Diumenge XI de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 13 Juny 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús ens parla amb paràboles, que desvelen el missatge que contenen els fets que veiem i vivim

1. A Jesús li agradava expressar-se amb paràboles: ho feia amb un llenguatge viu i entenedor, que picava la curiositat dels oients. Sense paràboles amb prou feines ensenyava. Les dosificava segons la capacitat de la gent. Mentre els distrets o frívols es quedaven igual que abans amb la “rondalleta”, d’altres aprofundien en el coneixement i demanaven a Jesús que els expliqués què els volia dir amb la paràbola. També ara Jesús ens parla amb paràboles. Les paràboles desvelen el missatge que contenen els fets que veiem i vivim cada dia.

2. Sant Pau avui ens en dóna una de ben interessant. Parteix de la nostra vida de cristians. Som gent en camí. En sabem el principi i la fi. Com Jesús, hem sortit de Déu i a Déu tornem. Mentrestant ens trobem com els dos deixebles d’Emmaús. Tenim Jesús al costat nostre i tanmateix el sentim llunyà. Hem de caminar a la llum de la fe, sovint a les palpentes, escoltant i esbrinant què ens diuen Moisès i els Profetes i els Salms. Ens parlen d’ell, però no el veiem.

3. I què hem de fer? Molt senzill: fem el que fem, siguem on siguem, maldem per complaure sempre al Senyor. I a cada tombant del camí esbrinarem quin és el voler de Déu: allò que és bo i li és agradable i perfecte. I sempre estimarem. Perquè quan farem el cim, trobarem que “al atardecer de la vida nos examinarán del amor" (S. Juan de la Cruz). Un amor que hem viscut tot caminant, compartint, partint i repartint allò que som i sabem, tenim i podem.

4. Si Pau ens fa pensar en el camí, Jesús ens fa mirar un camp de blat. I ens ensenya que la manera de fer de Déu no és com la que somiem: espectacular. Sobretot espectacular i noticiable. Doncs, no. L’acció de Déu s’assembla a la llavor sembrada... La llavor té una dinàmica misteriosa que la porta a germinar, a brinar, a espigar, fins que arriba el temps de la sega. No es pot forçar el procés i el ritme del creixement. No hi ha dreceres màgiques. El G. Antoni Daufí ens en dóna un exemple gràfic del pagès meravellat amb unes espigues a la mà i mostrant el camp de blat. És el camí de Déu. A nosaltres ens toca sembrar, condicionar la terra i esperar.

5. I diu també Jesús que la manera com Déu mostra el seu regnat, no s’assembla pas l’ufanós cedre del Líban –aquells boscos mítics de cedres del Líban– sinó al gra de mostassa que amb prou feines es veu de tan petit. Però planteu-lo i veureu que se’n fa de gran. Es fa gairebé un arbre on s’hi ajoquen els ocellics de nostre Senyor.

6. Per a les grans obres Déu compta amb persones ben senzilles i humils, com Maria i tants pares i mares, padrins i padrines i ciutadans “anònims”. En la seva senzillesa generosa i alegre mantenen i fan créixer això que en diem Església, on tots els batejats tenim una tasca encomanada. Nodrits amb el mateix Pa, animats amb el mateix Esperit. I resant amb Jesús el Pare nostre. Durant els anys d’ateisme oficial del règim comunista a Rússia, foren les padrines les qui salvaren la fe amb el seu amor i la seva valentia invisible. És la missió que tenen avui tants cristians i cristianes: transmetre la fe en el desert cristià del nostre món.

7. El Senyor diu a pares i catequistes, capellans i mestres i educadors. Sembreu. Sembreu bona llavor, que el jull ja es fa tot sol. Seguiu atentament el desenvolupament de la sembrada. Però res de forçar el creixement o la maduresa de ningú. La vida té un ritme que hem de respectar. La llavor que Mònica sembrà en el seu fill Agustí, no començà a llevar fruits fins trenta anys després. El resultat de l’”immediatisme” sol ser el fracàs i la decepció. Malaguanyada feina que esmercem a fer dreceres que no porten enlloc.

8. Jesús continua parlant-nos en paràboles. Què ens diu avui amb la pandèmia que patim? Potser ens dirà: Llegiu Apocalipsi 9, 20-22: La gent que s’havia escapat de tantes plagues ni així no va renunciar als déus que s'havien fet ells mateixos. Van seguir adorant els dimonis i els ídols d'or, de plata, de bronze, de pedra i de fusta, uns ídols que no poden veure-hi, ni sentir-hi ni caminar. No es van penedir dels homicidis, ni de les seves bruixeries ni de les seves prostitucions idolàtriques ni dels seus furts”. No ens féssim il·lusions. No ens il·lusionem amb canvis fulminants i radicals.

9. Jesús ens fa una crida a la conversió ecològica, a respectar a la natura i la vida, la paraula i a l’amor. Oposant a la disbauxa desfrenada, el sentit d’una sàvia austeritat. Ens exhorta a agrair la generositat amb què tantíssimes persones han fet front a la pandèmia per alleujar els sofriment del nostre món . Espera de tots nosaltres que visquem sense defallir l’únic manament de Jesús: estimeu-vos com jo us he estimat.

Tipus recurs pastoral: