Homilies

Jesús recomana la constància, l’esperança activa que treballa per obrir-se pas enmig de les dificultats

1.- El temple de Jerusalem era el fonament on descansava el poble d’Israel. Jesús n’anuncia la destrucció total, que era com l’anunci de la fi del món. Però Jesús afirma que és només la fi d’un món. I els deixebles, que el creuen imminent, volen saber el quan i el com. Però, no. El món i la vida continuen.

Déu és un Déu de vius, no pas de morts, i ens fa compartir la seva mateixa vida

Jesús torna a Zaqueu la dignitat que l’ambient religiós en què vivia li havia pres

1.- Com ha arribat fins aquí? Vol veure Jesús però la gent no l’hi deixa. És massa petit. A més té dues pegues: és cap dels publicans i és ric. S’ha tornat boig o què?

2.- Jesús, enriolat, aixeca els ulls i deu fer broma: mai no havia vist una fruita tan especial penjant d’un arbre com aquest. Au, baixa! Avui posaré a casa teva. Ho necessito. Dit i fet.

Mantinguem viva la nostra confiança en el Déu que ens estima

1.- Apocalipsi vol dir revelació, des-velar, treure el vel. L’Església és com un tapís. Mirada amb els ulls de Déu, la proclamem Santa. Mirada amb els nostres ulls no ens ho sembla pas tant.

Déu transforma el nostre cor amb la seva misericòrdia i també transforma la nostra vida

1.- Jesús aquests dies ens ensenya a pregar, amb insistència, sense defallir com Moisès dalt del turó, com la vídua coratjosa davant el jutge. Déu ens pot fer esperar, però respon sempre. La resposta és sovint que som nosaltres els qui el fem esperar. A més, quan en la nostra pregària hi fiquem altres persones, Déu respecta llur llibertat. I és cosa d’esperar la resposta de l’altre.

Jesús ens ensenya que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança

El samarità agraït

1.- El motor de la història de Naaman és una noieta captiva, minyona de la muller del general. “A Samaria, segur que el profeta Eliseu curaria el meu amo de la lepra. Dit i fet.

La fe és com les ulleres que Jesús ens dóna perquè hi veiem amb els seus ulls i estimem amb el seu cor

1.- Senyor augmenteu-nos la fe. I què és fe? Creure allò que no es veu? Així ho dèiem abans. Una fe que no ens ajudi a veure-hi i a pensar i a decidir és mala fe. No. La fe és una capacitat de veure allò que no es veu o no es veu prou bé. Són com unes ulleres: microscopi, telescopi, ulleres progressives o no.

Jesús invita la gent a realitzar el projecte de Déu

1.- El salm és tota una declaració de principis. El Senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. Deslliura els presos. Dóna la vista als cecs, redreça els vençuts. El Senyor estima els justos i guarda els forasters. Manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. 

No podeu servir alhora Déu i el diner

1.- Això de l’escanyapobres i de les portes giratòries i de tràfics d’influències és més vell que l’anar a peu, quan ja hi havia sandàlies que a més de calçar també podien servir de penyora de la compra d’un camp que trepitjaven.