Diumenge I de Quaresma

Cicle: 
A
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 26 Febrer 2023
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

L’Esperit conduí Jesús al desert...

Jesús en el seu baptisme al Jordà havia experimentat dins seu la força i l’impuls de l’Esperit Sant per a acomplir la missió salvadora que el Pare li confiava, i havia sentit la veu del mateix Pare que ens el presentava com a Fill i Enviat.

A punt de sortir Jesús a anunciar el Regnat de Déu, l’Esperit Sant el conduí al desert; havia de discernir en el silenci el sentit i la forma de la seva missió messiànica.

Els quaranta dies en el desert evoquen els quaranta anys del Poble en la travessa del desert fins a arribar a la Terra Promesa.

Les tres proves de Jesús evoquen tres situacions de crisi del Poble en el desert. Per tant, més que d’un relat literal es tracta d’uns continguts de fondària.

Jesús en el seu discerniment en el desert topa amb les grans temptacions i desordres de la humanitat: el plaer desordenat, l’orgull presumptuós i l’adoració idolàtrica del poder i el diner. Totes elles son destructives dels humans, tant dels que viuen aquest esperit diabòlic com els homes i dones que en són víctimes: marginats, humiliats, oprimits, enfonsats en la misèria, descartats de la societat...

- Primera temptació: “digues que aquestes pedres es tornin pans”. És la proposta d’un messianisme que posa per sobre de tot les satisfaccions corporals i materials. Resposta de Jesús: “Diu l’Escriptura: l’home no viu només de pa, sinó de tota Paraula que surt de Déu”.

- Segona temptació: “Tira’t daltabaix. Els àngels et portaran a les seves mans”. Temptació d’acceptar un messianisme taumatúrgic, espectacular. Resposta: “L’Escriptura diu: no posaràs a prova el Senyor el teu Déu”.

- Tercera temptació: “Tot aquest món immens és meu. Serà teu si et prosternes i m’adores”. Temptació d’un messianisme de grandesa política i sobreabundància de riqueses.Resposta de Jesús: “Fuig d’aquí, Satanàs, l’Escriptura diu: adora el Senyor el teu Déu, a Ell tot sol”.

La llum que il·lumina l’actitud de Jesús davant les diverses temptacions és sempre la Paraula de Déu. Ell se sap Fill i està sempre atent al voler del Pare, fins i tot en moments molt difícils: “Pare, que no es faci la meva voluntat sinó la teva”.

Nosaltres, tu i jo, som fills de Déu en Jesús, Ells ens acompanyen en el camí del desert i ens il·lumina amb la seva Paraula. D’aquí que la pregària (relació filial amb Déu) cal que brolli de la Sagrada Escriptura. 

Jesús és la Paraula del Pare i la podem llegir en cada pàgina de l’Evangeli. I deixeu-me dir: l’Evangeli és encarnació i la nostra lectura quedaria buida si no la traduíssim viva en la relació amb les persones que ens envolten.

El desert de Jesús és el nostre desert
i la seva Missió és la nostra missió.
Les seves temptacions son les nostres temptacions.
Les seves respostes són la nostra resposta
a la llum de l’Evangeli.

Gràcies Senyor perquè ens heu portat al desert de la Quaresma.

Tipus recurs pastoral: