Diumenge V de Quaresma

Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 3 Abril 2022
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

No recordeu més els temps passats... Estic a punt de fer una cosa nova

Set dies i som a Setmana Santa. A hores d’ara diumenge rere diumenge l’evangeli ens ha anat centrant el focus: Déu és Pare/Mare tot Amor, que espera la nostra mirada per a que ens puguem trobar amb la seva tendresa, el perdó, l’alegria, la festa.

L’evangeli ens parla avui d’una dona que ha estat sorpresa en flagrant adulteri. Segons la Llei de Moisès aquesta dona ha de morir apedregada. Els mestres de la Llei i els fariseus hi han trobat una bona ocasió per a desautoritzar Jesús. Ell ara està assegut en un atri del Temple predicant a la gent. Els qui porten la dona s’atansen a Jesús i li diuen: què hem de fer? L’apedreguem o no? Que hi dieu?

La trampa està ben parada: Si diu que no, es posa contra la llei sagrada de Moisès i si diu que sí ¿on és tanta doctrina sobre el perdó i la misericòrdia? I a més a més s’arroga una sentència reservada a l’autoritat romana.

Els fariseus i els mestres de la Llei esperen la resposta de Jesús mentre aquest s’entreté fent gargots a terra amb el dit. Ells s’impacienten i insisteixen. Llavors Jesús alça el cap i els diu: “aquell de vosaltres que no tingui pecat que comenci a tirar pedres”.

Jesús dona la sentència, però en direcció contrària: els acusa a ells. Ningú d’entre ells gosa tirar la primera pedra tot exposant-se a quedar retratat per la saviesa de Jesús. Ell torna a dibuixar a terra, mentre els acusadors es van retirant sigil·losament un rere l’altre fins que hi queden sols tots dos cara a cara la dona i Jesús.

Fins aquí hem fent una repassada al relat. No ens hi calen comentaris.

Ara comença una segona part. La dona es podria esperar una repulsa del Mestre però es troba amb la gran sorpresa:

-          Tranquil·la que jo tampoc no et condemno.

-          Ves-te’n a casa i d’ara endavant no pequis més.`

¿Oi que no et costaria gaire seguir de prop els sentiments d’aquesta dona, des del moment de ser atrapada fins a aquesta paraula propera i alliberadora del Mestre?

És una paraula propera i alliberadora que avui el Senyor ens adreça a nosaltres. No li fan res totes les nostres malifetes, ell se’t fa sentir com a Pare que no et retreu, que perdona, que fa retornar la pau al cor, que et fa canviar la vida.

És allò que trobem en el llibre d’Osees (2,16-17): Jo la seduiré; me l’emportaré al desert i allí li parlaré al cor. I sé que m’escoltarà, com en els temps de la seva joventut.

Hem d’obrir bé els ulls per a entendre que el perdó no és resultat del nostre penediment o de la nostra penitència; la descoberta que se’ns ofereix és que Déu amb el seu Amor ens passa davant amb la seva misericòrdia ja abans que li ho demanem. El Pare del Fill Pròdig no està esperant una confessió del fill per a perdonar-lo, ni tant sols parla de perdó: ell estima, espera, acull, abraça, organitza una festa. Només ens cal acceptar, sense cap mena de por ni d’angoixa, ben joiosos i agraïts.

“I no tornis a pecar”. És clar que el fer net demana voler mantenir la netedat.Les culpes passades son aigua passada; ara hem de deixar circular l’aigua nova i pura d’Aquell que ens diu: “Jo soc la font d’aigua viva”.

Aquells homes garants de la Llei tenien acorralada una dona pecadora. Semblantment nosaltres podríem sentir-nos acorralats per insidiosos retrets, inquietants records: fallades en la vida que ens avergonyeixen i que avui, ben segur, no repetiríem. Jo m’he trobat amb persones que viuen angoixades amb records impertinents del seu passat. “és que no sé si vaig pecar, si me’n vaig penedir prou, no sé si me’n vaig confessar bé, no em sento tranquil, és que, és que... Però, criatura! ¿no saps que l’abraçada del Pare ja ho ha netejat tot? Diga’m ¿què li retreu del passat el Pare al seu fill pròdig? Només parla de festa. ¿No vols deixar que el Pare bo et doni gratuïtament la seva pau, l’alegria, la festa del cor?

Això ens diu el Senyor avui en boca d’Isaïes: “ No recordeu més els temps passats... estic a punt de fer una cosa nova, que ja comença a néixer, ¿no us n’adoneu?”

Del salm d’avui:

Renoveu la nostra vida, Senyor, com l’aigua renova l’estepa del Négueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, criden de goig a la sega.
Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor
I tornaran cantant d’alegria , duent a coll les seves garbes.

Tipus recurs pastoral: