Diumenge XXIII de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 5 Setembre 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Mirem les persones amb els ulls de Déu i estimem-les amb el seu cor

1. Segur que no ens en recordem. Però el dia que ens van batejar, el mossèn ens tocà molt discretament les orelles i la boca tot dient: El Senyor Jesús que féu sentir els sords i enraonar els muts, et concedeixi d’escoltar ben aviat la Paraula i professar la fe per a glòria i lloança de Déu Pare. Com veieu, el gest del mossèn o del diaca actualitza i aplica el gest de Jesús quan guarí el sord-mut: li imposà la mà, li tocà amb la seva saliva les orelles i la boca tot dient: Effatà. Obre’t.

2. No sé si ho heu provat mai. Quan llegeixo l’evangeli normalment el llegeixo com un fet passat, una història bonica, però que no em “toca”, que no m’afecta. Tanmateix provo, de tant en tant, d’identificar-me amb algun personatge de la història explicada. Como si presente me hallara, que deia sant Ignasi de Loiola.

3. Per exemple: Jo sóc ara el sord mut presentat a Jesús. Ja hi sento, ja, però amb oïda selectiva. Segons la meva tendència ho miro tot amb l’ull dret o em l’ull esquerre: a mitges. Quan enraono quequejo, enraono insegur, no sé parlar de Déu o dir coses bones de la gent o del govern…

4. Ara m’assereno, acluco els ulls i em trobo davant Jesús. Experimento com m’amanyaga els ulls, el nas, les orelles, la boca. I em sento interiorment refet, reconfortat, amb una capacitat nova de veure-hi i de sentir-hi, de percebre, de llegir i de comprendre la realitat. M’agrada més escoltar i comprenc millor la Paraula de Déu i em sento més segur a professar la fe.

5. El sord mut un cop guarit, proclama l’obra de Jesús. I la gent comenta: Tot ho ha fet bé. Sense adonar-se’n potser, diuen de Jesús allò que la Bíblia diu de Déu quan creava el món: Déu veié que tot era bo de debò. Jesús refà l’obra del Pare i realitza allò que deia el profeta Isaïes: Es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; la llengua del mut cridarà de goig…

6. Reparem com Jesús es passa mitja vida guarint, adobant, refent, reconstruint, reestructurant la persona i així li obre l’accés a la Paraula de Déu i a la comunitat.

7. Demanem-li que posi en ordre els nostres sentits, ens ensenyi a veure-hi amb els nostres ulls, a sentir-hi amb les nostres orelles i a pensar amb el nostre cap. Una fe que no ens faci pensar, és mala fe, o fe immadura, si més no. Si no pensem nosaltres amb el nostre cap, uns altres ens pensaran i ens injectaran les seves idees, bones o dolentes. Però no nostres. Per peresa mental no ens deixem entabanar pel que ens diguin. Hem de ser crítics i obrar segons la nostra consciència il·luminada per la fe i la raó.

8. Amb uns sentits renovellats ara podrem mirar l’escena que sant Jaume ens descriu avui. Visualitzem-la. A l’assemblea cristiana hi entra un personatge amb un anell d'or, amb un vestit llampant. Hi entra també un pobre espellifat. Quina és la reacció del president de l’assemblea? Vós, seieu còmodament aquí. Ei, tu queda't dret allà! o bé: Seu a terra o al peu del meu escambell.

9. Com reaccionaríem nosaltres? Jaume hi projecta la llum de la fe: no barregeu la fe en el gloriós Senyor nostre, Jesucrist, amb la discriminació de persones. Déu ha escollit els qui la gent menysprea pel fet de ser pobres, per fer-los rics amb la fe i donar-los en herència el reialme que ha promès als qui l'estimen. Vosaltres, però, insulteu el pobre. Que no ho veieu?

10. Mirem les persones amb els ulls de Déu i estimem-les amb el seu cor. Déu és pare de tots i estima tothom. Però es decanta descaradament en favor dels més necessitats: nens, pobres, prostitutes, marginats, forasters, refugiats, perseguits. ¡Com ens convé tenir uns ulls nets i un cor sensible davant l’espectacle de tanta gent que es deixa la pell per assolir una vida millor!

Amb aquesta llum podrem comprendre i cantar més bé el càntic de la Mare de Déu: Derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres i els rics els deixa sense res.

Tipus recurs pastoral: