Diumenge XIII de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 27 Juny 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús és Vida i donador de vida

1. Aquests diumenges veiem com Jesús dóna lliçons pràctiques als seus deixebles. Se’ls emporta a veure gent i que s’acostumin a fer fortor d’ovella. Barrejar-se amb la gent i compartir-ne els goigs i les penes. Jesús els posa davant dos fets de vida. Dos personatges benestants. Socialment i econòmicament tenen tots els números per viure feliços. I vet aquí que tot d’una topen amb la malaltia i amb la mort.

2. Una bona dona s’ha gastat tota una fortuna en metges per estroncar unes hemorràgies que no només la dessagnaven sinó que a més a més la separaven de la comunitat. Contaminava tot el que tocava. Qualsevol persona que hi contactava s’havia de rentar la roba i restava inhabilitada per participar en la pregària del temple fins al vespre. Una tragèdia durant 12 anys!

3. Un dia se li encén el llum: ve a Cafarnaüm el profeta de Natzaret. Com s’hi podrà atansar sense comprometre el Mestre? Perquè està segura que només que li toqui la vora del vestit, es guarirà. –La teva fe t’ha salvat, filla. No cal que robis d’amagatotis la salut. La salut és un bé real i jo te’l regalo. T’has guarit físicament, però sobretot la teva fe t’ha salvat: et fa compartir la vida de Déu.

4. Torna-te’n a casa i gaudeix de la pau que t’ha faltat tants d’anys fins ara. Sembra pau i amor arreu on vagis. I no cal que culpis els metges que fan el que saben i poden, però no ho saben tot ni ho poden tot. I tanmateix són els encarregats normals de la salut. Crist no ha pas vingut al món a suprimir el dolor, ni tan sols a explicar-lo, sinó a omplir-lo de la seva presència. L’assumeix, el comparteix i així ens allibera. Però ha deixat als professionals el seu gran camp la salut.

5. Mirem ara el pobre Jaire. És el cap de la sinagoga: té prestigi i és home de pau. Ho té tot. Però la “meva filleta està a les acaballes. Se’m mor sense remei”. Mirem-lo en silenci. S’ha deixat caure als peus de Jesús. “Vine, imposa-li les mans: segur que se salvarà i viurà”. ¿Què no faríeu pares i mares en un cas semblant?

6. A casa hi ha un xivarri de no dir: ploraneres d’ofici xisclant i udolant, altra gent comentant i xerrant. Una mica menys escandalós és allò que veiem en algun tanatori. Tot de gent conversant més o menys animadament i només els íntims de la família vetllant el difunt.

7. La nena no és morta, dorm. Se li’n reien. Molta gent agnòstica o atea o tantsemenfumista, que se’n riu per sota el nas quan senten parlar de la resurrecció, s’adrecen ben seriosament i fins poèticament al difunt, siguis on siguis... No ho entenc: si no són enlloc, per què tanta retòrica? Per què aquestes celebracions i minuts de silenci? Per què? De què li serveix ser pols d’estrelles?

8. Com a cristià m’il·lumina i em conforta la paraula de Jesús: Talita, Qum. Noia, aixeca’t. Jesús és Vida i donador de vida. La mort no té la darrera paraula. No trenca la comunió amb Déu, que és Déu de vius no pas de morts. És un moment de son. Per això els cristians parlem de cementiri: koimetèrion, dormitori, on esperem la resurrecció que professem en el Crec en un Déu. El Pare ens espera amb els braços oberts. I ens abraça i ens torna la dignitat de fills si mai l’havíem perduda. Els creients sabem que el dia que Ell ens cridarà, viurem per sempre amb Ell. Estarem sempre amb el Senyor Ressuscitat.

9. És curiós el consell de Jesús als pares de la nena: Doneu-li menjar. La nena ha estat víctima d’aquelles dietes severíssimes que fèiem quan estàvem enllitats covant el grip. –Doneu-li menjar. L’anorèxia, el desmenjament, no són pas cosa bona. La noia i nosaltres no en tenim prou aixecant-nos i caminant. També necessitem donar sentit a la vida. Jesús ens el dóna nodrint-nos del pa de la Paraula i de l’Eucaristia.

10. Sant Pau ens ensenya un camí per dotar de sentit la nostra vida. Els corintis tenien de tot i més: fe, doctrina, coneixement, interès per tot, i fins l’amor amb què s’estimaven. I els proposa un plus de més: Jesús ric com era, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa. Sí, guaiteu, ens enriqueix amb la seva pobresa. Ens ho ha donat tot. I quan no li quedava res se’ns donà ell mateix. Hi ha una pobresa enriquidora. Quan tenim coses, donem coses. I quan no tenim res? Encara ens tenim nosaltres mateixos: un somriure, una paraula amiga, un silenci solidari. Sóc aquí. No et sé dir res, però hi sóc! Com Jesús.

Tipus recurs pastoral: