Diumenge XIX de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 8 Agost 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Ja n’hi ha prou, Senyor. No puc més

1. De vegades ens sentim com Elies: «Ja n’hi ha prou, Senyor. No puc més!” ¡Quina pregària tan bonica quan surt de l’ànima!... La podem fer nostra. Escoltem també la resposta del Senyor: Molt bé! I ara què? Au, aixeca’t i menja que encara et queda un llarg camí...

2. Jesús, aquest diumenge ens brinda un bon àpat: Ell mateix se’ns ofereix com a aliment per al camí, com a viàtic, nom que és a la rel del nostre mot viatge. Un nodriment de vida eterna, molt superior al mannà. Ens garanteix una vida per sempre: sempre vol dir ahir, avui i el futur. L’Eucaristia és una llavor de resurrecció, de vida plena i sense límits, perquè és participar, ja ara!, de la mateixa vida de Déu.

3. Els oients no s’acabaven de creure la paraula de Jesús: “Aquest el coneixem, en sabem el pare i la mare... Res de baixar del cel. És com nosaltres, un qualsevol”. Ells no coneixien, com el coneixem nosaltres, el camí que ha fet fins esdevenir el nostre aliment: el camí llarg i fosc del gra de blat que, per esdevenir Pa, es deixa colgar al cor de la terra, grifolla i espiga. Un camí de generositat i d’entrega total. Jesús ens diu que el pa que ens dóna és la seva carn, és a dir: ell mateix que comparteix la fragilitat i les limitacions de la vida humana. No ens dóna coses. Se’ns dóna ell mateix.

4. Avui n’hi ha molts que tampoc no acaben de creure en Jesús... I Jesús no dóna cap raó convincent: això sí, ens invita a fer-nos deixebles de Déu, a sintonitzar amb Ell, deixar-nos atreure per Ell. I aquesta sintonia amb el Pare ens farà sintonitzar amb Jesús, Pa de Vida.

5. Sant Pau ens ve a instruir sobre les conseqüències de la comunió amb Jesús: Primer, un aspecte negatiu: no entristiu l’Esperit sant. L’entristim quan ens deixem dur del mal humor, mal geni, crits, injúries i qualsevol mena de dolenteria.

6. Segon, fem-lo content. L’Esperit Sant es posa content quan som bondadosos i compassius els uns amb els altres, quan ens perdonem com Déu ens ha perdonat en Crist.

7.  En una paraula: som fills estimats de Déu. Imitem el Pare. Com? El Pare és Amor. Mostreu que sou fills del qui és AMOR, estimant com Ell. Tenim un model en Jesús: estimar no és donar o fer coses. És sobretot donar-se un mateix en cada cosa que fem, diem o mirem... Jesús en l’Eucaristia se’ns dóna Ell mateix. Se’ns dóna com a nodriment de Vida eterna.

8. I ens ensenya a demanar al Pare el pa de cada dia i a perdonar sempre que calgui. El Pare nostre que resem ens recorda que som fills i som germans.

Després del que hem sentit a l’evangeli, paladegem i assaborim les paraules del salm:

Tasteu i veureu
que n’és de bo el Senyor.

Tipus recurs pastoral: