Commemoració dels Fidels difunts

Cicle i data
Cicle: 
B
Temps: 
Santoral
Data: 
02/11/2021
Lectures
Lectura primera
Lm 3,17-26
És bo d'esperar silenciosament la salvació del Senyor
Lectura del llibre de les Lamentacions:

La meva ànima viu lluny del benestar, ja no recordo la felicitat i penso dintre meu: he perdut tota la esperança no puc confiar en el Senyor.

El record de les meves penes i del meu abandó m'amarga i m'enverina. Con més hi penso i ho medito més em replego sobre meu. Però ara vull fer reviure altres pensaments, que em mantindran l'esperança: No s'han extingit els favors del Senyor, no s'han pas esgotat; la seva pietat és nova cada matí, la seva fidelitat és immensa. Em dic a mi mateix: «La meva part és el Senyor, i per això espero en ell.»

El Senyor és bo amb els qui hi confien, amb tots aquells que el cerquen. És bo d'esperar silenciosament la salvació del Senyor.

Salm responsorial
Salm 24
A vós, Senyor, elevo la meva ànima.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l'amor que ens heu guardat des de sempre.
Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant.

Eixampleu el meu cor oprimit,
traieu-me de la meva dissort.
Mireu la meva aflicció i les meves penes,
i perdoneu-me tots els meus pecats.

Guardeu la meva vida i deslliureu-me;
m'he emparat en vós; que no en tingui un desengany.
La rectitud i la honradesa em salvaguarden,
perquè en vós tinc posada l'esperança.

Lectura segona
Fl 3,20-21
Jesucrist transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós
Lectura de la carta de sant pau als cristians de Filips:

Germans, nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d'allà esperem un Salvador, Jesucrist, rl Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gtacies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l'univers.

Evangeli
Mc 15, 33-39; 16, 1-6
Jesús llançà un gran crit i expirà
Lectura de l'evangeli segons sant Marc:

Arribat el migdia s'estemgué per tota la terra una fosca fins a mitja tarda. I a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força: «Elohi, Elohi, lamà sabactani?» Que traduït vol dir: «Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?» Alguns dels qui eren allí deien: «Mireu com crida Elies». Un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d'una canya perquè begués, i deia: «Deixeu, a veure si ve Elies a desclavar-lo». Jesús llançà un gran crit i expirà. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió que estava dret davant d'ell, quan veié com havia expirat, digué: «És veritat, aquest home era Fill de Déu».

[Acabat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé compraren espècies aromàtiques, per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Entre elles es preguntaven: «¿Qui ens farà rodolar la pedra que tanca l'entrada del sepulcre?» Llavors alçaren els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada. Era una pedra realment molt grossa. Entraren al sepulcre, veieren, assegut a la dreta, un jove vestit de blanc, i s'esglaiaren.

Ell els diu: «No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no hi és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat».]