Diumenge XXI de durant l'any

Jesús demana els seus seguidors que es defineixin

1. Cal definir-se davant Déu, davant Jesús, davant els grans valors cristians. No s’hi val a encendre una espelma al matí a sant Pancraç i una altra al vespre al dimoni. No podeu servir Déu i el diner. Déu no vol ídols que esclavitzin les persones que ell ha creat lliures i responsables.

2. Josuè dóna exemple: jo i la meva família hem decidit adorar el Senyor. Un cop establert el poble a la terra promesa, celebra a Siquem una gran jornada que marca el naixement d'Israel com a poble. Totes les tribus es comprometen a servir exclusivament el Senyor Jahvè i de retop prenen consciència que fan un sol poble. Trenquen definitivament amb el passat i accepten un ferm compromís per a l’esdevenidor. No sempre hi seran fidels, però el tracte amb Déu és tracte. Cada diumenge els cristians tenim l’oportunitat de renovar el nostre compromís amb el Senyor, personalment i com a poble.

3. També Jesús demana els seus seguidors que es defineixin. Jesús és com és i es presenta tal com és. Marca sense embuts les condicions del seguiment. Darrerament el seu llenguatge es fa insuportable als seus seguidors i als qui el vulguin sentir. L’ha endurit i el manté. No tindreu vida si no mengeu la meva carn i beveu la meva sang. Intolerable per a un que no hi veu més enllà de la punta del nas i no copsa el sentit profund de les seves paraules. Oi que tots entenem què vol dir quan la mare es menja a petons el seu fill?

4. Què vol dir Jesús quan parla de la seva carn i la seva sang? Vol dir que s’ha fet un de nosaltres. I se’ns lliura totalment, sense reserves. La seva encarnació, la seva humanitat, no és una aparença sinó una crua realitat. I en la seva humanitat acollida amb amor i agraïment trobem el veritable rostre de Déu i aprenem a ser allò que som com a homes i dones, creats a imatge i semblança seva.

5. I alhora ens ensenya com ha de ser la religió. No pas una actitud que doni coses tot esperant rebre coses. Al temps de Jesús s’oferien a Déu xais, vedells, coloms, monedes, llargues pregàries, solemnitats espatarrants. I nosaltres fem llargs pelegrinatges o manifestacions espatarrants. En canvi Ell proposa la religió que Ell practica, d’autodonació. Es dóna a Déu i a nosaltres sense reservar-se. I ens convida a fer com ell.

6. Aquesta donació la manifesta en el pa i el vi de l’Eucaristia. Un sagrament és l’expressió visible d’una realitat invisible. Prenent-los amb fe i amor ens unim a la humanitat ressuscitada i omnipresent de Jesús. Amb ell i en Ell ens unim al Pare i a l’Esperit Sant i rebem la penyora que un dia serem plenament com ell. A més a més ens habilita per continuar en el món la seva presència.

7. Molts es fan enrere. També vosaltres us en voleu anar? Pere respon en nom de tots nosaltres: sabem i creiem qui ets. T’acceptem tal i com ets. Ets el Fill de Déu fet un de nosaltres. Gràcies. Et volem seguir. Ara que una bona part de la nostra societat abandona les arrels cristianes, nosaltres ens optem per Ell.

8. Posats a definir-se, sant Pau proposa als esposos cristians una alternativa: fer del matrimoni una cerimònia important amb pica-pica copiós i un banquet amb molts convidats, o fer-ne un sagrament. Pau ens parla del sagrament del matrimoni con un gran misteri. Els esposos, amb totes les limitacions, són el signe visible d’una realitat invisible. Fan visible la realitat invisible de l’amor infinit de Déu a la humanitat.

9. Tot l’amor que Déu té a l’esposa passa pel cor del marit. I tot l’amor que Déu té al marit l’expressa amb el cor de l’esposa. Aquest amor infinit expressat en una forma tan humana fa del matrimoni una meravella. Alguns s’entrebanquen amb el llenguatge de sant Pau quan parla de submissió de l’esposa. No llencéssim el nucli de la nou perquè no ens agrada la closca. Quedem-nos amb el nucli del que diu: amb el misteri, amb el sagrament. Guaiteu què diu de Déu Isaïes: El teu Déu s'alegrarà de tenir-te, com el nuvi s'alegra de tenir la núvia.

10. Pau comença proposant una actitud que comprèn tota la vida cristiana: Sotmeteu-vos els uns als altres per respecte a Crist. Respecteu-vos com Crist ens respecta. Estimeu-vos com Crist us estima. Ell, el Mestre i el Senyor, ho mostra rentant els peus als deixebles, prestant-los amb amor el servei més humil. I si Pau aconsella a l'esposa que se sotmeti i respecti el marit, diu també al marit: Estima l'esposa tal com Crist estima, fins a lliurar la vida. Amor impregnat d'humilitat i tendresa, de calidesa i generositat. I de gratitud, de molta gratitud. Perdonant i deixant-se perdonar.

11. El pa i el vi són el sagrament, la cara visible, del Cos i Sang de Jesús. Els esposos –marit i muller– són la cara visible de l'amor invisible de Jesús a l'Església. Ni més ni menys.