Diumenge XII de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 20 Juny 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Qui és aquest?

1. Avui ens podem fer les tres preguntes que contenen les lectures d’avui i la resposta preciosa que ens donen. Primera pregunta: La de Déu a Job: «¿Qui posà les portes que limiten la mar quan naixia plena d’insolència? Jo la vaig tancar amb portes i barrots, tot dient-li: Fins aquí et permeto de venir, no més enllà. Atura la insolència de les teves ones». La pregunta palesa una evidència: només Déu és capaç de domesticar la mar.

2. Segona pregunta: la dels deixebles a Jesús: Mestre, ¿no veieu que ens enfonsem?» Tu ens fas anar mar enllà. Tan bé que estàvem escoltant-te embadalits quan ens parlaves del Regnat de Déu en paràboles tan senzilles i tan al nostre abast. I ara, Mestre, mentre nosaltres penquem per fer front a la tempesta, tu dorms... És que ets com Jonàs, que tant se te’n dóna que ens morim tots negats d’un cop de mar? Tant se te’n dóna que ens neguem?

3. Tercera pregunta: Jesús es desvetlla i actua amb la força de la Paraula. La mateixa paraula que explicava les meravelles del regne de Déu, ara es palesa com paraula eficaç. Una paraula que apaivaga el vent i fa callar la tempesta. Hem d’arribar a l’altra riba. A predicar als no jueus el regnat de Déu. Ara ja esteu tranquils. I ara us pregunto: «¿Per què sou tan porucs? ¿Encara no teniu fe?».

4. La pregunta és un reny molt sever de Jesús, però suscita una nova pregunta dels deixebles: I qui serà aquest que el vent i la mar l’obeeixen? La pregunta ressona ara en l’aigua tranquil·la de l’estany... I la resposta, fet i fet, ja ens l’ha donada Job: Si només Déu és capaç d’aturar la insolència de les aigües, i Jesús l’atura, Jesús és Déu... és el Senyor! I aquest és el sentit profund de l’acció de Jesús apaivagant la tempesta.

5. Sant Pau ens diu a la segona lectura: L’amor de Crist ens conté, ens engloba, ens abraça… com la barca conté els pescadors. Ell amb nosaltres i nosaltres amb ell fem la travessa pel mar de la vida. Allargant la metàfora, podríem dir que el Cor de Jesús és com la barca on tots naveguem, en un clima d’amor suprem. Si Ell s’enfonsa i mor, tots ens enfonsem i morim amb Ell. Si ell ressuscita, tots ressuscitem amb Ell. Aquest procés de mort/resurrecció l’hem viscut en el baptisme.

6. Amb un objectiu: que els qui vivim ja no visquem centrats en nosaltres mateixos com si fóssim el melic del món, sinó que visquem com Ell al servei de Déu i dels altres. Així mostrem que som persones noves per a crear un món nou encara que el mar embravit maldi per engolir-nos.

7. Tot començà per a nosaltres en el baptisme. En el baptisme vàrem morir amb Jesús. Vam deixar enrere la vella condició humana contaminada per la mentida, l’egoisme, l’odi. I en vam revestir de l’home nou que és el mateix Jesús. Jesús és l’ideal de Déu quan ens creà a imatge i semblança seva. El posa aquest ideal al nostre abast. Així tots esdevenim fills i germans, persones lliures i iguals en dignitat. Aquí ja no hi ha grec o jueu, cristià o no cristià, ciutadà o foraster, civilitzats o salvatges encara, esclau o lliure. S'ha acabat! Ara Crist ho és tot i és en tots. El seu amor ens engloba, ens enclou, ens abraça… i ens empeny a sortir de nosaltres mateixos i decidir-nos com Ell a passar pel món fent el bé amb bonança o amb els embats de la tempesta.

8. Avui sentim l’ordre de Jesús: Passem a l’altra riba. Mar enllà! Sense por. Confiem en Jesús baldament dormi. Confiem-hi tant que, encara que dormi, no li trenquem el son. Ell és a la barca amb nosaltres. Més ben dit: Ell és la nostra barca. Confiem-hi encara que dormi, hi és.

Tipus recurs pastoral: