Commemoració dels Fidels difunts

Cicle i data
Cicle: 
B
Temps: 
Santoral
Data : 
Dissabte, 2 Novembre 2024
La fe ens ajuda a creure que Tu ens esperes

Gràcies, Jesús, per estimar-nos tant
i voler que estiguem amb Tu
allà on estàs.

Voldríem quedar-nos on som ara i per sempre
perquè ens amoïnen els canvis,
som porucs i ens deixem portar per les inèrcies.
Ens costa endinsar-nos en nous horitzons
per a la buidor,
a trobar-nos amb una realitat desconeguda.

En canvi, la fe ens ajuda a creure
que Tu hi ets,
que Tu ens esperes,
que Tu vols estar amb nosaltres,
que ni els contratemps, ni les preocupacions,
ni tampoc els perills
i encara menys la mort
ens podran separar del teu amor,
perquè és un amor diví.
Un amor capaç de crear-nos del no-res;
un amor que no mor mai
i que no deixa d’insuflar-nos vida.

Fes que creiem en aquest misteri tan gran
que ens ajuda a confiar.
Desitgem retrobar-nos amb els nostres éssers enyorats
que ja gaudeixen de la teva glòria,
la que el Pare et donà abans de la creació del món.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Senyor, creiem que els difunts viuen que un dia ens retrobarem

Senyor, avui pensem
en les persones estimades que ens han deixat.
Costa guardar-ne viu el record perquè la vida
cada cop ens deixa menys temps lliure.
Avui dediquem una estona
a sentir llur presència i ajut.
Que la nostra pregària
sigui una prova d'amor sincer.

L'Eucaristia d'avui ens permet
prendre consciència de la totalitat de l'Església:
l'Església Triomfant, l'Església Purgant,
l'Església Pelegrina.
Tots plegats formen una unitat.
Una unitat d'amor que no té res a veure
amb la moda del Halloween.

Senyor, et volem regraciar
per les persones que ens han precedit.
Pels qui lluitaren per un món millor,
per les persones que dedicaren la vida als altres,
pels pares de família,
per tots els qui han passat fent el bé.

Senyor, la nostra pregària pels difunts
és un acte de fe.
Creiem que viuen i que un dia ens retrobarem.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Fes-nos testimonis d’esperança!

Pare nostre, Déu de la vida, recordem avui
tots els nostres germans i germanes
que ja han acabat el seu camí
per aquest món;
i ho fem amb la confiança de saber
que han estat acollits a casa teva,
que tu ens dius que és també casa nostra.

Et donem gràcies, Pare,
per l’esperança que ens ofereixes,
pel teu desig que tothom arribi
a la plenitud de la vida,
que és la comunió amb tu
i amb tota la humanitat
en un univers renovat pel teu amor.

Et preguem per totes les famílies
que han perdut alguna persona estimada
durant tot aquest any.

Que ningú hagi de morir
sense l’afecte de la família o dels amics,
ni per causa de la violència
o per falta d’atenció mèdica,
d’aliments o higiene
i, sobretot, que ningú mori sense esperança.

Que, mirant el teu Fill Jesús,
aprenguem a valorar com ell la vida humana,
a estar al costat
i alleujar el sofriment dels qui ploren
o perden l’esperança;
que aprenguem a construir,
amb la força del teu amor i la teva paraula,
un món més humà i fratern
que comenci a ser signe i penyora
de la plenitud que ens promets
i en la qual nosaltres creiem.

Fes-nos testimonis d’aquesta esperança!

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Recordar els difunts amb fe en la resurrecció i la vida eterna

Som molts els qui en aquestes dates
visitem els cementiris on es conserven
les restes dels nostres difunts
i així revifem els records
i satisfem l’enyorança de la seva presència.

Alguns en diuen l’últim recer
i els associen a la màxima tristesa.
Altres els converteixen en escenaris
d’històries de por i fantasia,
reminiscències d’un paganisme latent.

Que n’és de diferent, visitar el cementiri
amb la fe en la resurrecció i la vida eterna,
amb l’esperança que el nostre destí
no és reduir-nos a cendres
ni restar en mans de forces ocultes,
sinó trobar-nos per sempre
en la pau i el goig de Déu.

Aleshores l’enyor i la por
van deixant pas a la pau i l’esperança,
i el lloc on ens sentim a prop dels difunts
ja no és el cementiri
sinó el banquet de l’eucaristia.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret