Diumenge XV de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 11 Juliol 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Lleugers d’equipatge

1. Ara els Dotze ja estan entrenats: han après de llavis de Jesús què vol dir el Regnat de Déu, han compartit la vida de Jesús, han experimentat amb ell l’èxit… i també el fracàs.

2. Mireu com els envia:

2.1 en comunitat, de dos en dos: s’ajuden, conversen, tenen l’autoritat que donava el fet de ser dos testimonis. On n’hi ha dos o tres reunits en el meu nom, allí m’hi trobareu.

2.2 amb un poder sobre tot allò que deshumanitza els homes i les dones: els esperits malignes, és a dir, tot aquell munt de pensaments, d’idees, d’aspiracions, de somnis, que afalaguen i alhora desestructuren. Els Dotze han de foragitar-los, aquests “dimonis” i deixar lliure la gent per pensar, per decidir, per ser ells mateixos. Jesús els confia el seu mateix poder i autoritat.

2.3 lleugers d’equipatge: cap cosa que pugui amagar o entelar el missatge: vestit, calçat, diners. El que compta als ulls de Jesús i allò que subratlla amb aquesta missió és l’esperit de simplicitat i la capacitat d’estar-se de tot allò que no és absolutament indispensable. Una pobresa que no només sap donar, sinó que accepta, agraïda, l’acolliment i el suport de la bona gent. La comunitat es farà càrrec dels qui estan al seu servei.

2.4 itinerància: en camí sempre, avui ací, demà allà on l’Esperit els meni. Si no us volen aquí, aneu-vos-en cap a una altra banda: hi ha molta terra esperant la bona sembrada... No perdeu el temps picant ferro fred. No estan lligats a cap santuari oficial, com Amasies, sinó autoritzats a proclamar la Paraula encara que sigui contra o prescindint del poder polític o religiós, com Amós.

2.5 amb un únic instrument: la Paraula. Una paraula que proposa, no imposa. Paraula eficaç que fa visible la manera de fer i de governar de Déu; que es palesa guarint els malalts i posant-los bons a la manera de l’oli que ungeix, que amaneix, que amoroseix, que perfuma, que es fa llum…

3. L’únic guió que els dóna és proclamar la conversió: que la gent aprengui i es decideixi a sintonitzar amb Déu i amb les seves preferències. Tothom evitava com a maleïts o ignorats de Déu els endimoniats i els malalts, els nens i les dones de mala vida, els publicans i els leprosos. Jesús diu que són les persones d’aquesta mena les preferides del Pare, els objectes preferents del seu programa i acció de govern. Al servei d’aquest govern de Déu s’hi apunten els qui es fan seu i dediquen la seva vida a servir els altres en la necessitat que tenen de Déu i de veure reconeguda i respectada la seva dignitat humana.

4. Els Dotze anunciaven i feien allò mateix que anunciava Jesús: la proximitat del regne de Déu. De fet Jesús encarna i expressa amb paraules i fets la imminència d’aquesta intervenció definitiva de Déu. Aquesta proximitat que aspirem veure i viure en la nostra comunitat cristiana, tan senzilla, i en la gran comunitat que anomenem Església.

5. Amós és el profeta fidel a la Paraula. Els deixebles proclamen la conversió: el canvi de xip per connectar amb el projecte de Déu. I Pau celebra que Déu ens estima com a fills seus. Per ensenyar-nos a ser persones com cal, ens ha enviat el seu Fill que ens instrueix amb la seva Paraula i ens alimenta amb el Pa i el Vi de l’Eucaristia. I ens ha donat el seu Esperit com a Mestre interior, i conseller i defensor, que ens empeny des de dintre a adreçar-nos a Déu amb el Pare nostre. Fills i germans tots.

6. Com Jesús envià els apòstols, avui compta amb els pares i mares, padrines i padrins com a primers iniciadors dels fills en la fe. Després, tots les creients som profetes i missioners. L’Església peregrina és missionera pel fet de ser església. I cada deixeble té el dret i el deure de difondre la fe a mesura de les seves possibilitats. A Lleida cada any veiem com el nostre bisbe fa l’enviament a la missió dels seus diocesans… Genial. Convé que sentim personalment l’impuls d’aquesta missió.

 7. No fa gaire una veu agnòstica reptava els catòlics: sortiu de l’armari. No us avergonyiu de ser allò que sou. Enlloc ni ningú té un programa més engrescador que el cristià: estimeu com Jesús ha estimat. Ni cap pregària més plena: Pare nostre. I recordem un cop més la instrucció joiosa de sant Pau. Pare que ens estima, que ens fa fills seus, que ens envia el seu Fill únic per ensenyar-nos a ser plenament persones i que ens regala el seu Esperit que en nosaltres clama Abbà, pare.

Tipus recurs pastoral: