Senyor, no sabem per què ens costa tant
passar pel sedàs de la realitat
els nostres ideals religiosos.
Seguir-te suposa
posar a disposició dels altres
allò que som i tenim.
Ens fa por, Senyor.
Continuem pensant
que els diners «donen la felicitat».
Ens reca invertir en els altres
el nostre temps i els nostres béns.
No recordem que tot el que tenim
és un do teu.
Senyor, la situació social
i econòmica que vivim
ha deixat sense res moltes persones.
Es veuen obligades a viure
amb molt poca cosa.
L’angoixa i la desil·lusió
no els ajuden a trobar-te.
Ajuda’ls, Senyor,
Materialment i espiritualment.
En el fons del fons
«tots som com el personatge de l’evangeli».
I tant que et volem seguir,
però ens fa basarda
perdre la nostra seguretat.
Dóna’ns força, Senyor,
per encomanar esperança
als qui no tenen res i per crear,
a la mesura de les nostres possibilitats,
llocs de treball.
Senyor, allò que per nosaltres és impossible,
es fa possible si tenim fe en Tu.