Diumenge XIV de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 4 Juliol 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

La nostra missió és com la de Jesús i la dels apòstols: sembrar, sembrar i sembrar

1. Ja ho veieu: ser profeta no és pas un ofici gaire bo. Guaiteu amb què es troba Ezequiel: un poble rebel i rebec, amb una barra impressionant i amb un cor empedreït. Malgrat tot ha de comunicar als oients la paraula del Senyor tant si agrada com si no.

2. Sant Pau té un cor ardent i una paraula persuasiva. Els cristians no jueus xalaven sentint-lo parlar de Crist i de la llibertat cristiana. Es feien batejar i formaven unes comunitats dinàmiques i vives. En general els corintis eren dòcils i generosos. Però sempre hi havia el grup dels setciències que contradeien sistemàticament l’ensenyament i les actituds de Pau. I Pau, que semblava tan fort i tan decidit sentia la contradicció dels bons com una espina clavada al cor.

3. Demana a Déu un cop i un altre que l’en deslliuri. No, home, no! En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més, com més febles són les teves forces. Sant Pau s’ho creu i s’adona que allò que semblava un handicap és una gran oportunitat. És quan se sent feble que és realment fort, perquè no es repenja en ell mateix sinó en el Senyor Jesús que li dóna la força necessària per continuar la missió malgrat les contradiccions i els fracassos.

4. Jesús acaba el curs de preparació dels dotze apòstols per a la missió. Els ha ensenyat la teoria i l’han contrastada amb la pràctica durant el llarg viatge que acaben de fer enllà de l’estany de Genesaret. Avui a Natzaret passen la prova del foc, aquella que no veus venir, la del bons. I Jesús no els l’estalvia. Era a la sinagoga com nosaltres som aquí, aquest diumenge. D’antuvi la gent se sorprèn i es meravella del text d’Isaïes que llegeix i comenta. “Avui es fa realitat això que acabem de proclamar. L’Esperit del Senyor m’ha ungit per donar la bona nova als pobres, per proclamar l’any de gràcia del Senyor”. I comencen els comentaris maliciosos. D’on li ve tot això? De Déu o del diable? Perquè no l’han vist en cap escola dels savis d’Israel.

5. Després es fiquen amb la seva persona: aquest és aquell, oi? En coneixem el pare i la mare i tota la parentela. Ni ell ni ells són diferents de nosaltres. Tant se val el que digui o expliqui. Aquest és aquell, sabeu?

6. És ben trist. Si voleu un profeta mal rebut cerqueu-lo a casa seva i al seu poble. Jesús n’esperava una bona rebuda, l’alegria per tot el que senten dir d’ell. Que l’encoratgin, que li facin costat. I topa amb la indiferència, la incomprensió, l’hostilitat dels qui es neguen a reconèixer el pas de Déu entre les persones conegudes i enmig coses ordinàries. Miren i no hi veuen. Escolten però no hi senten ni entenen. La novetat espanta sobretot si ve d’un que coneixem de tota la vida. Sovint la gent s’estima més renunciar a Déu que no pas desfer-se de la falsa imatge que se n’han format.

7. Els deixebles, abans de continuar la missió de Jesús, ja saben quin pa s’hi dóna. No s’han de desesperar. A ells els passarà com a Jesús: va venir a casa seva i els seus no el van acollir. Però els qui el varen creure tindran l’oportunitat i la grandesa d’esdevenir fills de Déu.

8. Pares i mares i mestres i catequistes. Com a cristians batejats sou profetes: en nom de Déu exposeu als vostres fills o alumnes el que creieu bo i millor. Tot sovint sembla que piqueu ferro fred, oi? Desesperant. Fan més cas del primer galifardeu que troben pel carrer o l’escola, a la feina o a la discoteca que tot el que vosaltres dieu. Us queda un trist consol: quan seran grans diran: quina raó tenia el meu pare. Ja m’ho deia la mare. Aquell mossèn sabia bé el que es deia. Una mica tard. Però, ves, la llavor ha germinat. Qui sembra, tard o d’hora cull. La nostra missió és com la de Jesús i la dels apòstols: sembrar, sembrar i sembrar. No ens garanteixen la joia de la sega. Però una cosa és certa, que si sembrem que algú, un dia un o altre collirà.

9. Però serà bo que escoltem el profeta Amós: Ell denuncia els qui engoleixen els pobres i exterminen els desvalguts del país! Només pensen quan s’acabarà el repòs del dissabte per vendre els queviures amb mesures més petites i amb monedes falses. Amb un grapat de diners compraran esclaus i es faran amb un pobre per un parell de sandàlies. Davant gent tan espavilada i malànima, tan egoista i tancada en el propi interès, el profeta Amós anuncia uns dies de fam. No pas fam de pa ni set d'aigua, sinó fam d’escoltar la Paraula del Senyor. La cercaran, però no la trobaran. Acostumats a fer el sord a la paraula del profeta, ja no la trobaran pas.

De fet Jesús deixà Natzaret i recorria els pobles de la rodalia ensenyant, continuant la seva missió de profeta.

Tipus recurs pastoral: