Pare nostre, Déu de la vida, recordem avui
tots els nostres germans i germanes
que ja han acabat el seu camí
per aquest món;
i ho fem amb la confiança de saber
que han estat acollits a casa teva,
que tu ens dius que és també casa nostra.
Et donem gràcies, Pare,
per l’esperança que ens ofereixes,
pel teu desig que tothom arribi
a la plenitud de la vida,
que és la comunió amb tu
i amb tota la humanitat
en un univers renovat pel teu amor.
Et preguem per totes les famílies
que han perdut alguna persona estimada
durant tot aquest any.
Que ningú hagi de morir
sense l’afecte de la família o dels amics,
ni per causa de la violència
o per falta d’atenció mèdica,
d’aliments o higiene
i, sobretot, que ningú mori sense esperança.
Que, mirant el teu Fill Jesús,
aprenguem a valorar com ell la vida humana,
a estar al costat
i alleujar el sofriment dels qui ploren
o perden l’esperança;
que aprenguem a construir,
amb la força del teu amor i la teva paraula,
un món més humà i fratern
que comenci a ser signe i penyora
de la plenitud que ens promets
i en la qual nosaltres creiem.
Fes-nos testimonis d’aquesta esperança!