Diumenge XXIV de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 12 Setembre 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Seguir Jesús és el camí per assolir el ple desenvolupament humà

1. Jesús formula als seus deixebles la gran pregunta: Qui sóc jo al dir de la gent? I rep aleshores i ara també, tot un ventall de respostes: dels qui no en saben res i dels qui ho saben tot, dels qui es diuen agnòstics o ateus, fins els creients normals i els creients generosos i compromesos.

2. Molt bé. I vosaltres? I tu, i tu ? Què dieu de Jesús? ¿No ho sé pas, no contesto? O com sant Pere: Vós sou el Messies. Però l’hem de fer nostra sotmetent-la a la crítica? Perquè els mots Crist, Ungit o Messies tenien per a Pere i els seus contemporanis unes ressonàncies més aviat triomfalistes, de caire polític: era l’alliberador esperat que alliberaria el poble del jou de l’imperi opressor amb les mateixes armes.

3. Per això Jesús rectifica i puntualitza: Serà un Messies incomprès, bandejat, maltractat i finalment assassinat amb la mort més ignominiosa: la creu. Un túnel ben fosc, oi? I al final del túnel s’hi albira un punt de llum, la resurrecció. Tot en la línia d’Isaïes i altres profetes. Serà el Messies Fill de l’home. Crist sí, però HOME.

4. I qui és el fill de l’home? Daniel va veure que sortien del mar quatre bèsties ferotges que ho trinxaven tot. Volien eliminar el petit poble d’Israel. Després veié un ancià carregat d'anys. Va veure també venint amb els núvols del cel algú semblant a un fill d'home, a qui van donar el poder, la glòria i la reialesa. Tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern; el seu regnat no tindrà fi.

5. El Messies descendent de David té la legitimitat de la seva dinastia i tota la seva força per esclafar els enemics del poble. En canvi el Fill de l’home, l’HOME, ho rep tot directament de Déu. Home per salvar l’home, home per ensenyar a homes i dones la seva dignitat i allò que són i com a fills de Déu.

6. I ho farà amb les úniques armes de què disposa: la seva pròpia humanitat que s’expressa: 1) Amb gestos que guareixen: comparteix la taula fins i tot amb els pecadors i fa miracles quan hi ha pel mig una persona que sofreix. 2) Amb paraules que atreuen i instrueixen: paràboles i discursos entenedors). 3) Amb accions –exorcismes– que alliberen de les forces que deshumanitzen i desestructuren. 4) I amb mirades que reconcilien. Quan veu la gent que pateix, se li remouen les entranyes. Home com és actua com un home entre humans per recordar-los que com Ell també són fills de Déu.

7. Com que el seu capteniment no respon a les expectatives politicoreligioses de molta gent, sanedrí compost dels grans sacerdots, ancians i escribes en nom de la Llei el bandejaran i acabaran ignominiosament amb ell: la creu. A la fi del túnel, hi ha la llum. La resurrecció.

8. Pere no ho entén. Tampoc nosaltres no ho acabem d’entendre. I sense adonar-se’n es passa al bàndol enemic de Jesús, esdevé un “satanàs”, un entrebanc en el camí de Jesús. El sofriment i la contradicció són signes d’autenticitat del qui parla en nom de Déu. Perquè necessàriament toparà amb les aspiracions i ambicions religioses, polítiques, socials dels savis, rics i poderosos d’aquest món. I diran com Pere: Ves quins acudits! Això de cap manera! No és pas aquest el camí.

9. Però Jesús proposa sense embuts a tothom el seu mateix camí. L’única condició per ser deixeble seu és que sigui lliure:

—    lliure de prejudicis: ha de prendre Jesús tal com és i tal com es presenta, no com li agrada o li agradaria. No hi ha un Jesús a la carta.

—    sense por de fer el ridícul o de ser arraconat pel fet de seguir un Messies crucificat. El deixeble ha d’estar disposat a córrer la mateixa sort. I carregar-se la mateixa creu cada dia.

—    lliure d’ell mateix. No s’ha de vendre l’ànima ni per salvar la vida o l’estatus o el càrrec o el sou. Qui es ven l’ànima per guanyar un suposat benefici, es perd ell mateix. I ¿de què li serveix ser amo de tot el món si ell es fa malbé?

10. És perquè sigueu lliures que Crist us ha alliberat. És per ser lliures que Déu ens ha creat. El dia que els cristians ens ho creurem, deixarem la rutina, la covardia, la por. Seguir Jesús és el camí per assolir el ple desenvolupament humà. Ens fa persones capaces de comprendre, de compadir, de compartir les penes i les alegries, les il·lusions i els fracassos de la nostra gent, amb una actitud oberta i activa. Sense acudir a la violència per imposar el nostre punt de vista. Podem proposar sempre, imposar mai.

Tipus recurs pastoral: