaltres sinó que ha inaugurat una nova forma de presència

1.- Quan parlem de l’Ascensió de Jesús, ens l’imaginem pujant físicament al cel. És normal. Però ho entendríem millor si ens fixéssim en frases com ara aquestes: L’han ascendit a cardenal. Ha pujat en l’escala social. No l’ha pujat damunt de cap escambell. Simplement diem que quelcom ha canviat en la consideració del personatge.

Conèixer Jesús és entrar en una relació personal i viva amb Ell

1.- Jesús, abans d’emprendre el camí cap el Pare per preparar-nos-hi l’estada, ens promet un altre Defensor. El Paràclit, en grec paràcletos, és algú cridat al teu costat

Si volem veure el Pare, mirem fit a fit Jesús

1.- Jesús ha rentat els peus de tots, ha descobert la traïció d’un dels qui sucava el pa al mateix plat i ha anunciat que Pere -el valent de la colla- faria un mal paper. I ara els diu que no perdin la serenitat i la calma. Confieu! És per poc temps. És important que me’n vagi a preparar-vos lloc a cal Pare. Ens hi trobarem tots. Un llenguatge ben estrany. Fa de mal entendre.          

El bon pastor ha vingut perquè tinguem vida i la tinguem a desdir

Jesús ressuscitat és la força que uneix

1.- Dos deixebles. L’un Clopàs. I l’altre o altra? No ho diu. Però el nostre G. Daufí ho suposa. I els artistes tenen una intuïció especial. Com el Maximino Cerezo en el quadre de la nostra parròquia.

Res ni ningú no pot privar que Jesús es comuniqui amb els seus

Nosaltres som testimonis. De què, de qui?

1.- Pot resultar una mica decebedor l’evangeli d’avui. Aquesta mitjanit passada, vèiem unes dones que tornaven plenes d’alegria i d’esperança per anunciar la gran notícia de la resurrecció de Jesús. Avui ens trobem amb la Maria Magdalena, impacient, i contrariada. Ha trobat obert el sepulcre. I sense entretenir-se a badar, se’n va corrents a comunicar-ho als homes de la casa: Pere i un altre deixeble, l’amic de Jesús: S’han endut el Senyor i no sabem on l’han deixat.

Cada Pasqua és una nova crida a la vida nova

1.- «¿Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és, aquí; ha ressuscitat”. Aquesta és la gran pregunta i també la gran resposta. Les dones són les primeres a rebre el missatge i a comunicar-lo: elles que d’una forma absolutament inimaginable en el seu temps havien seguit Jesús com a deixebles d’un Mestre entranyable. La paraula de l’àngel els fa veure la coherència entre la vida, la mort i ara la resurrecció de Jesús. I elles n’escampen la bona nova.

MIRARAN VERS AQUELL QUE HAN TRASPASSAT

1.- Ens posem al peu de la creu amb Maria, la Mare de Jesús i amb els altres Maries, la muller de Clopàs i la Magdalena, i amb el Deixeble estimat... No cal dir res. Només hi som. I mirem, i contemplem, i ens quedem ullpresos veient el Senyor crucificat.