Diumenge XVI de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 17 Juliol 2022
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Maria ha escollit la millor part

En els comentaris a aquest evangeli ens hem acostumat a centrar-nos en la frase de Jesús: “Maria ha escollit la millor part” que, per cert, durant segles s’ha tendit a llegit com una contraposició entre la vida activa i la contemplativa.

Anem per passos: en les lectures d’avui hi veig tres punts importants de l’Evangeli: l’acolliment, la millor part, el lloc de la dona.

L’acolliment

En arribar a Betània ja molt a prop de la Ciutat Santa, Jesús es pren un decans a casa de les dues germanes Marta i Maria. Elles l’acullen amb gran alegria, li prepararan un bon àpat i podran dialogar amb ell, ben atentes a la seva paraula.

-          Per a preparar aquest tema de l’hospitalitat s’ha escollit avui l’esplèndida acollida que Abraham va fer als tres vianants en quins va saber veure una visita de Déu: els va oferir aigua fresca, ombra, pa acabat de coure, un bon plat de carn, llet quallada...

-          Els vianants en resten ben agraïts i prometen que ell i la seva muller Sara, ja molt avançats en edat, tindrien un fill.

-          Qui de nosaltres no coneix i ha pregat davant la icona de la Trinitat de Rublew? Pintura profundament inspirada en l’acollida d’Abraham als tres pelegrins.

-          El salm també parla d’acollida, aquesta vegada la que Déu fa a casa seva al qui practica la justícia, al qui no calumnia, al que no fa mal als altres, al qui no fa trampa en els negocis...

-          Veniu beneïts del meu Pare: quan jo era foraster em vàreu acollir....  

La millor part

Un dia d’aquests algú em va dir que no entenia la duresa de Jesús amb Marta que s’afanyava a servir-lo. En realitat ho hem anat predicant d’aquesta manera durant segles. Doncs, no! Fixem-nos:

-          “Marta, Marta, t’estàs afanyant molt!”. Li repeteix el nom amb tendresa, com dient-li: noia, que no veus que he vingut per a trobar-nos, per a estar junts, perquè puguem parlar? Mira que t’ho estàs perdent! amb poca cosa n’hi hauria prou, com un pa amb tomàquet i una gerra d’aigua fresca...

-          “Maria ha escollit la part millor!”

Com és que volem posar en boca de Jesús una contraposició entre la vida activa i la contemplativa? No tenim més que seguir una mica Jesús mateix i ens el trobarem igual actuant fort com pregant en el silenci al Pare.

Hem d’entendre que com en el cas de Jesús una cosa implica l’altra: en contemplar la Paraula de Déu estàs donant sentit, llum i força a la teva activitat. Pregar i treballar son com la sístole i diàstole del cor. Sant Benet, en posar en marxa la renovació d’Europa a partir de les seves comunitats monàstiques, ho va deixar clar: ORA ET LABORA.

Avui nosaltres, com Església que som en missió, ens hem de moure, cada u en el seu camp, i fer-ho amb l’alegria de l’Evangeli; per a això necessitem que tot sigui beneït amb la pluja de la pregària en la contemplació de l’Evangeli. Dic contemplació de l’Evangeli; no n’hi ha prou en anar diumenge a missa, escoltar i marxar. Seria bo prendre’ns-ho com una carta d’amor (que ho és), rellegir-la, col·locar-la en l’espai familiar o personal de pregària, tornar-hi, aturats en cada paraula –amb amor– amb agraïment, amb lloança, amb suaus canvis de mentalitat devers els sentiments de Jesús. I pregar pels que prediquem això, que ho sapiguem aplicar i viure...

La dona a l’evangeli

És sorprenent furgar en la forma com veu Jesús el fet femení. Sorprenent perquè les normes i les tradicions eren ben negatives per a les dones. No comptaven per a res en la societat i qui volgués instruir-ne alguna sobre la Torà era mal vist.

En aquest context veure una dona asseguda als peus de Jesús escoltant-lo, era com molt estrany. L’evangelista Lluc hi posa l’accent. Algun reconegut comentarista bíblic d’avui assegura que aquest es tal volta el relat més subversiu de tot l’evangeli.

Hi veiem una deixebla asseguda als peus del Senyor. Però el cas és que aquesta actitud acollidora de Jesús a les dones té mots ressons a l’evangeli: en el grup dels seguidors hi havia també unes dones, tenim el fet de la dona adúltera, la samaritana, la pecadora, la Magdalena, la Cananea, la hemorroisa... era un horitzó obert que els evangelistes van deixar ben assenyalat. Llàstima que aquesta novetat tal volta no fos ben digerida i posteriorment s’ha anat seguint en la ideologia de sempre.

Si la dona hagués tingut el lloc que li corresponia a l’hora de reflexionar i decidir, s’haurien evitat molts disbarats i avui tindríem una església que més que de lleis i volums teològics seria de vida amb l’estil de Jesús, pobre , tendre, proper, misericordiós, acollidor...

El Concili Vaticà II ja ens ha obert camins en la nova direcció i avui el Papa Francesc amb la reflexió sinodal està desbrossant el terreny per a que l’home i la dona siguin igualment referents en l’Església.

Gràcies, Maria i Marta per la vostra presència lluminosa en l’Evangeli.

Tipus recurs pastoral: